Perfils

PERFIL D'UN OLLER PORTOLÀ

Ell és en Miquel Serra i Frau, un veí portolà, que des de sempre ha fet d'oller. És tot un senyor, nat el desembre del 1922, ara fa exactament 76 anys.

Es va casar i malauradament des de fa molt és vidu. Té un fill.

Des de molt jove fa feina amb el fang. Prové d'una família d'ollers, son pare ja hi feia feina, amb el fang, i el seu padrí també. Ens conta que va aprendre l'ofici de son pare i que son pare alhora el va aprendre del seu padrí que també era oller. El seu padrí tenia quatre germans i tots es dedicaven a aquesta professió a Can Monjo Tiet. Ens conta que la feina dels ollers ha canviat molt els darrers anys, al principi només feien olles i greixoneres, era sempre el mateix, molt monòton i repetitiu, avui en dia la feina és més artesana, fan plats, jocs de cafè, tassons, copes, ribells amb formes més ornamentals,..., en fi un treball totalment diferent al de llavors quan només es feien olles i greixoneres. Ens confessa que li agrada molt més la feina d'ara que la d'abans, és més variada i entretinguda. Actualment el seu lloc de feina és a Sa Roca Llisa, una olleria de Pòrtol.

Miquel Serra de Sa Roca Llisa El seu dia lliure són els diumenges i els dedica a anar a passejar, agafa el cotxe i parteix cap allà on sigui. De fet la seva gran il·lusió és aquesta, la de passejar els diumenges. I passeja tant com pot perquè així com diu ell "vida només ni hi ha una, els capellans diuen que n'hi ha dues però jo no ho sé i ningú no m'ho ha vingut a dir, així és que disfrut tots els diumenges d'aquesta vida que és la que conec".

La televisió li agrada molt, és la seva vida, amb ella està informat i sap el que passa pel món.

Quan li demanam quin és el seu plat de cuina preferit ens conta que està a règim perquè té la tensió alta, ho ha de menjar tot sense sal i a més ha de menjar molta de fruita. Com a cuiner ens diu que ho compra tot fet per no perdre temps, això de cuinar entretén massa.

Li agrada veure l'esport per televisió. Si xerram de futbol diu que no és apassionat de cap equip en concret, si guanya el Mallorca està content perquè és d'aquí.

Una virtut que té és que és molt feiner, li agrada la feina que fa i per això li agrada fer-la. No està orgullós de res en especial.

De la política pensa que als vells els hi ha llevat una bona part de la paga i que això no està bé, els hi han rebaixat molt i pels que tenien uns dobblers estalviats al banc els hi han rebaixat massa els interessos.

Amb els problemes de Marratxí en general no s'hi vol aficar, les coses estan com estan. Ara bé, hi veu una cosa que li afecta i no li agrada, en concret es tracta de l'aparcament al carrer de sa Roca Llisa de Pòrtol. Resulta que està prohibit aparcar a un costat i els cotxes s'aparquen sempre al mateix lloc, llavors sempre hi surt perjudicat perquè sempre els cotxes aparquen davant la seva olleria i queda tapada i les altres dues que estan a l'altra banda del carrer queden a la vista, pensa que hauria de ser com al carrer Major, quinze dies aparcar a una banda i els altres quinze a l'altre costat. A més es queixa perquè per solucionar el problema va comprar un gual i ningú no el respecta i l'Ajuntament no fa res perquè la gent respecti els guals.

De la vetllada del Molí diu que li va agradar molt però que ja havia sopat abans d'anar-hi i no va poder menjar res.

C.B.E.



Pòrtula nº 210, març del 1999

Index març             Index General