La seves aportacions al poble i a l'església de Pòrtol no es limiten al sagrari que va fer l'any 70, sinó que ha fet dues corones i dos escapularis per la Mare de Déu del Carme. La millor corona i escapulari els té l'Ajuntament i ell disposa d'un document en el què la casa de la Vila es compromet a conservar-los, no els pot vendre, ni donar, ni empenyar, però el dia en què un representant de Pòrtol vagi a cercar-los l'Ajuntament els hi ha de donar perquè són pel poble.
Les seves relacions amb el poble tampoc no s'esgoten aquí sinó que Don Tofol li va proposar reunir el joves de Pòrtol i En Pancraç comença a reunir-los feien trobades on xerraven de fe, anaven d'excursions, feren teatre i altres activitats. Arribà a comprar una casa perquè els joves de Pòrtol tenguesin un lloc on poder reunir-se. Els diversos grups es varen mantenir des del 69 fins devers l'any 82.
Les seves afeccions estàn completament lligades amb l'art. Ha escrit des dels 11 anys, i ara encara està escrivint; fa sobretot adagis, cançons i gloses. També pinta olis, acrílics... En música també hi ha fet feina ha composat vàries obres, especialment boleros. És en definitiva un artista en tots els sentits: compositor, escriptor, pintor i també joier com ara veureu.
És un gran joier, un ofici que li ve de família: el va aprendre de son pare. Als 8 anys ja començava fer-hi feinetes i als 14 anys, quan va deixar l'escola ja hi va començar a treballar. Als 23 anys es va casar i es va seguir dedicant al món de la joieria. Encara avui fa cosetes al taller que té instal·lat a casa seva.
Però no tota la vida s'ha dedicat a fer feina amb les joies car va entrar, arran d'unes oposicions, a fer feina a Sa Nostra on hi va estar devers 30 anys. Ara en fa uns 5 cinc que es va retirar.
Pel que fa a la seva vida familiar és casat i té tres fills.
De la televisió pensa que hi ha un abús excessiu de la violència. Dona llum a moltes persones que no tenen idees de com fer robatoris a saber com el poden fer. Quant a promiscuïtat pensa que hi ha moltes escenes íntimes de la parella que es podrien evitar per l'impacte que fan damunt els infants. Considera que els nins des dels seus primers anys han d'estar informats del seu sexe a les escoles.
També troba que hi ha massa anuncis entre les pel·lícules i això arriba a crispar els nervis, perquè mentres vius una escena d'una pel·lícula la tallen. I a més aquest anuncis són dolents pels nins perquè les joguines que anuncien no són les que després es venen. Així i tot encara hi ha alguns espais educatius. Creu que les televisions mallorquines s'haurien de fomentar un poc més.
Ens conta que és una persona molt pacient i molt romàntica. No és gens envejós, ni ha tengut mai rancúnia a ningú. No li agrada ostentar, però sí que li agradaria que li reconeguessin la feina que ha fet.
Té un germà a Suècia que té 78 anys i que es troba molt fermat allà, li agradaria fer-lo venir però no pot esser, perquè està massa subjecte allà, també li agradaria veure altra gent que fa molts d'anys que no veu. Voldria que tots ells el recordessin amb simpatia, alegria i amor.
Admira al director general de Sa Nostra, Pere Batle, que és un home que el conegué com a al·lot. Ell el va tenir com a auxiliar i va ser una persona que tot d'una va pujar com un coet.
El principal problema que veu a Marratxí és la manca d'un institut, creu que n'hi fa falta un. Però un de bo amb bons professors i una bona direcció.
De Pòrtula en general li agrada tot perquè dóna coneixements de moltes coses que passen o succeeixen i la gent no se n'adona. I si no s'hi fa res més és perquè no hi ha més possibilitats, hi hauria d'haver més gent que compràs la revista.
CBE.-