Maria Barceló i Crespí (Porreres, 1951) és doctora en història (1982) i professora titular d'història medieval (1984) a la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat nombrosos articles sobre la història medieval mallorquina, especialment referits a la fiscalitat i al desenvolupament de Palma i Porreres a l'Edat Mitjana, com “Porreres: contribució a l'estudi d'una vila mallorquina a la Baixa Edat Mitjana” (1984) i “La Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat” (1988).
Quina és la seva especialitat dins la història medieval?
Estic especialitzada en el segle XV i començaments del XVI a Mallorca, l'època de transició a la modernitat, el període corresponent als regnats dels reis Joan II i Ferran el Catòlic.
És comparable la societat mallorquina d'aquella època amb la d'avui?
La societat mallorquina d'avui ha sofert uns canvis tan radicals dels anys seixanta ençà, que no es pot comparar amb cap altra època de la nostra història. Filant molt prim, per ventura trobaríem coses comparables, com que érem i som una terra de pas, on sentir parlar altres llengües pel carrer era i és un fet quotidià. p>
El 1978 entrà a formar part de la junta de govern de la Societat Arqueològica Lul·liana, essent la primera dona que accedia a un lloc de decisió de l'entitat. Actualment n'és la presidenta.
És la primera presidenta de la Societat Arqueològica Lul·liana?
Efectivament, som la primera presidenta, la primera dona que ha arribat a la presidència, i també vaig ser la primera dona que va tenir accés a un lloc de la Junta Directiva d'aquesta més que centenària entitat.
Què significà per a vostè ser la primera dona que accedí a la Junta?
No significà res en especial perquè mai m'he sentit ni més ni menys que qualsevol altre membre. De fet sempre he rebut un tracte d'allò més correcte, elegant i educat. Tanmateix no vaig esser la primera dona que entrà a la Societat, tot i que n'hi havia molt poques.
Què pot explicar que la dona tengués tan poca presència?
Se deu a tota una sèrie de circumstàncies que envoltaven la societat d'altres temps i que de qualque manera encara ens envolta. Ben poques dones manifestaven interès per l'arqueologia, la història i l'art, perquè el paper de la dona en aquella societat de fa cent anys era un altre. Des del moment que la dona accedeix als estudis universitaris i s'allibera d'un munt de càrregues, és aleshores quan comença a prendre paper actiu en diferents àmbits i també participa en diferents activitats associatives.
Quina creu que ha estat la seva aportació a l'Arqueològica?
En Miquel Duran, catedràtic d'història contemporània, que me va precedir en la presidència, donà una gran empenta i un gran impuls a la Societat, que jo no he fet altra cosa que continuar. Tal vegada el que he aportat ha estat la participació de la gent jove universitària, per la meva relació personal i professional amb la Universitat.
Hi ha molta participació per part dels socis?
La major part dels socis no hi entren per participar en les activitats o col·laborar en la dinàmica de la casa, sinó per poder tenir accés al Butlletí, una eina la consulta imprescindible a l'hora d'emprendre qualsevol recerca o investigació d'història, d'art o d'arqueologia de la nostra terra. Són més de cent anys d'experiència acumulada i el material és divers i abundós.
Però abans l'Arqueològica responia al perfil d'una societat més selecta, més tancada...
Potser sí, però abans la societat també era més tancada i qualsevol entitat ja sigui cultural, recreativa o esportiva es fa ressò de la societat on viu. L'Arqueològica la crearen un grup de persones el 1881, lletraferits i clergues il·lustrats, quan la majoria de la població de Mallorca era illetrada i bona part del poble havia d'immigrar cap a Amèrica perquè aquí no tenien ni feina ni futur. Amb aquesta situació quin interès popular podia existir cap a la cultura? Avui no se li posa cap trava a ningú que vulgui ser soci, sempre que sigui una persona que no ha comès cap malifeta al patrimoni cultural i que no té actituds negatives enfront de la cultura i el patrimoni.
S'han produït casos de no acceptar una sol·licitud?
D'ençà que som a la casa només he presenciat tres o quatre casos de sol·licituds de socis que no han estat acceptades, perquè existien proves d'actituds d'espoliació del patrimoni.
A partir de quin moment podem considerar que l'Arqueològica se va obrir a la societat?
