Maria R. Horrach,
artesana tapissera
Aquest mes tenim amb nosaltres a na Maria Rosselló Horrach. Una dona nada el dia 10 de juliol de 1936 a Santa Maria exactament 8 dies abans de què esclatàs el Moviment, per això mateix podem dir que va viure tota la guerra i la postguerra.Es mestressa artesana en la modalitat de tapís. Hi va haver una temporada que hi va haver el boom dels tapissos i va ser l'època que ella s'havia tret el títol i així hi va poder treballar molt i fer-hi moltes de coses, però les coses no duren per sempre i en acabar el boom dels tapissos va fer altres cursos com el de paper, a Barcelona, i un de gravat a Oviedo....
Llegeix, escolta música i està amb els seus setze nets sempre que té temps lliure, encara que ens diu que no en te massa.
La televisió no la mira massa, troba que en general és bastant dolenta i a l'estiu encara més, considerant-la molt incultural, pensa que els únics espais culturals que emeten són els d'animals i troba que n'hi hauria d'haver d'altra tipus ja que la cultura és mols més àmplia .
Dins la cuina es considera una cuinera molt creativa, li agrada fer plats delicats, mesclar dolços amb salats.... li agrada la cuina i quan té convidats encara més. Disfruta molt de fer vetlades i tertúlies al voltant d'una taula.
La seva principal virtut és que sap escoltar molt el que diuen els altres respectant les seves opinions.
Es sent satisfeta de tot el que l'envolta i el que ha fet com a mare, artista i padrina.
Il·lusions en té moltes, però li agradaria molt veure acabada la residència d'artistes plàstics de Marratxí ja que ella ha col·laborat en el projecte.
Admira les persones que no es cansen de fer feina, com un matrimoni que va conèixer que van sovint de missions a Moçambic o persones com en Vicenç Ferrer, també missioner.
La seva escala de valors comença per anar sempre amb la veritat pel davant i després hi posaria la família i l'amor perquè sense aquest no s'hi pot estar.
En el món de la política ens diu que creu que els pactes que s'han fet a Marratxí i al Govern poden anar bé.
El principal problema que veu a Marratxí és la quantitat d'edificacions i també la barbaritats que es fan contra la natura. Hauríem de dir prou de destrucció, vol viure amb qualitat de vida i l'estam perdent tota a passos agegantats.
Pòrtula li agrada molt. Quan la rep se la mira tota, llegeix fins i tot els anuncis, no es perd res. Considera que amb el temps a la revista s'han fet grans canvis cap a bé.
CBE.-