Pòrtula nº 218, novembre de 1999
Esperança Bosch, el present violeta
xxxEsperança Bosch i Fiol (Palma, 1958) és llicenciada en psicologia per la Universitat Central de Barcelona i doctorada en la mateixa especialitat per la Universitat de les Illes Balears, on és professora titular del Departament de Psicologia. També és presidenta del Lobby de Dones.
De quan ençà presideixes el Lobby de Dones?
Leonor Taboada va ser la primera presidenta i jo vaig ser nomenada el 1995,
però ben aviat seré substituïda perquè enguany acaba
el meu mandat. Tanmateix, el Lobby no és presidencialista, el seu funcionament
respon a un treball col×lectiu i així ha de continuar.
Quines activitats desenvolupa l'associació?
Sobretot fer-se present, fer-se visible a la societat. Entre les accions i
activitats que hem duit a terme puc fer referència a la denúncia
pública de maltractaments a dones; en aquest sentit, vam fer arribar
al Defensor del poble el nivell d'indefensió davant dels maltractaments,
queixa que donà lloc a una investigació i a la presentació
d'un informe a les Corts espanyoles. Des del Lobby de Dones hem promogut campanyes
i hem acudit als fòrums de discussió on s'ha sol×licitat
la nostra presència. També vigilam temes com la discriminació
laboral o el contingut de determinades campanyes publicitàries. En
resum podem dir que el Lobby és un grup de pressió que té
com a objectiu genèric aconseguir la igualtat real entre homes i dones.
Però la igualtat ja està reconeguda legalment.
Efectivament, la igualtat formal ja està reconeguda d'acord amb el
que diu la Constitució espanyola actualment vigent i, per tant, tenim
el marc legal que empara aquesta igualtat. Ara bé, hem d'apel×lar
la consciència dels ciutadans perquè aquesta igualtat no sols
sigui formal, sinó, també, real.
A Xina la situació de la dona és molt delicada...
A Xina s'ha fet una mala planificació familiar. En la cultura xinesa
les filles, quan es casen, van a viure a casa de l'home i té cura dels
sogres, aleshores una parella que sols tengui filles no té la seva
vellesa garantida, afegint-hi a això el fet que les dots poden posar
en perill el patrimoni familiar i, per tant, s'opta per l'infanticidi de les
nines.
Però a la vella i civilitzada Europa ja no es donen situacions
extremes...
A un país sens dubte europeu com era Iugoslàvia, durant les
guerres que va patir no fa gaire temps, es va fer servir la violació
de les dones com a arma de guerra, la qual cosa vol dir que, en aquest sentit,
concretament a Iugoslàvia, la mentalitat no havia canviat gaire tot
i les aparences. És evident que el llast de la història encara
pesa molt. Mentre la resolució dels conflictes passi per l'ús
de la força, la igualtat mai no serà possible. Hem d'aprendre
a solucionar els conflictes mitjançant la persuasió, el diàleg
i el pacte, renunciant a l'ús de la força.
La violència contra les dones és pròpia de determinats
països?
La violència domèstica no és exclusiva d'un territori,
tot i que hi ha zones més castigades que altres. Tampoc no és
exclusiva d'un determinat nivell social, econòmic o cultural.
Ha augmentat el nombre de les denúncies o el nombre de maltractaments?
Vull creure que hi ha més denúncies perquè hi ha més
sensibilitat social i les dones se senten més protegides i encoratjades.
Seria alarmant que això no fos així i que constatéssim
que la violència contra les dones és una conseqüència
del procés d'emancipació femenina; això respondria a
un mecanisme de defensa del gènere masculí adreçat a
evitar que les dones assoleixin cotes més altes d'independència.
Aquesta seria una hipòtesi terrible.
Dóna tractament assistencial, el Lobby?
No, el Lobby no és assistencial. Som un grup de denúncia i de
pressió. Intentam orientar, informar i ajudar, però no tenim
els mitjans necessaris per facilitar assistència.
Ha decaigut el moviment feminista?
El feminisme és l'única revolució que ha triomfat i Aurelia
Valcárcel, catedràtica de filosofia, per la seva banda, hi afegeix
«pacíficament». Hem de reivindicar el mot «feminista»,
una paraula que ha estat molt manipulada. Les primeres feministes modernes
foren les sufragistes, dones que van ser ridiculitzades i caricaturitzades
per les capes més reaccionàries de la societat. El feminisme
no és un moviment de quatre exaltades. Les feministes d'avui hem recollit
l'esforç i el sacrifici de les que ens han precedit, de les que han
patit i de les que han fet un camí de llibertat i d'emancipació
envers un món millor.
Un món per a les dones?
No, un món millor per a tothom. No volem un món millor sols
per a les dones i comandat per les dones. Això és una fantasia
masculina insostenible. No hem d'acceptar determinades provocacions de certs
sectors masculins. En el nostre context, les feministes no solem ésser
víctimes d'atacs frontals, sinó del que jo anomen «alçades
de cella», d'aquelles mirades, d'aquelles bromes sense gràcia,
d'aquell comentari sorneguer,... Som partidària de no acceptar segons
quines gracietes, de no suportar segons quins comentaris i de no confondre
el fet de ser tolerants amb tolerar l'estupidesa.
És fàcil el camí vers la igualtat entre homes i dones?
Veig difícil, però alhora imparable, aconseguir la igualtat
entre els homes i les dones. Els homes de bé estan a una passa d'assumir
que són feministes des del moment que són demòcrates.
L'any passat, el 1998, es va donar l'estadística esfereïdora
d'una dona morta cada setmana a mans dels seu company sentimental.
La violència és l'expressió màxima d'actituds
misògines. Sols maltracta aquell que creu que té dret a maltractar
perquè es considera amb l'autoritat necessària. Hi ha encara
molts homes que es creuen tenir dret de possessió sobre les dones,
tal com tenen un cotxe o un televisor, i fan servir la força com a
forma de càstig o d'amenaça.
Què penses de la quota femenina?
Som partidària de la discriminació positiva per posar remei
a una situació de desigualtat. Avui m'inclin més per la paritat
que per la quota.
No pot arribar a ser contraproduent per al feminisme la discriminació
positiva, des del moment que pot ser acusat de favoritisme?
Partint d'una situació d'igualtat, no serien necessàries les
quotes. Les mesures de discriminació positives tenen l'objectiu de
corregir situacions de desigualtat.
Però amb una quota fixa ens podríem trobar amb la dona-florera.
La dona-florera no existeix. Quan una dona ocupa una determinada plaça
ha hagut de demostrar la seva vàlua.
És objectivament positiva la presència femenina en determinats
càrrecs?
La presència d'una dona en llocs clau sempre té un caire positiu.
Fins i tot Margareth Thatcher, una dona amb qui no combreg ideològicament
en absolut, ha demostrat que una dona pot ocupar un càrrec com el de
primer ministre, tradicionalment en mans d'homes.
Quin senyal veus en el fet que les presidentes dels consells de Mallorca,
Menorca i Eivissa-Formentera siguin dones?
Un senyal inequívoc que el futur és violeta.
Que t'estimes més, un president de govern d'esquerres o una presidenta
de dretes?
M'estim més un president de govern d'esquerres, perquè estic
convençuda que una presidenta de dretes trairia el feminisme, des del
moment que el feminisme és un moviment progressista.
Quines dones creus que han donat una bona empenta al feminisme actual?
Dins l'àmbit polític, Carmen Alborch, feminista i solidària.
Dins la universitat hi ha dones molt qualificades i molt vàlides que
aporten teoria, vivor i frescor al discurs acadèmic com Ana Valcárcel,
Cèlia Amorós, Marian Subirachs o Ester Barberà.
Què ens pots dir d'aquelles grans dones com Frederica Montseny,
Dolores Ibárruri o Aurora Picornell?
Nosaltres hi dedicam el nostre temps al feminisme, però elles hi dedicaren
molt més. Van dur endavant la seva activitat pública en circumstàncies
adverses, essent clarament minoritàries i exposades a la burla i a
la incomprensió dels seus propis companys. Mereixen un gran reconeixement,
un gran respecte i molt d'agraïment, perquè és gràcies
a elles que hem pogut fer passos endavant.
I de dones estadistes com Golda Meir o Indira Ghandi?
Em sent identificada amb aquelles que han aportat un model nou i no s'han
limitat a reproduir el model masculí.
Què hi ha darrere d'un gran home?