Aquest moment va ser aproximadament a finals de la dècada dels setanta, quan començà a haver-hi un grup de persones inquietes que eren les primeres promocions universitàries.
Fa la impressió que els socis de l'Arqueològica han de ser universitaris...
L'Arqueològica se forneix especialment de la gent procedent de la Universitat, tot i que per ser-ne soci no és necessari tenir un títol, és suficient tenir actituds i inquietuds vers la conservació del patrimoni.
Quins són els objectius de la Societat Arqueològica Lul·liana?
Bàsicament són la conservació, la preocupació i la defensa del patrimoni. Com a activitats preferents que donen personalitat a l'entitat, tenim la publicació del Butlletí de la Societat i de monografies. Aixi mateix és prioritària la conservació, manteniment i accés al públic de la biblioteca i de la nostra riquíssima hemeroteca, i promoure conferències i taules rodones, i realitzar presentacions de llibres.
Han canviat els objectius respecte dels que tenia fa cent anys?
No han variat gaire, tot i que han canviat els estatuts modificant algunes coses. Els objectius segueixen essent els mateixos del 1881, però en la darrera modificació destacaria dos punts incorporats als estatuts: la creació d'un Institut d'Estudis Històrics, tot i que fins ara aquest punt no s'ha desenvolupat, i la inclusió de l'obligatorietat de convocar un congrés bianual per a la defensa del patrimoni cultural.
Està prou protegit el patrimoni cultural de Mallorca?
Pensam que el patrimoni cultural no està ni protegit ni defensat així com voldríem, ni tan sols, en ocasions, per les institucions públiques.
Vol dir que ni tan sols per les institucions?
Qui no ha sentit dir que aquí i allà han tomat una creu de terme o un molí i no ha passat res? Personalment no em preocupen tant els edificis emblemàtics com puguin ser la Seu, la Llotja o l'Almudaina, com qualsevol creu de terme, font pública o camí empedrat, el patrimoni menor de qualsevol dels nostres pobles, perquè per la Llotja o per la Seu ben segur que es mobilitzarà molta gent, institucions i doblers per preservar-los, però la destrucció del patrimoni menor passa desapercebuda i no té tant de ressò. Podem parlar de biblioteques desfetes, de col·leccions de pergamins mal venudes,... per això és important la convocatòria d'aquests congressos per part de l'Arqueològica i publicar-ne les actes.
Quins temes han tractat aquests congressos?
De temes diferents com les bases jurídiques en defensa del patrimoni, el patrimoni arqueològic i el patrimoni d'immobles, les biblioteques, els arxius i la cartografia. Ni hagué un amb un títol que impactà, “El patrimoni tudat”, i va fer referència al període comprès entre la desamortització de Mendizàbal fins a l'actualitat, perquè és a partir del 1835-1836 que es comença a tudar el nostre patrimoni.
Existeix algun estudi sobre aquest patrimoni tudat?
Demanàrem als nostres socis que ens fessin una relació del patrimoni tudat als seus pobles o ciutats, i tant de bo que la resposta hagués estat massiva per poder fer un catàleg de tot allò que ha desaparegut o que està en males condicions.
I sobre la llengua?
En un congrés tractàrem el tema del català, amb el títol de “El català, patrimoni de Mallorca”, on estudiàrem la llengua com a element patrimonial.
Quin ha estat el darrer congrés?
El vam celebrar l'octubre de l'any passat i tractà sobre al patrimoni menor, amb tres apartats que van ser els rellotges de sol, els pous públics i l'heràldica.
Parli'ns de la biblioteca de l'Arqueològica, aquesta gran desconeguda per a tanta gent.
L'Arqueològica té una biblioteca extraordinària per la seva qualitat i per la quantitat de volums que ha recollit en els més de cent anys de la seva existència, a partir de la donació d'Estanislau de Kostka Aguiló, home de la Renaixença, que deixà a l'Arqueològica la casa i els seus llibres. En aquests cent anys ha anat ampliant els fons amb adquisicions i donacions de distintes biblioteques, com la d'un gran col·leccionista de llibres, articles, fulletons i tot allò que tengués a veure amb el teatre. També és molt interessant la col·lecció de pergamins, així com tot el material bibliogràfic que té com a conseqüència de l'intercanvi amb altres entitats.
