Des de quan et dediques a l'art?
Dins mi sempre hi ha hagut l'artista. Als records de nina que tenc ja notava que m'interessava l'art, però no simplement com a espectadora, sinó com a artista. He tengut qualque cosa dedins que m'ha impulsat a crear i d'aquesta manera expressar-me. A partir dels vint-i-tants anys vaig començar a encarrilar aquest interès. Record que als vint-i-dos vaig veure per primera vegada el museu del Prado; allà dedins no m'assaciava. Jo sempre he estat oberta a l'art en general: la música, el teatre... Va esser a partir d'aquest moment que vaig començar a veure que el món de la pintura m'atreia moltíssim. Tens unes inquietuds i a poc a poc et vas enganxant...
Només explores el món de la pintura?
Sí, bàsicament em dedic a representar coses en dues dimensions. Quan era nina tenia una veu molt bona i m'hauria pogut dedicar a la música. El cant gregorià m'anava beníssim... El món de la música sempre ha anat amb mi. Després, no sé exactament per què, em vaig dedicar més al món de la pintura.
Com definiries el teu art?
Sempre exprés allò que jo sent. La meva obra arribarà fins allà on jo arribi. He anat cremant etapes. Vaig començar pintant: anava pintant paisatges, casetes, molinets; després em vaig tancar dins l'estudi, al convent de les monges agustines des Pla de na Tesa, el 84, i aquí vaig començar a pensar molt. Vaig reflexionar sobre per què havia de fer tot allò. Tenia una amiga que es va prestar com a model perquè jo la dibuixàs. Cal dir que la meva formació és autodidacta, tot i que he assistit a qualque curset i m'he apuntat a moltes coses amb el pas dels anys, però sense anar mai a cap acadèmia. Tenc una necessitat imperiosa d'expressar-me. I enllaçant amb allò que he dit, vaig agafar aquesta al·lota i vaig començar a dibuixar i estudiar la figura humana; hi vaig treballar més d'un any. Varen sortir unes imatges; ella em servia per representar allò que jo sentia: eren dones que estaven molt pensatives, amb la mirada perduda. Després vaig tornar agafar el paisatge com a tema, però ja d'una altra manera. Tot això ho feia dins el convent, lloc on em sentia bé i hi podia fer feina.
Penses que els artistes es creen un món alternatiu i s'hi refugien?
Es necessita un recolliment per poder treure això que vols, que en certa manera és dolorós i molt laboriós: és un esforç. Si hi ha coses que te despisten, no ho pots fer. En canvi, si estàs amb tu mateixa, pots expressar millor els sentiments.
Segueixes les modes que imposen els artistes més coneguts?
No, jo no em pos a pintar segons l'ona per la qual es regeix la majoria. Aquest no ha estat el meu cas. Allò que he fet és ficar-me molt dins mi i fer feina. Després he vist que la meva obra ha sortit a fora i que he connectat amb persones que viuen a l'altra part de món. Jo em sentia contenta perquè veia que, en principi, no tenia res a veure amb aquesta gent.
Quan dius que et tanques, la cosa sona un poc dura. Per què no ens ho expliques un poc?
Em tanc per estar centrada i concentrada en mi mateixa. Ara bé, visc de cara a la vida. Em tanc per fer feina. En aquell moment, tot allò que he absorbit surt defora.
De totes les exposicions que has duit a terme, quina en destacaries?
Ara em ve al cap la primera vegada que vaig guanyar un premi. Durant molts d'anys jo no tenia ni idea del que pensaria la gent en veure la meva feina. Vaig enviar a la Mostra Internacional d'Art Folklòric a Sóller un cartell i amb aquest treball vaig guanyar el premi. Això era l'any 85. Després també record que vaig enviar una obra a Menorca, al Saló de Tardor, i vaig guanyar la Medalla d'Honor. Tot i això, totes les exposicions tenen un encant especial. Destacar-ne una no m'és fàcil.
Com encaixes una crítica?
Bé, a vegades ho he comentat. He de dir que ara no n'hi ha molts, de crítics de bon de veres. M'agradaria que se parlàs més de la feina. Sempre m'ha agradat més que parlin de la meva obra quan no me coneixen, perquè així no hi ha cap influència, és la meva feina. I jo vull que sigui la meva feina la que parli, per bé o per mal. Jo no em consider millor en res, em puc equivocar i, si m'equivoc, no me sent malament. S'ha de tirar endavant. Em present així com som; ningú té l'obligació d'agradar-li el que jo faig. Si els agrada, fantàstic, i, si no, també.
És la teva una obra per a minories?
Sí, és per a minories que l'entenguin. Sobretot el que faig ara; el que feia abans, quan pintava flors, per exemple, era una altra història. A vegades em demanen per què no he continuat fent flors. He de dir també que les flors eren rares, en aquell moment tampoc no les entenien, no vos penseu! Ara estic fent una feina diferent i fa la impressió que les primeres etapes eren més bones d'entendre.
On exposes normalment?
Jo treball amb la galeria Lluc Fluxà, que està a Palma; va esser la que em va fer cas quan jo em passejava amb la meva feina. De fet, vaig tenir problemes per fer exposicions pel fet d'esser dona i per l'edat que tenia. He de dir que sempre parl de la “galeria i jo” perquè som tot un. Jo no hauria fet tot el que he fet si no fos per aquesta galeria, que m'ha donat suport i m'ha duit pertot.
La teva obra, com la de tot bon artista, deu tenir etapes. Explica'ns com són algunes de les teves etapes.
La meva obra té sèries i cada sèrie és diferent, encara que la història sempre sigui la mateixa, perquè som jo. Tenc una sèrie que li diríem mística. M'he sentit molt influïda per la religió. Aquesta és recollida al llibre Scenarium, que ha estat publicat recentment (dins el 1999).
Què és l'art per tu?
L'art és la vida. Som nosaltres mateixos, el fet de viure. És un alleujament que ens serveix per viure, perquè és dur.
Com et tracta la premsa en general?
Bé, sempre bé. Massa bé. Allò que passa és que sempre hi ha favoritismes, hi ha uns certs artistes... A vegades he fet coses que no han aparegut en la premsa i a mi m'hauria agradat que hi sortissin. Ara bé, a grosso modo et diré que la premsa ha vengut a veure les meves exposicions i n'ha fet la crítica (així com l'han entesa ells); no sé si és que a vegades no m'explic amb prou claredat. Tot i això no puc dir que m'hagin tractat malament.
Què trobes de Pòrtula?
N'estic molt contenta. Trob que ha anat a més. Ara hi ha més gent col·laborant-hi i està oberta a més coses. De cada vegada la veig millor.
Vàrem continuar parlant de la seva obra i dels projectes de futur. Després ens endinsàrem en unes reflexions filosòfiques sobre el destí dels homes en un futur a curt termini, on la tècnica va copant àmbits insospitats de la vida quotidiana. Però aquesta seria una altra història.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu