La figuera
La figuera (Ficus carica), juntament amb el garrover, l'ametler i l'olivera són els arbres de secà propis de tota la conca mediterrània, per això, són, també, els més característics de la nostra terra. A Mallorca s'hi troben cultivats tots, en canvi a Menorca, per motiu principalment de la meteorologia, són quasi inexistents; no ocorre igual a Eivissa i Formentera, on tots hi són presents. El primer lloc originari de la figuera foren les terres situades a la part més oriental de la Mediterrània, les actuals Turquia, Iran i Irak. Fou introduïda a les nostres contrades pels diferents pobles que, amb el pas del temps, iniciaren l'expansió des de l'est de la Mediterrània fins a les terres més occidentals del Mare Nostrum, és dir, fins a nosaltres. Plini, escriptor romà del s. I d.C. ens relata en la seva Història Natural, que les millors figueres de l'Imperi Romà aleshores es trobaven precisament a l'illa d'Ebussus, l'Eivissa actual. La varietat de figueres sobrepassa la vuitantena, solament a Mallorca n'hi ha més de seixanta varietats.Las saviesa d'aquesta planta la trobam principalment en el seu fruit: la figa. La figa és un aliment molt nutritiu, molt ric en sucre així com en potassi, calci, fòsfor, magnesi i vitamina A. L'aprofitament alimentari de la figa és total ja que tant es pot menjar fresca com seca. Fins fa poc era un aliment bàsic per engreixar els porcs i per a l'alimentació de les persones. Les figues maduren a partir del mes de juny, Per Sant Pere enrevolten la figuera, i aquestes figues es diuen flors. Després, pel mes d'agost comencen a madurar les primerenques i hom les diu agostenques. No obstant això, la plena de les figues és durant el setembre.
Medicinalment la figa destaca pel seu gran poder laxant a causa de la pell i la molta quantitat de pinyolí que té. Per concretar direm que està especialment indicada contra l'estrenyiment, les infeccions respiratòries, les infeccions gastrointestinals i les inflamacions bucals. A més, el seu làtex (lletrada) és eficaç contra les berrugues i els fics.
Per acabar, volem recordar aquesta cançó tan encertada que diu:
Una figa, per esser bona,
ha de tenir tres senyals:
crivellada, secallona
i picada d'animals.Pau Bibiloni / Tomeu Pou
Pòrtula nº 216, setembre del 1999
Index Setembre99 Index General