Pòrtula nº 218, novembre de 1999

1999, Any Chopin

(i III) Frédéric Chopin i Mallorca

xxxAquesta és la tercera i darrera part del tríptic CHOPIN. És la que fa menció als vincles del músic amb la nostra illa. És recomanable llegir el llibre Un hivern a Mallorca de G. Sand, per ambientar-se més a l´entorn on visqué Frédéric.
Arribà a l´illa el 8 de novembre de 1838 juntament amb George Sand i els seus dos fills, Maurice i Solange. Els primers dies s´allotjaren a una pensió del carrer Marina de Ciutat i es traslladaren a Son Vent (Establiments). Després de quatre setmanes arribà el fred i abundants pluges feren que el sòtil es foradàs.

En aquesta època Chopin empitjorava i li diagnosticaren tuberculosi. Encara no era conscient de la seva malaltia. El propietari de Son Vent els tragué de la casa i es traslladaren a Valldemossa, concretament a la Cartoixa, on s´establí a una cel·la de tres habitacions. Allà Chopin es trobà en un estat de gràcia poètica. Tornava a estar en contacte amb la naturalesa. Contacte perdut a París, però molt recordat de la seva joventut a Varsòvia.

Frédéric escriví a Jules Fontana: “D´aquí a uns dies aniré a viure a la més bella regió del món. Hi tindré la mar, les muntanyes i tot el que es pugui imaginar. Està a prop de Palma i res hi ha de més formós”. Són uns comentaris apassionats. Mallorca fou per a Chopin aquella terra anhelada per a tot home romàntic.

Quan va saber la notícia de la seva malaltia fou un horabaixa trist per a la música. A partir d´aquí les seves obres tenen una altra significació. Es vegi, per exemple, la Polonesa op. 40 nº 2 de ritme marcat, opressiu i patètic. Tots els somnis i ambicions que tenia quan arribà a la nostra bellíssima Mallorca es difuminaren dins la boira de la tristor.
Aquest any, les diverses institucions han preparat una sèrie d´esdeveniments interessantíssims. També BLAU ha reeditat el CD de Ian Rogoff, Chopin en Mallorca, i l´Editorial P & C Manus també ha tornat a editar Un hivern a Mallorca de G. Sand. Són molt merescuts aquests homenatges a la seva figura.

És el meu desig acabar amb un sonet que vaig escriure el mes de febrer especialment per a l´ocasió:

xQuan Frédéric a Mallorca arribà
Aquí hi bufava un fred ben glaçat.
S´establiren amb na George Sand
A una gran Cartoixa, prop de la mar.
Un piano mallorquí, allà trobà
Però el temps seguia empitjorant,
Fred feia, però el polonès tocant,
Les més belles melodies ideà.
Bells paratges a l´illa trobà.
Preludis, balades i qualque vals
Als hivernals jorns esmentats, composà.
Tota la nostra bellesa, els seus mals
No curà, deixà aquests camps virginals
Trist, entonà l´adéu, i se n´anà.


Rafel Ramis


Portada | Index novembre 99 | Index General