Quan erem al·lots les frases que més es sentien durant les set setmanes que durava la Quaresma, "Corema" en la forma col·loquial del poble, eren: posar-se cendra, fer dejuni i abstinència, tenir butlla, fer la "Corema", anar als sermons de la "Corema", prendre bitllet i sortir de la parròquia. Posar-se cendra. El primer acte de penitència tenia lloc el primer dia de la Quaresma, és a dir el dimecres de cendra. Aquest dia s'acostumava, i ara també però no tant, a anar a l'esglèsia, a missa i posar-se cendra. Antigament quan el sacerdot posava la cendra sobre el cap dels feels deia en llatí: pulvis est et in pulvis reverteris és a dir, pols ets i en pols tornaràs. Aquest acte litúrgic avui en dia encara es celebra i la cendra procedeix de la crema que es fa dels rams d'olivera que sobraren el Diumenge de Rams de la Quaresma de l'any anterior.
Fer abstinència. Antigament l'abstinència comprenia tots els divendres de l'any. Les vigílies de Pentecòstes, l'Assumpció, Tots Sants i Nadal. Els dies de Tèmpores que són dies assenyalats propers al començament de cada estació de l'any. El dimecres de cendra i tots els dissabtes de Quaresma. L'abstinència consisteix en la privació total de menjar qualsevol casta de carn o brou de carn, i s'enten per carn tots els aliments que provenen d'animals de sang calenta.
En canvi, es permet d'emprar el saïm i el greix com a condiment. L'abstinència obligava a tots els catòlics amb ús de raó, això és, majors de set anys. Els catòlics espanyols i llatinoamericans que prenien Butl·la, tenien el privilegi de només haver de fer abstinència el dimecres de cendra i els divendres de Quaresma, però quedaven dispensats dels demés dies d'abstinència. Aquesta butl·la fou promulgada pel Papa Gregori VII i era coneguda oficialment amb el nom de la Butl·la de la Creuada que, primerament va afectar a totes aquelles persones que havien contribuit en la lluita contra els moros ja fos amb llimosnes o amb les armes i posteriorment també en podien tenir tots aquells feels que així ho desitjassin. N'hi havia de diferentes classes i preus, segons l'estament social de la persona que la prenia. Amb el pas del temps aquests privilegis foren canviant i els darrers trenta o quaranta anys abans de la seva desaparició, els beneficis de la Butl·la anaven destinats a la reconstrucció d'esglésies, principalment. El Concili Vaticà II, va abolir definitivament aquests privilegis.
P.B.
T.P.
Pòrtula nº 210, març del 1999
Index març Index General