Na Maria Amengual i Capó ens acompanya aquest mes a Entre Joves i ens ha contat un bon grapat de coses. És cabanetera, de can Bernadí Nou. Ara té 26 anys, va néixer el dia 7 de desembre.És llicenciada en biologia a la UIB. Actualment no fa de biòloga, es dedica a la ceràmica, és monitora de ceràmica a les activitats extraescolars del col·legi Costa i Llobera i del Blanquerna i a més és ceramista al taller de ca seva.
Aspira a poder viure tal i com ho fa ara; amb normalitat. El seu temps lliure el dedica a passejar, a anar d'excursions, sortir de marxa, estar amb els amics. El seu hobbie són les manualitats de tot tipus.
Li agrada el cinema, de fet hi sol anar cada setmana si les circumstàncies ho permeten. Li agraden tots els gèneres, no es decanta per res en especial. Pel que fa a música també li agrada tota, ara bé si s'ha de concretar i elegir algún estil en especial es queda amb la hispana, del tipus de Guerra, Gloria Estefan...
Quant a llibres els que li agraden són els didàctics, els de ceràmica, els de manualitats, en té un munt i quan té temps els llegeix. Ens confessa que la poesia no li agrada.
L'activitat artística amb què es quedaria és la ceràmica. També li agrada molt la fotografia però no s'hi dedica, és una afecció que surt bastant cara i de moment no la té inclosa en el seu pressupost, no descarta arribar a practicar-la.
És una gran repostera, de fet és la seva especialitat, li encanta fer coques, tot el que sigui xocolata, els gelats...
Admira els pintors d'època, eren un senyors que realment ho feien molt bé, reflectien una gran professionalitat, eren els fotògrafs d'abans, és difícil de superar-los. Hi ha altres pintors dedicats a estils més moderns que també s'ha de reconèixer la feina que fan. També troba molt bons i molt 'xulos' els dibuixos que fa la gent de civilitzacions africanes o d'altres llocs, són dibuixos que criden l'atenció, originals i interessants.
Alguns dels llocs del món que voldria visitar són l'Índia, Àfrica i Kènia; llavors ens conta que va esser a Aigües Tortes i a Ordesa, on visità tot el parc, i són dos viatges que no li sabria greu tornar a fer.
Segons ella mateixa ens conta té una virtut-defecte i és que és molt perfeccionista, la qual cosa segons com es miri és una virtut i segons quan és un defecte. Es defineix com una persona normal.
Es sent satisfeta de saber l'ofici dels seus avantpassats i d'haver pogut estudiar.
Una experiència impactant la va viure a una sortida que va fer amb els de geologia. Un company va caure i es va fer molt de mal al cap, i el SAR el va haver d'anar a treure d'on era, una banda on semblava impossible caure. Des de llavors va molt més alerta per on camina per no caure, cosa que mai s'aturava a pensar.
Una gran Il·lusió que té és la de poder fer una viatge llarg, però abans d'això prefereix tenir una feina estable i viure bé, normal.
A les persones les demana que siguin sinceres i treballadores, que tenguin sentit de l'humor, que siguin bona gent i senzilles.
Del món pensa que les persones estam tornant molt consumistes i li agradaria que la gent valoràs més les coses que hi ha a l'abast, que fossin més respectuoses amb la natura i entre elles. De la natura ens diu "basta veure el que hi ha Marratxí", tot són urbanitzacions, aquí està creixent molt i només ve gent de fora, la gent del poble i el sentiment de poble han quedat desfasats, molta de la gent que arriba nova no s'hi involucra i no té sentiment de poble. A més com que està arribant tanta gent els preus de la vivenda han pujat molt i això fa que molta de la gent que ha estat sempre al poble i li agradaria seguir vivint-hi hagi d'emigrar cap a Ciutat.
El seu partit polític ideal seria un partit que no pensàs només en ell mateix, que pensàs i fes feina pels demés. No val només anar a omplir-se les pròpies butxaques, s'ha de fer feina pel poble, per la gent.
De Pòrtula el que li agrada és que és una revista de gent que coneixes i notícies del nucli, és molt interessant. És una espècie d'història del que ha passat al terme, si agafes les velles i pegues una ullada pots veure com han canviat les coses.
Què és per tu?
Fang:
és una font de creativitat. Es pot fer amb ell qualsevol cosa, tot l'imaginable i tot el que existeix ho pots reproduir.
Els siurells:
Una figureta tradicional que sempre he vist i des de petita n'he fet i hi he jugat; una peça que tots els historiadors intenten esbrinar d'on ve i no és ben clar encara.
La muntanya:
és un lloc per passar-ho bé i disfrutar amb molt de respecte.
L'amistat:
és estar bé amb la gent, amb les persones, saber entendre i comprendre els alts i baixos que pot tenir l'altre.
CBE
Elena Femenia