Maria Antònia Rossinyol
Enguany és el seu quart estiu com a monitora a la piscina de Pòrtol, un lloc on li agrada molt fer-hi feina per la bona amistat que es crea entre els monitors i per la bona feina que hi fan.
Es mestra d'educació física i actualment estudia psicopedagogia. Encara no s'ha plantejat a què es dedicarà, però pensa que li fa més gràcia encaminar-se cap a la psicopedagogia.
De temps lliure ens conta que en té molt poc, tan poc que casi ni sap què és. En el poc que té sol estar molt cansada, però així i tot l'aprofita per moure´s un poc, llegir un llibre, anar de compres o simplement fer esport.
Una pel·lícula que li ha agradat molt ha estat “Ballant amb llops” i també “El darrer Mohicà” perquè tracten de com lluitar per la permanència d'una cultura i una història que s'han vist malparades.
Com a obra musical es queda amb l'obra de Pachelbel, amb The Cars i amb balades dels grups heaves, en destacaria d'entre elles una de Metàlica “Nothing else matthers”
Per ella un lloc del món especial seria un on hi hagi neu, la muntanya nevada, com ara Viella. Però també li agradaria anar a una platja exòtica.
Com estil artístic es queda amb l'impressionisme. I com a obra literària els llibres de filosofia, “Els Jardins incendiats” de Janer Manila, “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda, i moltes d'altres més.
Si li demanam per una persona, sense pensar-ho respon que sa mare, son pare, la seva parella i tots els seus amics. Hi ha moltes d'altres persones que sempre tenen un lloc al seu pensament, com ara en Gandhi que va lluitar pel seu poble.
Es defineix com un immens llac de sentiment, impressions, moments d'alegria i qualque moment de fluctuacions d'ànim; principalment però com a bella i sana interiorment.
Tornaria a viure totes les experiències un poc inèdites que ha viscut i no tornaria a enfonsar-se per coses que no valen la pena. Ha assumit el que és important i ho ha diferenciat de les coses que són superficials.
A la seva escala de valors en primer lloc hi posa les persones sempre i per damunt de tot i després les condicions per viure.
Si pogués, de ben segur que exterminaria de cop d'aquest món les idees que no ha estat capaç d'entendre mai, com ara les d'algunes persones que fan que el món fluctuï entre la vida i la guerra, les injustícies. I llevaria, no sap com, els desastres ecològics i les guerres. Hi ha una deshumanització que ens fa esser de cada vegada més màquines i manco persones; és un tema sobre el que molt poca gent reflexiona.
De Pòrtula el que més li agrada és que es fixa, dedica i preocupa per activitats, esdeveniments o preocupacions de la gent del poble. No va a cercar “na Maria per sa cuina”. Abans no li agradava que fos tan curta, però ja ha crescut...
Si pogués entrevistaria en Sigmund Freud i li faria una allau de preguntes sobre tot, però li demanaria com estudia la personalitat de les persones, com arribar al subconscient, com entrar dins la “caixa negra” de la gent.
Què és per tu...
La mar?
Un immens lloc on trobar qualsevol cosa que et proposis des de moments de por a grans moments de felicitat, des de la història que intenta representar la pel·lícula “Titànic” fins a gent que té interès per casar-se davall aigua.
La neu?
Un paratge fantàstic que permet practicar moltíssimes activitats, com l'esquí; és fantàstica, llàstima que aquí no n'hi hagi per ser casi l'illa més completa i fantàstica del món, llevant una infinitat de persones que l'enfonsen.
Nedar?
La manera més vital i activa de regenerar les teves forces.
CBE