|
|
|
I continuam, com feim mes rere mes, amb les nostres vetlades des Molí. En aquesta ocasió comptàrem amb la presència d'en Miquel Serra, de Sa Roca Llisa; com ja heu endevinat, parlàrem de fang i de la creació de peces amb aquest material. A més, també hi assistí na Catalina Jaume, de sa Cabaneta, acompanyada del seu home Guillem. S'hi afegiren, tot i que un poc més tard, en Vicenç Sastre, que s'hagué de conformar amb el típic menú de pa amb oli, i en Pere Calet.
A en Miquel Serra li diuen "de Sa Roca Llisa", perquè, segons ens digué, la casa de son pare va esser la primera que es construí en aquell indret.
|
I parlant de coses del passat, el nostre convidat entrà sense voler en qüestions lingüístiques i ens assegurà que quan ell era jove no se sentia parlar en castellà enlloc, que això és una cosa d'ara. Ell, tot feliç, ens deia: "Quan vaig fer es servici, a jo me costava molt xerrar es castellà, i encara ara!". Com veim, la situació actual no té res a veure amb la realitat de cinquanta o seixanta anys enrere. Més d'un hauria de prendre nota dels nostres padrins, que sempre ens conten com era de viu el nostre idioma no fa tants d'anys. En Miquel va dir que tenia setanta-sis anys. Tot i això, ens assegurà que continuava fent feina a l'olleria. Pel que fa al tipus de peces que es fabriquen actualment, hem de dir dues coses molt importants. D'una banda, cal esmentar el tema de l'argila, que ja no s'obté íntegrament de la nostra illa, sinó que es duu de fora, o es mescla la de fora amb la d'aquí. De fet, pareix esser que tota la terra bona que existia s'ha anat exhaurint a poc a poc. D'altra banda, convé que tenguem en compte que la societat ha canviat i per aquest motiu es fabriquen uns tipus d'objectes que poc o res tenen a veure amb la tradició. Hi ha gent que vol una greixonera per decoració i no per fer-hi un frit. Actualment es fabriquen, per exemple, petits objectes com cendrers, càntirs en miniatura, etc. amb el nom de qualque restaurant; d'aquesta manera, l'establiment fa un obsequi als seus clients. Així idò, s'ha passat, en part, de fer objectes aplicables a la vida quotidiana a elaborar-ne d'altres de tipus decoratiu. Hi ha més elements que també demostren que les coses canvien. La producció en si de peces de fang poc o res té a veure amb les que es feien antigament. En Miquel ens digué que el torn ja no s'havia de fer voltar amb els peus i que aquest estava mecanitzat. Ben igual que existeixen màquines per preparar el fang i els forns no han de menester llenya. Com veim, ni els oficis més antics ni les coses més autèntiques es poden escapar de la mecanització i adaptació per ajustar-se als temps que vivim. Això, però, no ho hem de veure malament. No és més que una conseqüència del progrés. A més, s'ha de garantir la supervivència dels ollers, que no es podrien guanyar la vida si no fos aplicant la tècnica per facilitar i produir material de qualitat i competitiu.
Per acabar, esmentarem com era abans la vida d'un oller. En Miquel, com tants d'altres, es passava els caps de setmanes voltant pels pobles de Mallorca, intentant vendre els seus productes. D'aquesta manera, aconseguia treure doblers per passar la setmana i continuar endavant amb la seva tasca. Vos imaginau partir en carro, i anar alerta a no fer trencadissa, per sobreviure? Tota una proesa que des de la nostra perspectiva no sempre és bona d'entendre! Josep Antoni Calvo i Femenies |
