El nostre entrevistat d'aquest mes és un jove del Pla de na Tesa, que va nèixer el 2 de març de 1982, per tant té 17 anys, i nom Sebastià Munar i Calafat.Va realitzar els seus estudis fins a 4rt d'ESO al col·legi Pedro Poveda i ara es troba a l'institut Ramon Llull fent primer de batxiller de la branca de ciències de la salut.
En l'actualitat només té una gran preocupació “el bàsquet”, i és que aquest jove esportista duu pràcticament tota la seva vida jugant amb la piloteta i cercant les mil maneres perquè sempre caigui dins la cistella.
Enguany ha jugat amb l'equip dels juvenils del Pla de na Tesa i el seu lloc dins l'equip és el de base. Aquesta temporada ha vist recompensat el seu esforç diari amb la convocatòria als equips superiors del club, al sub-22 i amb una ocasió a l'equip de la lliga autonòmica.
Per ara només pensa en jugar i millorar el màxim possible. Pel que fa referència a la idea d'entrenar qualque equip la veu molt llunyana ja que l'ensenyament no és una tasca que l'apassioni.
Es confessa un admirador del seu pare perquè gràcies a ell ha pogut aprendre moltes coses del món del bàsquet.
A l'hora d'escollir una pel·lícula es decanta per les relacionades amb el gènere d'acció. El darrer film que ha vist ha estat “Aun sé lo que hiciste el último verano”, però si haguès de triar-ne es queda amb “Blade”.
Quant a música es considera un admirador del grup “Green Day” i es defineix un seguidor del rock estranger.
En qüestió de literatura es queda amb “el llibre de les dones”, perquè pogué comprovar les característiques de les cultures d'abans.
En el tema de la pintura es decanta per totes les obres de Velázquez i en concret per la seva obra “las Meninas”.
No es considera un gran seguidor de la premsa, però quan ho fa només llegeix els apartats d'esports i de succeïts, encara que per altra banda compra a vegades revistes relacionades amb el món del bàsquet.
De la cuina ens diu que li agrada molt fer pizzes i que li surten molt bones. El seu plat preferit com no pot ésser d'una altra manera és la pizza.
Dels polítics ens diu que quan tenen el poder sempre prometen i diuen que faran moltes coses, però que a l'hora de la veritat no fan res. En Sebastià els aconselleria que xerrassin menys i fessin més coses.
El viatge que sempre ha somniat és anar a la ciutat de Nova York, per poder veure tot el tumult de gent que es passeja per allà, els seus grans edificis… Però el viatge que ha fet que més li ha agradat fou quan anaren de viatge d'estudis a París.
De les seves virtuts destaca saber escoltar als demés i reflexionar.
Quant als seus defectes ens diu que és massa callat i que no diu les coses quan toca o bé ho fa massa aviat o bé massa tard.
Es defineix a ell mateix com un jove que li agrada estar amb la gent i amb els seus amics. Es considera introvertit i diferent al normal. (quan li demanam què vol dir normal, ens diu diferent).
Com a experiència important destaca les acampades que ha fet amb els seus amics i els grans moments que s'han viscut en elles.
La seva il·lusió dins el bàsquet està en arribar el més alt possible i si pogués ser jugar amb un equip de la península a primera divisió.
Li agrada molt l'estiu perquè així poden fer moltes activitats amb els amics i anar a la platja.
La seva escala de valors es: la família, la salut i l'amistat.
De Pòrtula diu que està bastant bé, ja que t'informes de tot el que passa pel municipi. Les seccions de Filferro i Espòrtula son les que més li agraden.
Què és per tu…
Bàsquet?
Un món a part.Amistat?
Lo millor que et pot passar.Violència?
Una cosa que s'ha d'eliminar.
GMJ
Pòrtula nº 214, juliol del 1999
Index juliol99 Index General