Pòrtula nº 218, novembre de 1999


Sota l'esguard lluent

Esperança Bosch, el present violeta

xxxEsperança Bosch i Fiol (Palma, 1958) és llicenciada en psicologia per la Universitat Central de Barcelona i doctorada en la mateixa especialitat per la Universitat de les Illes Balears, on és professora titular del Departament de Psicologia. També és presidenta del Lobby de Dones.

De quan ençà presideixes el Lobby de Dones?
Leonor Taboada va ser la primera presidenta i jo vaig ser nomenada el 1995, però ben aviat seré substituïda perquè enguany acaba el meu mandat. Tanmateix, el Lobby no és presidencialista, el seu funcionament respon a un treball col×lectiu i així ha de continuar.

Quines activitats desenvolupa l'associació?
Sobretot fer-se present, fer-se visible a la societat. Entre les accions i activitats que hem duit a terme puc fer referència a la denúncia pública de maltractaments a dones; en aquest sentit, vam fer arribar al Defensor del poble el nivell d'indefensió davant dels maltractaments, queixa que donà lloc a una investigació i a la presentació d'un informe a les Corts espanyoles. Des del Lobby de Dones hem promogut campanyes i hem acudit als fòrums de discussió on s'ha sol×licitat la nostra presència. També vigilam temes com la discriminació laboral o el contingut de determinades campanyes publicitàries. En resum podem dir que el Lobby és un grup de pressió que té com a objectiu genèric aconseguir la igualtat real entre homes i dones.

Però la igualtat ja està reconeguda legalment.
Efectivament, la igualtat formal ja està reconeguda d'acord amb el que diu la Constitució espanyola actualment vigent i, per tant, tenim el marc legal que empara aquesta igualtat. Ara bé, hem d'apel×lar la consciència dels ciutadans perquè aquesta igualtat no sols sigui formal, sinó, també, real.

Quin és l'àmbit geogràfic del Lobby?
Els moviments feministes són internacionalistes, la qual cosa vol dir que no queden restringits a un determinat àmbit geogràfic, sinó que van més enllà, a tot el conjunt de dones. És evident que les dones, en conjunt, encara no hem assolit les mateixes cotes d'autonomia, de llibertat i d'igualtat que reivindicam. Sols és precís observar llocs com l'Afganistan, on la desigualtat de la dona és una realitat sagnant.

A Xina la situació de la dona és molt delicada...
A Xina s'ha fet una mala planificació familiar. En la cultura xinesa les filles, quan es casen, van a viure a casa de l'home i té cura dels sogres, aleshores una parella que sols tengui filles no té la seva vellesa garantida, afegint-hi a això el fet que les dots poden posar en perill el patrimoni familiar i, per tant, s'opta per l'infanticidi de les nines.

Però a la vella i civilitzada Europa ja no es donen situacions extremes...
A un país sens dubte europeu com era Iugoslàvia, durant les guerres que va patir no fa gaire temps, es va fer servir la violació de les dones com a arma de guerra, la qual cosa vol dir que, en aquest sentit, concretament a Iugoslàvia, la mentalitat no havia canviat gaire tot i les aparences. És evident que el llast de la història encara pesa molt. Mentre la resolució dels conflictes passi per l'ús de la força, la igualtat mai no serà possible. Hem d'aprendre a solucionar els conflictes mitjançant la persuasió, el diàleg i el pacte, renunciant a l'ús de la força.

La violència contra les dones és pròpia de determinats països?
La violència domèstica no és exclusiva d'un territori, tot i que hi ha zones més castigades que altres. Tampoc no és exclusiva d'un determinat nivell social, econòmic o cultural.

Ha augmentat el nombre de les denúncies o el nombre de maltractaments?
Vull creure que hi ha més denúncies perquè hi ha més sensibilitat social i les dones se senten més protegides i encoratjades. Seria alarmant que això no fos així i que constatéssim que la violència contra les dones és una conseqüència del procés d'emancipació femenina; això respondria a un mecanisme de defensa del gènere masculí adreçat a evitar que les dones assoleixin cotes més altes d'independència. Aquesta seria una hipòtesi terrible.

Dóna tractament assistencial, el Lobby?
No, el Lobby no és assistencial. Som un grup de denúncia i de pressió. Intentam orientar, informar i ajudar, però no tenim els mitjans necessaris per facilitar assistència.

Ha decaigut el moviment feminista?
El feminisme és l'única revolució que ha triomfat i Aurelia Valcárcel, catedràtica de filosofia, per la seva banda, hi afegeix «pacíficament». Hem de reivindicar el mot «feminista», una paraula que ha estat molt manipulada. Les primeres feministes modernes foren les sufragistes, dones que van ser ridiculitzades i caricaturitzades per les capes més reaccionàries de la societat. El feminisme no és un moviment de quatre exaltades. Les feministes d'avui hem recollit l'esforç i el sacrifici de les que ens han precedit, de les que han patit i de les que han fet un camí de llibertat i d'emancipació envers un món millor.

Un món per a les dones?
No, un món millor per a tothom. No volem un món millor sols per a les dones i comandat per les dones. Això és una fantasia masculina insostenible. No hem d'acceptar determinades provocacions de certs sectors masculins. En el nostre context, les feministes no solem ésser víctimes d'atacs frontals, sinó del que jo anomen «alçades de cella», d'aquelles mirades, d'aquelles bromes sense gràcia, d'aquell comentari sorneguer,... Som partidària de no acceptar segons quines gracietes, de no suportar segons quins comentaris i de no confondre el fet de ser tolerants amb tolerar l'estupidesa.

És fàcil el camí vers la igualtat entre homes i dones?
Veig difícil, però alhora imparable, aconseguir la igualtat entre els homes i les dones. Els homes de bé estan a una passa d'assumir que són feministes des del moment que són demòcrates.

L'any passat, el 1998, es va donar l'estadística esfereïdora d'una dona morta cada setmana a mans dels seu company sentimental.
La violència és l'expressió màxima d'actituds misògines. Sols maltracta aquell que creu que té dret a maltractar perquè es considera amb l'autoritat necessària. Hi ha encara molts homes que es creuen tenir dret de possessió sobre les dones, tal com tenen un cotxe o un televisor, i fan servir la força com a forma de càstig o d'amenaça.

Són conscients les dones d'aquesta situació?
La dona és la víctima i no li podem demanar que respongui de manera racional quan es troba davant d'una situació d'amenaça o de risc per a la seva vida o la seva integritat. En una situació de maltractaments quotidians és normal que la dona prengui una actitud d'inhibició, de por i de vergonya, i quedi impossibilitada per raonar i reflexionar sobre el que passa. Això explica que moltes dones maltractades callin, tenint en compte que, endemés, hi ha una societat còmplice. De fet, fa ben poc que no era ni un delicte ni una falta maltractar una dona. Convé recordar que en la legislació franquista la dona devia obediència a l'home.

Homes i dones, iguals o diferents?
Homes i dones conformam el gènere humà. Dins la història del feminisme recent existeixen dos corrents: el de la diferència i de la igualtat. En igualtat de condicions, els homes i les dones tenim més coses en comú que les que ens diferencien. Som ciutadans i ciutadanes amb igualtat de drets i la diferència no implica ni superioritat ni inferioritat.

Què penses de la quota femenina?
Som partidària de la discriminació positiva per posar remei a una situació de desigualtat. Avui m'inclin més per la paritat que per la quota.

No pot arribar a ser contraproduent per al feminisme la discriminació positiva, des del moment que pot ser acusat de favoritisme?
Partint d'una situació d'igualtat, no serien necessàries les quotes. Les mesures de discriminació positives tenen l'objectiu de corregir situacions de desigualtat.

Però amb una quota fixa ens podríem trobar amb la dona-florera.
La dona-florera no existeix. Quan una dona ocupa una determinada plaça ha hagut de demostrar la seva vàlua.

És objectivament positiva la presència femenina en determinats càrrecs?
La presència d'una dona en llocs clau sempre té un caire positiu. Fins i tot Margareth Thatcher, una dona amb qui no combreg ideològicament en absolut, ha demostrat que una dona pot ocupar un càrrec com el de primer ministre, tradicionalment en mans d'homes.

Quin senyal veus en el fet que les presidentes dels consells de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera siguin dones?
Un senyal inequívoc que el futur és violeta.

Que t'estimes més, un president de govern d'esquerres o una presidenta de dretes?
M'estim més un president de govern d'esquerres, perquè estic convençuda que una presidenta de dretes trairia el feminisme, des del moment que el feminisme és un moviment progressista.

Quines dones creus que han donat una bona empenta al feminisme actual?
Dins l'àmbit polític, Carmen Alborch, feminista i solidària. Dins la universitat hi ha dones molt qualificades i molt vàlides que aporten teoria, vivor i frescor al discurs acadèmic com Ana Valcárcel, Cèlia Amorós, Marian Subirachs o Ester Barberà.

Què ens pots dir d'aquelles grans dones com Frederica Montseny, Dolores Ibárruri o Aurora Picornell?
Nosaltres hi dedicam el nostre temps al feminisme, però elles hi dedicaren molt més. Van dur endavant la seva activitat pública en circumstàncies adverses, essent clarament minoritàries i exposades a la burla i a la incomprensió dels seus propis companys. Mereixen un gran reconeixement, un gran respecte i molt d'agraïment, perquè és gràcies a elles que hem pogut fer passos endavant.

I de dones estadistes com Golda Meir o Indira Ghandi?
Em sent identificada amb aquelles que han aportat un model nou i no s'han limitat a reproduir el model masculí.

Què hi ha darrere d'un gran home?
Una dona que el descarrega de determinades feines i això li permet, a l'home, dedicar-se amb eficàcia i plena dedicació a la seva tasca.

I darrere d'una gran dona?
Normalment hi ha altres dones que ajuden i empenyen. Tant de bo que hi hagués homes feministes que fossin al darrere d'altres dones.

En aquests darrers anys han arribat a Mallorca importants grups d'immigrants procedents del Magrib, amb una cultura diferent a la nostra. Com creus que ha de ser la integració d'aquests grups?
Les dones procedents del Magrib tenen moltes coses en contra des del moment que pateixen la triple condició de ser dones, pobres i immigrants. L'objectiu de la nostra societat ha de ser integrar aquests col×lectius, respectant els seus costums sempre que no atemptin contra la salut, la integritat i els drets de les persones. Seria intolerable, fins i tot des de la tradició, acceptar, per exemple, l'ablació del clítoris a les nines. Una mutilació com aquesta atempta contra la salut, la vida i els drets de la persona i no pot defensar-se.

Ha estat rebut el Lobby pel president del Govern?
No, encara no, però hem sol×licitat una audiència al president Antich.

Amb quin objectiu?
Durant les eleccions passades el Lobby sols va fer una petició: la creació de l'Institut Balear de la Dona. Coneixem la voluntat del Govern i de la Conselleria de Benestar Social de crear-lo, però la nostra obligació és assegurar-nos que la idea segueix endavant i arriba a bon port.

Què feu comptes demanar al Govern?
Que s'impliqui de forma seriosa creant aquest organisme i dotant-lo amb uns pressuposts suficients, amb l'objectiu que els drets de la dona s'acompleixin.

Detectau entre la població femenina més jove sensibilitat vers les reivindicacions feministes?
Hi ha el perill que es pensin que tot ja està aconseguit, que tot ja està fet, i que el feminisme és una cosa del passat. Lamentablement s'adonaran, amb el pas del temps, que tendran dificultats per trobar una feina adequada a les seves capacitats, que no cobraran el mateix que els seus companys per la mateixa feina realitzada, que tendran dificultats per poder combinar la seva vida privada amb la vida pública,... Haurien de comprendre que els seus drets ja estan reconeguts, però que en la realitat no estan assumits.

Com s'explica que l'Església catòlica posi tants entrebancs a la incorporació de la dona a les seves estructures?
Les religions, totes les religions, són, en general, reticents a incorporar dones a les seves estructures, que solen ser molt masclistes.

Continuam en un món laboral dominat pels homes?
Hi ha més dones que homes estudiant a la universitat, però hi ha més empresaris que empresàries, més catedràtics que catedràtiques, més inspectors d'educació que inspectores, més polítics que polítiques... Vol dir això que les dones no estam suficientment preparades per ocupar aquests llocs? No, el que passa és que, pel fet d'haver nascut dones, no tenim accés, en igualtat de condicions, a determinats llocs professionals i, quan hi accedim, per demostrar la nostra vàlua hem de fer un esforç al qual s'ha d'afegir que, permanentment, se qüestionarà la nostra presència física observant si anam ben vestides, si anam ben pentinades... aspectes que no se tenen en compte en els homes.

És molt corrent que dels Estats Units ens arribin notícies sobre assetjaments sexuals al lloc de treball, denúncies que solen arribar als tribunals. Es dóna aquesta situació aquí?
L'assetjament sexual està tipificat al codi penal en relació al lloc de feina. De fet, hi ha moltes denúncies formals però ben poques acaben als tribunals.

Ets professora a la universitat, psicòloga, presidenta del Lobby de Dones,... Com ho fas per dedicar-te a tantes activitats?
Crec en allò que faig, perquè si no fos així no m'hi podria dedicar. El meu enemic, com el de tantes altres dones, és el temps. Tenc la sort que la meva professió m'agrada molt, que me dedic a una feina que m'agrada i que em permet aprendre contínuament.

Com veus el futur?
El futur és violeta. En el futur hem d'aprofundir en el concepte d'igualtat i de democràcia real. Ara tots som responsables de com serà el món del futur.

Maria I. Deyà
Antoni Roca
Fotos: BMM



Portada | Index novembre 99 | Index General