Com funcionen els intercanvis?
Nosaltres enviam el Butlletí a uns tres-cents punts diferents d'arreu del món i de la mateixa manera ens arriben tres-centes publicacions de característiques semblants a la nostra, sobre humanitats i lletres, procedents d'aquestes entitats. Això fa que la biblioteca, en l'especialitat de revistes, sigui sens dubte la millor de Mallorca.
Se la nota orgullosa de la Societat, se sent igualment orgullosa de la seva tasca com a presidenta?
Sí que me sent orgullosa de l'Arqueològica, deixant de banda que sigui presidenta o no, com a mallorquina i com a persona que m'importa molt la cultura. Pens que al llarg de més de cent anys, ha desenvolupat una funció extraordinària quan aquí no hi havia altres possibilitats per poder fer el que va fer l'entitat. Avui per ventura no tendria sentit fundar l'Arqueològica, però sí que en té mantenir-la. En aquests moments ja tenim la universitat, el museu, el consell insular, el govern autònom amb una parcel·la dedicada a la cultura, però fa cent anys no teníem res i per tant sols ella podia fer publicacions, activitats i conferències.
La Universitat deu d'haver suposat un canvi important en l'existència de la Societat...
L'Arqueològica ha notat molt l'existència de la Universitat que ha significat un canvi, un reforç i un revulsiu. Homes i dones de la Universitat han conegut l'existència de l'Arqueològica i han demostrat el seu interès per ser socis, fet que es tradueix en l'arribada d'aires nous a la nostra casa, que se manifesta amb la participació de la gent, especialment de la jove, i en les planes del Butlletí, perquè la major part d'aquells que omplin amb les seves aportacions el Butlletí són persones de la Universitat, tant del professorat com de l'alumnat.
Quina va ser una de les primeres tasques de la Societat?
La recollida de peces d'art absolutament disperses des de la desamortització, tot i que havien passat cinquanta anys. Amb aquest material va poder fer un museu que posteriorment va ser dividit en dues parts: una va quedar a la Societat i l'altra se'n va anar al Museu Diocesà. El museu de la societat va ser l'embrió del futur Museu de Mallorca.
Aconseguir el Museu de Mallorca va ser una tasca llarga i difícil...
Efectivament, però finalment el 1961, després d'insistir molt, la Societat aconseguí que l'escoltassin i l'estat va obrir el Museu de Mallorca, amb els materials que havia recollit l'Arqueològica. Encara ara aquests materials són propietat nostra i es troben en el Museu en dipòsit.
Les institucions solen escoltar avui l'Arqueològica?
Gens ni una mica i això que té un nom i un prestigi que traspassen les fronteres.
Parli'ns un poc del Butlletí.
El Butlletí és, dins les seves característiques, el segon més antic en actiu de tot l'Estat espanyol, després del butlletí de la “Real Academia de Historia”, però no tenim suficients doblers. Tenim un gran patrimoni, un gran casal, però no tenim doblers i avui dia fan falta per poder tenir, per exemple, sistemes informàtics.
Vol dir que l'Arqueològica no disposa ni d'un simple ordinador?
És mal de creure però així és, perquè la instal·lació elèctrica no ens ho ha permès perquè es tracta d'una instal·lació antiga, de 125 W. Ara hem fet una forta inversió per reformar-la i introduir els canvis necessaris.
De quins recursos disposa?
De la quota dels nostres socis i d'una ajuda fixa de la Caixa de Balears per a la publicació del Butlletí.
Són suficients, els recursos?
No, hem de mantenir l'edifici amb totes les despeses que suposa com l'aigua, el clavegueram, l'electricitat, la contribució,...
I no reben cap ajuda de cap institució pública?
Hem d'agrair que el Consell de Mallorca, de la mà del conseller Damià Pons, ens hagi fet una mica de cas. El senyor Pons coneix l'Arqueològica i ha estat receptiu a les seves peticions, i per això hem aconseguit la signatura d'un conveni per millorar les velles i deteriorades estructures del nostre casal. De qui no hem rebut ajuda ni suport de cap casta ha estat de la Conselleria de Cultura del Govern Balear, i això que vam arribar al compromís de la publicació del “Cançoneret Aguiló”, una joia de la cultura popular dels segles XIV i XV, juntament amb els estudis que han fet tres filòlegs i un arxiver. Demanàrem a la Conselleria una edició facsímil d'aquesta publicació, perquè es tracta d'un document que ens és molt sol·licitat des de fora, però encara esperam.
