Maria Horrach, l'art a les mans
Quan ens endinsam en el món dels artistes es corre el perill de banalitzar-ho tot. És com si tothom volgués dir la seva i pensàs que qualsevol opinió és vàlida. Amb això no volem dir ni molt manco que entràssim en cap polèmica ni res semblant, ans ben al contrari. La vetlada es convertí en un petit debat sobre l'artista i la seva manera d'entendre el món. En el cas de na Maria Horrach parlàrem també del fet d'esser dona-artista, cosa que avui en dia encara condiciona a l'hora d'autorealitzar-se. I això passa a Mallorca, a Alemanya o a Finlàndia. Hem apuntat abans aquesta idea de l'artista com una persona especial. De fet, molts de pintors o poetes expressen les seves etapes depressives a través de la pintura o la poesia. Recordàrem, en aquest sentit, el cas de Van Gogh i les seves pujades i davallades a l'infern dels sentiments. Amb això no volem dir, però, que tots els artistes siguin éssers depressius. L'únic fet constatable és que, en qualque sentit, són diferents a la majoria de persones.
Per la seva banda, na Maria ens contà coses molt interessants de la seva experiència per Alemanya i Finlàndia. Ens digué que ha participat en el projecte In Via I, que es tracta d'una iniciativa de dones artistes. Ens explicà que les seves col·legues estrangeres comptaven amb estudis superiors d'art, és a dir, que eren dones molt preparades intel·lectualment. Na Maria ha viatjat a Alemanya i Finlàndia, concretament a la ciutat d'Hèlsinki, i està previst que les dones que participaren en aquest projecte vénguin a Mallorca l'any 2000. La impressió que s'endugué de l'estranger és que l'artista està més protegit que per les nostres contrades. Per exemple, quan s'ha d'esbucar un edifici (com una fàbrica en desús) es poden prendre diverses decisions: conservar-ne una part o l'edifici sencer per convertir-lo en estudis per a artistes o museus d'art. Això fa que, en certa manera, se senti emparat per la mateixa administració, que vetla pel desenvolupament dels artistes locals.
La nostra vetlada s'endinsà també en un territori espinós: el de les relacions humanes i, més concretament, en la relació home-dona, quan aquesta darrera és una artista. No és cap secret que molts d'homes se senten gelosos de tenir una dona que de cop es converteix en el centre d'atenció dels mitjans de comunicació o de les persones a les quals els interessa l'art. I tractant aquest tema parlàrem del problema de la comunicació en les parelles. De fet, moltes viuen dos universos diferents. Es veuen just a ca seva a l'hora de sopar i estan cansats de fer feina durant tota la jornada. Això provoca que no tenguin una estona per contar-se els problemes i alleujar-se mútuament. I encara es complica més la cosa si un dels dos és artista.
La vetlada s'anava consumint entre comentaris, rialles i el saborós tumbet de què gaudírem per sopar. A més, na Maria ens mostrà les fotografies que havia fet en els seus viatges per Alemanya i Finlàndia. Coneguérem, encara que fos per fotografia, els ambients per on havia passat i amb els quals s'havia impregnat la seva personalitat. Les fotos rodaren per la taula i n'hi hagué una que ens cridà a tots l'atenció: ens referim a una foto on apareixien centenars d'americanes penjades de banda a banda d'un carrer, com si fossin les tires de paper que s'hi col·loquen quan hi ha festes. Precisament podeu veure aquesta foto a la plana 21 d'aquesta mateixa revista, il·lustrant la crònica del viatge artístic signada per Maria Horrach.
De l'intercanvi cultural per aquests països, na Maria ens contà anècdotes variades, algunes referides a qüestions lingüístiques. Aquest tema dificultava la comunicació i provocava que les artistes no poguessin intimar tant com haurien volgut. Quan explicaven la seva feina, ho feien a través d'intèrprets.
Podríem continuar parlant de la vetlada i de les qüestions d'art que s'hi tractaren. Ara bé, pensam que el millor que podem fer pels artistes és divulgar la seva obra. Per això recomanam que no vos perdeu les pròximes exposicions de na Maria Horrach. Fins a una altra!
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu