Pòrtula nº 218, novembre de 1999

El safrà

xxxEl safrà (Crocus sativus) és una planta originària del Pròxim Orient i molt cultivada a tota la conca Mediterrània. El seu nom prové de l'àrab i significa groc pel color que donen els seus brins en posar-se en contacte amb líquid. Es tracta d'una planta buldosa que floreix a les darreries d'octubre i principis de novembre. La saviesa d'aquesta planta radica en tres brins vermellosos que té la flor (científicament són els estigmes de la flor del safrà, és a dir la part superior de l'aparell reproductor femení de les flors, anomenat pistil) i que s'empren principalment en la condimentació, sobretot amb els arrossos, pel gust, el color i l'aroma així com també per tenyir pastes, cremes i pastissos. Ja us podeu imaginar la immensa quantitat de flors que es necessiten per poder aconseguir un kg. de safrà si de cada flor solament s'aprofiten aquests parells de brinets.

Medicinalment, el safrà emprat en grans dosis és una droga. Ara bé, emprat amb moderació és un estimulant en la digestió. També ha estat emprat contra les epidèmies de còlera. És Antiespasmòdic, ja que combat les palpitacions i els tremolors produïts pels retgiros. És també un bon remei pels que sovint pateixen d'histerisme. És emmenagog, és a dir, afavorir el fluix menstrual de les dones. A més també es pot usar pel tractament de la bronquitis crònica. Així mateix n'hia que que creuen que té poders afrodisiacs. Per altra part, el safrà també es usat com a calmant, sobretot, en la dentició dels infants; quan aquests volen començar a treure les dents és bo fregrar-lis les genives un grapat de vegades al dia amb aigua de safrà.

Finalment, direm que el safrà des de molt antic, també s'ha usat amb finalitats comercials, principalment en la tenyició de vestits i teles.

Pau / Tomeu