Seria una bona solució que l'Arqueològica fos patrocinada per qualque institució pública?
L'aportació econòmica que ens puguin fer les institucions no han de limitar la nostra independència. Crec que hauríem de rebre molt més suport econòmic per part de les institucions, que no és demanar res que no ens pertoqui.
Què entén l'Arqueològica per patrimoni?
És un concepte amplíssim que abraça el patrimoni natural i el cultural. Nosaltres ens preocupam del cultural, tot i que això no vol dir que no ens interessi el natural. Consideram patrimoni cultural tot allò que forma el llegat dels nostres avantpassats, que ens serveix com a mostra de tot allò que s'ha fet en temps anteriors, en història, arqueologia, toponímia, art, llengua, bibliografia,...
Com està la salut del nostre patrimoni?
Crec que s'han fet coses positives i s'han aconseguit determinades fites, però hi ha un cert desgavell: el Govern central cedí competències al Govern balear, el Govern balear, al seu torn, en cedí algunes al Consell de Mallorca però quedant-se amb algunes, i aquí és on comencen constants interferències que massa vegades no condueixen a res. Per ventura podríem dir que hi ha una certa manca de sensibilitat.
Quina creu que és l'espoliació més gran que s'ha fet a Mallorca?
Si parlam del material arqueològic, a principis d'aquest segle en sortí molt de Mallorca, però no sé si va ser perquè la gent d'aquí no el va voler o saber defensar. L'exemple més paradigmàtic és el dels bous de Costitx, que l'Arqueològica va demanar i pregar que no sortíssin de Mallorca, sol·licitant fins i tot a la Diputació que els compràs, però ningú no li va fer cas i com que la Societat no tenia doblers per comprar-los, sortiren cap a Madrid. De vegades l'espoliació respon al poc interès de conservació de la gent d'aquí.
Quins objectius immediats té l'Arqueològica?
Mantenir tot el que tenim i sobretot ser presents en aquesta societat pel que fa a la defensa del patrimoni i continuar amb la publicació del nostre Butlletí, que és la carta de presentació de la nostra entitat en el món sencer; mantenir i modernitzar la nostra biblioteca i posar-la a l'abast de tot el públic, fent convenis amb la Universitat i el Govern per posar-la a disposició del públic universitari i de tot aquell que estigui interessat.
Encara és present la inspiració lul·liana de la Societat?
Sempre tenim present, en tot i per tot, a Ramon Llull i el lul·lisme. En els nostres estatuts sempre ha estat present honorar la figura de Llull, però avui dia queda reduït a un caràcter simbòlic. Les referències a Llull, però, són constants: dins l'escut de la casa o en la celebració del dia del beat, per exemple. Honoram molt Ramon Llull per respecte al fundadors i per respecte a la idea inicial de la Societat, però no investigam sobre la seva obra.
Quina peça del patrimoni de l'Arqueològica destacaria en especial?
En destacaria tres: la col·lecció de pergamins, el “Cançoneret Aguiló” i una pintura dipositada al Museu de Mallorca que té per tema central sant Bernat, la representació més antiga del món d'aquest sant, una pintura molt sol·licitada.
Quina és l'opinió de la Societat sobre les darreres subhastes d'obres d'art que s'han fet a Mallorca?
N'hem parlat d'aquest tema, però ben poca cosa podíem dir perquè es tracta de béns privats i particulars, però sí que ens sap greu que el patrimoni, encara que sigui particular, se'n vagi fora de Mallorca. El que sí em preocupa és saber que se n'ha fet dels arxius, que no han estat subhastats i dels quals no se'n sap res.
Maria Barceló s'acomiada de nosaltres. Té un compromís inajornable i important que la reclama: l'acte protocolari d'empaquetar i segellar l'obra literària de Ramon Llull per enviar-la al Vaticà i moure, un cop més, el seu procés de santificació. Sens dubte que els fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana se'n sentirien satisfets.
Maria I. Deyà
Antoni Roca
(Fotos, BMM)