Una dona que el descarrega de determinades feines i això li permet,
a l'home, dedicar-se amb eficàcia i plena dedicació a la seva
tasca.
I darrere d'una gran dona?
Normalment hi ha altres dones que ajuden i empenyen. Tant de bo que hi hagués
homes feministes que fossin al darrere d'altres dones.
En aquests darrers anys han arribat a Mallorca importants grups d'immigrants
procedents del Magrib, amb una cultura diferent a la nostra. Com creus que
ha de ser la integració d'aquests grups?
Les dones procedents del Magrib tenen moltes coses en contra des del moment
que pateixen la triple condició de ser dones, pobres i immigrants.
L'objectiu de la nostra societat ha de ser integrar aquests col×lectius,
respectant els seus costums sempre que no atemptin contra la salut, la integritat
i els drets de les persones. Seria intolerable, fins i tot des de la tradició,
acceptar, per exemple, l'ablació del clítoris a les nines. Una
mutilació com aquesta atempta contra la salut, la vida i els drets
de la persona i no pot defensar-se.
Ha estat rebut el Lobby pel president del Govern?
No, encara no, però hem sol×licitat una audiència al president
Antich.
Amb quin objectiu?
Durant les eleccions passades el Lobby sols va fer una petició: la
creació de l'Institut Balear de la Dona. Coneixem la voluntat del Govern
i de la Conselleria de Benestar Social de crear-lo, però la nostra
obligació és assegurar-nos que la idea segueix endavant i arriba
a bon port.
Què feu comptes demanar al Govern?
Que s'impliqui de forma seriosa creant aquest organisme i dotant-lo amb uns
pressuposts suficients, amb l'objectiu que els drets de la dona s'acompleixin.
Detectau entre la població femenina més jove sensibilitat
vers les reivindicacions feministes?
Hi ha el perill que es pensin que tot ja està aconseguit, que tot ja
està fet, i que el feminisme és una cosa del passat. Lamentablement
s'adonaran, amb el pas del temps, que tendran dificultats per trobar una feina
adequada a les seves capacitats, que no cobraran el mateix que els seus companys
per la mateixa feina realitzada, que tendran dificultats per poder combinar
la seva vida privada amb la vida pública,... Haurien de comprendre
que els seus drets ja estan reconeguts, però que en la realitat no
estan assumits.
Com s'explica que l'Església catòlica posi tants entrebancs
a la incorporació de la dona a les seves estructures?
Les religions, totes les religions, són, en general, reticents a incorporar
dones a les seves estructures, que solen ser molt masclistes.
Continuam en un món laboral dominat pels homes?
Hi ha més dones que homes estudiant a la universitat, però hi
ha més empresaris que empresàries, més catedràtics
que catedràtiques, més inspectors d'educació que inspectores,
més polítics que polítiques... Vol dir això que
les dones no estam suficientment preparades per ocupar aquests llocs? No,
el que passa és que, pel fet d'haver nascut dones, no tenim accés,
en igualtat de condicions, a determinats llocs professionals i, quan hi accedim,
per demostrar la nostra vàlua hem de fer un esforç al qual s'ha
d'afegir que, permanentment, se qüestionarà la nostra presència
física observant si anam ben vestides, si anam ben pentinades... aspectes
que no se tenen en compte en els homes.
És molt corrent que dels Estats Units ens arribin notícies
sobre assetjaments sexuals al lloc de treball, denúncies que solen
arribar als tribunals. Es dóna aquesta situació aquí?
L'assetjament sexual està tipificat al codi penal en relació
al lloc de feina. De fet, hi ha moltes denúncies formals però
ben poques acaben als tribunals.
Ets professora a la universitat, psicòloga, presidenta del Lobby
de Dones,... Com ho fas per dedicar-te a tantes activitats?
Crec en allò que faig, perquè si no fos així no m'hi
podria dedicar. El meu enemic, com el de tantes altres dones, és el
temps. Tenc la sort que la meva professió m'agrada molt, que me dedic
a una feina que m'agrada i que em permet aprendre contínuament.
Com veus el futur?
El futur és violeta. En el futur hem d'aprofundir en el concepte d'igualtat
i de democràcia real. Ara tots som responsables de com serà
el món del futur.
Maria I. Deyà
Antoni Roca
Fotos: BMM