La saviesa d'aquesta planta radica en el seu fruit en forma de baia: la tomàtiga. Aquesta és una hortalissa quasi indispensable dins la nostra alimentació i és, principalment a l'estiu, època de la seva collita i recol·lecció, quan més en consumim.La tomatiguera, reproduint un text de Jaume Vadell en un document editat l'any 1989, encara que botànicament sigui una planta perenne, a les nostres contrades es comporta com una planta d'estiu. El seu origen es situa a Amèrica Llatina, concretament els altiplans andins i Mèxic. Des d'allà, arribaren a Europa cap al segle XVI. Les primeres tomàtigues que es coneixeren aquí eren grogues i eren considerades verinoses. Fins ben entrat el segle XIX, les tomàtigues, no es guanyaren la confiança com a aliment.
El nostre Estat és un dels que més consum fa d'aquesta hortalissa, concretament 32 quilos per habitant i any. Dels dos milions i mig de tones que anualment es produeixen a Espanya, unes 35 mil tones pertanyen a la nostra Comunitat Autònoma. Des de fa una vintena d'anys, la producció de tomàtigues a tot l'estat espanyol i també a les nostres illes es fa durant tot l'any, malgrat les baixes temperatures de l'hivern; en aquest cas, fent ús dels hivernacles.
Encara que hi ha una gran varietat de tomatigueres, més de cent, cal dir que entre nosaltres les classificam a totes dins tres grups: les de casta grossa, pel consum fresc. Les que empram per fer conserva. I les de ramellet, de penjar, de ferro o de tot l'any, per guardar.
Les tomàtigues no tenen una gran concentració de nutrients encara que sí tenen una alta concentració de vitamines, especialment de vitamina C i A. I a més tenen una gran quantitat de minerals d'entre els quals cal destacar el ferro. Als dies d'avui és l'hortalissa de major consum del món. El consum de tota casta d'hortalisses, segons els científics, afavoreix la prevenció del càncer; per tant, és important que la tomàtiga sigui una part bàsica de la nostra dieta.
Pau / Tomeu
Pòrtula nº 214, juliol del 1999
Index juliol99 Index General