Pancraç Pinya,
bon home i bon orfebre
Quan ens presentaren el nostre convidat, nosaltres, els cronistes, que no sabíem molt bé de què anava la història, vàrem veure que qualque cosa s'encenia en la cara d'un dels assistents, al qual se li despertaren records molt agradables. En Pancraç ajudà a potenciar valors i actituds en els joves de diverses localitats, entre les quals cal destacar Pòrtol, a partir de la darreria dels anys 60 i començaments dels 70 i s'expandí durant cinc generacions de joves. Va promoure el grup Jup (Joventut Unida de Pòrtol); aquest va esser un de tants, ja que en nasqueren de nous amb altres noms, així com els grups s'anaven desfent i se succeïen les generacions. La idea d'en Pancraç no era la d'influir directament als joves per canviar la seva manera d'esser. En el fons és una persona molt tolerant, que durant aquella època de servici a la joventut promovia una actitud positiva davant la vida i no una manipulació de ningú. A través d'aquest grup els joves es coneixien i s'anaven formant parelles, però, que quedi ben clar, en Pancraç no influïa per res en les tries. Els joves eren ben lliures d'ajuntar-se o no amb qui volien. Ell, simplement, es dedicava a aconsellar i a donar suport. Volia que els joves lluitassin per un món més just i equilibrat, que la tendència fos a fer el bé i no el mal i no hi veia cap problema en el fet que els joves es relacionassin i formassin una parella estable. Segons ens digué, no percebia pecat en una relació sexual; per a ell un pecat era fer mal als altres. Abandonar una persona quan més ho necessita és símptoma d'intolerància i falta d'escrúpols. En aquest sentit, ens contà el cas d'una al·lota que patia un procés depressiu i que no se'n podia sortir ni amb psicòlegs ni amb psiquiatres. En canvi ell, visitant regularment aquella jove, aconseguí redreçar la cosa. Com es veu, en Pancraç ha tengut sempre vocació de servir els altres. Cal recordar que hi ha persones que gaudeixen d'una capacitat especial per escoltar els problemes d'aquells que ho necessiten i assolir d'aquesta manera una solució satisfactòria. Per la impressió que ens va fer, aquesta seria la imatge d'en Pancraç: el bon home que aconseguia que els joves anassin darrere ell i que hi confiassin. Una espècie de líder, en el bon sentit de la paraula.
A part d'aquest vessant, diguem-ne psicològic, en Pancraç és un artista en tota regla. El nostre protagonista s'ha dedicat també a l'orfebreria, és a dir, a treballar objectes d'or, argent, o altres metalls preciosos. Per il·lustrar-nos aquesta faceta ens mostrà tot un seguit de fotografies on es podien veure diversos objectes: corones, sagraris, creus, etc. Per cert, cal recordar que va fer el sagrari de Pòrtol. També va donar dues corones, treballades per ell, a la patrona d'aquest poble, la Mare de Déu del Carme. Ens donà també consells per saber si una perla o una maragda és autèntica o no. I d'aquesta faceta passàrem a una altra, perquè resulta que les fotografies de primeríssima qualitat que ens passà d'aquests objectes eren fetes seves. En Pancraç coneix bé les tècniques fotogràfiques i ens contà que havia fet aquelles fotografies en un estudi, cercant els millors angles i les millors condicions de llum. Les fotografies tenien qualque cosa especial, ja que es mirava de ressaltar les característiques dels objectes a través d'un fons adequat. Aquest fons podia esser una massa de color que aconseguia de manera artificial (col·locant-hi una tela) o de manera natural (amb el verd, per exemple, d'un jardí sembrat de gespa). I parlant de fotografia, esmentàrem els avantatges i els inconvenients que presenten les innovacions tecnològiques. Férem referència a la qüestió de les càmeres digitals i a les noves possibilitats que aquests aparells aporten. Navegant per aquests temes desembocàrem en altres, com el del vídeo o les antigues filmacions en super-8. Pareix esser que tothom estava d'acord a continuar donant molta importància a la fotografia i coincidírem en el fet que els vídeos de noces i comunions, i altres esdeveniments, són una de les coses més avorrides, si s'excedeixen els límits de temps. Un reportatge d'aquest tipus hauria de durar mitja hora i no una hora i mitja o dues.
A més a més de tot això que hem dit, en Pancraç també pinta. Ens ensenyà obres seves fotografiades, que duia curosament emmagatzemades en petits àlbums. Pel tractament del color i el traç del dibuix podem deduir, sense cap mena de dubte, que és una persona sensible i equilibrada. Ens afirmà que no li agradaven segons quines tendències modernes en la pintura, que, si bé respectava, no li arribaven profundament o no les entenia.
Finalment ens digué que també escrivia. I ens ensenyà part de la seva obra escrita, no publicada encara. Es tractava de reculls de cançons populars, adagis, endevinalles, etc., moltes de les quals comptaven amb un alt component eròtic.
Podríem continuar contant coses i coses, però la vetlada es consumia i ens acostàvem a la mitjanit, moment que es trenca la màgia de les paraules. La son i el cansament va engolint, a poc a poc i sense remei, els cossos i els pensaments.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu