SOTA L'ESGUARD LLUENT


PERE BARCELÓ, JUTGE

Pere Barceló Obrador (La Línea de la Concepción, 1955) es llicencià el 1977 en dret i en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat Central de Barcelona. L'any 1979 aprovà les oposicions de jutge i va obtenir aquell mateix any la seva primera destinació a Santa Coloma de Farners (La Selva, Catalunya); posteriorment ha exercit el seu càrrec a Sa Pobla, Palma, Eivissa i, altre cop, a Palma. Actualment és magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma i també és el jutge degà dels Jutjats de Palma.

En primer lloc voldríem saber què és un jutge degà?
És qui representa tots els companys. On hi ha més de deu jutjats, com és el cas de Palma, és triat i el seu mandat dura quatre anys, però en el cas que hi hagi menys de deu jutjats el degà és el més antic a la plaça. El meu mandat acabarà el proper mes de març.

Quines són les funcions que té encomanades?
S'encarrega de la representació dels companys i de convocar juntes pels diferents problemes de la feina, per veure si podem unificar criteris dins la independència i la llibertat de cada jutge.

Com s'hi accedeix a una plaça de jutge?
Existeixen dos sistemes, el més normal és el d'estudiar dret i fer unes oposicions, que són molt dures i que en aquests moments consten d'uns tres-cents vuitanta temes; l'altre sistema és el que rep el nom de “tercer torn”, mitjançant el qual els advocats que tenen un demostrat prestigi són nomenats jutges mitjançant un concurs-oposició. Tenen un temari molt més reduït que la convocatòria lliure.

Als vint-i-un anys, ja misser, Pere Barceló obrí despatx i acabà la carrera d'econòmiques i empresarials. Com que no l'acabava de convèncer la feina d'advocat, decidí preparar les oposicions de jutge i amb vint-i-tres anys les aprovà. Ara ja en fa tretze que és jutge titular a Palma.

Quins són els delictes més usuals amb què s'enfronta diàriament?
La majoria responen a robatoris.

A què pot ser degut el nombre de delictes que es produeixen a Mallorca?
Per la bona situació econòmica que tenim a Mallorca. Ara ve més gent i, com més gent hi ha, el percentatge de possibles delinqüents augmenta. Això se nota molt en els ciutadans alemanys, per exemple, que abans sols eren víctimes, però que ara, amb l'increment de residents a l'illa, resulta que alguns d'ells també són protagonistes d'actes delictius.

Quin remei se li podria trobar a la delinqüència?
No tenc la resposta. Quan a Mallorca hi havia crisi, justificaven la delinqüència de llavors amb l'explicació que la gent havia de sobreviure, però amb la bona situació econòmica que ara tenim augmenta el nombre de delictes. Això en principi podria voler dir que la delinqüència no està en relació directa amb la situació econòmica. Crec que ara estam en una tendència preventiva i l'única solució que hi pot haver ve de l'escola. S'ha de mostrar als nins que la droga és dolenta i han de saber distingir entre el bé i el mal.

Tan important pensa que pot ser l'educació per prevenir la delinqüència?
Dins la delinqüència en general, se dóna massa sovint el cas de no haver-hi consciència que el que s'ha fet no està bé. Per això crec que amb una gran formació preventiva a les escoles qualque cosa es podria fer. Massa sovint ens trobam amb delinqüents reincidents, menors de devuit anys, que ni van a escola ni fan feina. Probablement són al lots amb problemes familiars i que no han estat escolaritzats així com cal.

No és descarregar massa responsabilitat en el sistema educatiu?
Un al lot escolaritzat amb normalitat o que encara estudia, pot delinquir i, de fet, ens en trobam, però no solen reincidir, la qual cosa em du a pensar que una escolarització normal, tot i no ser una garantia contra la delinqüència, hi té una certa influència.

Què fan per prevenir la delinqüència juvenil en altres països del món?
Als Estats Units hi ha assistents socials que coneixen tots els al lots de la seva barriada i se'n preocupen de controlar-los. Això va íntimament lligat amb la “provation”, un sistema que també existeix a Anglaterra, mitjançant el qual se li substitueix la pena de presó a un jove o a qualsevol altra persona que ha delinquit.

Creu que és una fórmula eficient?
Personalment som molt partidari d'aquest sistema. És com dir-li al delinqüent: has comès un delicte, però tot i això no te durem a la presó; et tendrem a prova i hauràs d'anar a estudiar un ofici o fer determinades feines.

I qui controla aquestes feines?
Estan controlades pels assistents i, si això funciona, la persona no ingressa a la presó tal com li tocaria.

Es posa en pràctica aquí?
Aquest sistema a Espanya encara no s'ha intentat.

Aleshores...
El nou codi penal preveu fer feines en benefici de la comunitat, com a substitut de la condemna, però això encara no s'ha posat en marxa així com toca.

La presó acompleix la seva funció de reinseridora social?
Les penes tenen com a funció la reinserció social, això hauria de suposar que tothom que entràs a la presó per acomplir una condemna, en acabar-la hauria d'estar reinserit socialment perquè ha meditat i ha arribat a la conclusió que això no ha de tornar a succeir. Però la realitat no és aquesta, perquè en molts de casos es torna a delinquir. De fet una gran quantitat de detinguts tenen antecedents penals. És clar que a aquestes persones que no tenen formació, que no són capaces de distingir el bé del mal, la presó no les serveix de res. Les persones que tenen més nivell cultural i que cometen per primera vegada un delicte, que n'hi ha, segurament en sortir de la presó no tornaran a delinquir, per això insistesc que la formació personal hi té un paper molt important.

Per tant, quina utilitat té la presó?
La presó serveix a la societat, perquè mentre els delinqüents hi són allà, no delinqueixen.

Però no tots aquells que cometen delictes són a la presó.
Per anar a la presó abans del judici s'han d'acomplir una sèrie de requisits, però ha de ser per delictes substancials i no per delictes menors. L'ideal seria que el judici se pogués fer immediatament, però això no sol passar i se celebra al cap de quatre o cinc mesos. Si es tancàs a la presó totes les persones que cometen delictes, en un mes estaria tota plena.

Sembla que hi ha una especial i, per altra banda, lògica sensibilitat social pels casos de maltractaments a dones.
Els jutges de Palma tenim una especial sensibilitat vers els delictes que causen més trastorns a les víctimes: els robatoris dins el propi domicili, els robatoris amb intimidació i, per descomptat, els maltractaments. Aquests casos no són iguals que un robatori de la radiocasset del cotxe, com és ben evident.

Als jutjats de Palma s'han centralitzat les faltes comeses per maltractaments a dones, de tal manera que s'acumulen i se pot tenir una visió històrica d'un determinat cas. Per què s'ha optat per aquesta solució?
Els maltractaments són, moltes vegades, faltes lleus que per llei tenen poca condemna. Aleshores, vam decidir la possibilitat legal d'acumular totes aquestes petites faltes en una mateixa causa i això pot esdevenir delicte de maltractaments que té una forta condemna. En aquest aspecte tots els jutges de Palma hi estam molt sensibilitats.

Com podrien prevenir-se les agressions a dones?
Fa quatre anys vaig proposar una alarma personal, connectada amb la policia, per a les dones que han patit maltractaments, per a que en facin ús quan se sentin en perill. Pens que és una mesura que finalment es durà a la pràctica. Crec que el més important és evitar l'agressió.

Han augmentat els maltractaments?
No, el que han augmentat són les denúncies, perquè les dones se senten més recolzades.

Quines passes s'han fet per prevenir els maltractaments?
Des de la meva condició de degà, he organitzat una oficina d'ajuda a les víctimes del delicte. El problema que ens trobam és que moltes denúncies són retirades. Els psicòlegs parlen de la “síndrome de la dona maltractada”, però pens que també està motivada per la manca d'independència econòmica d'aquestes dones.

I què ens diu del component d'agressivitat?
La gent que maltracta té un component d'agressivitat, però hauríem de saber perquè surt aquest component. L'alcohol pot ser una causa o un factor, però n'hi ha d'altres.

És dolenta la persona per naturalesa?
Jo no he cregut mai que les persones siguin dolentes. Hi ha qui em tracta d'ingenu per això, però pens que, en principi, tothom és bona persona, però que de vegades les circumstàncies li fan perdre aquesta condició.

En aquests darrers mesos, hem pogut seguir en els mitjans de comunicació un nombre inusual de casos de fets violents a Mallorca. Vol dir això que ha augmentat la inseguretat?
Si hi ha un augment de la delinqüència, es produeix un augment en tots els nivells i no exclusivament en els robatoris, per exemple. Passa, però, que aquests casos criden evidentment molt més l'atenció.

Abans era impensable que aquestes coses poguessin passar aquí.
Les societats, com més industrialitzades estan, o són més avançades econòmicament, més problemes d'aquesta mena tenen. Pensau en els Estats Units i els índexs de delinqüència que suporten.

De vegades es detecta una certa desconfiança vers l'acció de la justícia.
Sí que hi pot haver aquest sentiment, però no és vera. La qüestió és que hom voldria que qualsevol delinqüent que fos detingut anàs directament a la presó, però això seria una il legalitat, perquè ja he dit abans que la presó preventiva no pot aplicar-se a tothom. El que la gent hauria de demanar és que la justícia anàs més aviat, que fos més ràpida.

I per què va lenta, la justícia?
Perquè té massa casos, perquè hi ha molts recursos que necessiten del temps necessari per ser estudiats, perquè els procediments de segons quines lleis no són ràpids i per manca de mitjans.

Què és el Jutjat de Guàrdia?
És allà on se reben diàriament totes les denúncies dels delictes comesos i on se reben els detinguts. El jutge de guàrdia és qui pren declaració als detinguts i qui decideix si queden en llibertat o no. Es tramiten les denúncies i llavors es distribueixen entre els jutjats. Cada jutge fa guàrdies de vint-i-quatre hores, amb permanència física als jutjats, de tal manera que queden coberts tots els dies de l'any.

El jutge és respectat o temut?
Pens que és una persona respectada perquè és temuda, però també crec que hi ha una part de la societat que el respecta perquè creu que la justícia és necessària per a la convivència social. Sens dubte que hi ha gent que creu en la justícia.

És la justícia el tercer poder?
Si per poder entenem comandar, els jutges no tenen comandera, però si entenem el concepte com a tasca social sí, i endemés totalment separat dels altres dos poders: el legislatiu i l'executiu. El poder judicial és independent.

I si el jutge s'equivoca?
Un jutge pot equivocar-se des del moment que és humà. Ara bé, el que ha de fer un jutge és no dictar mai una resolució si no està ben segur d'ella, per a la qual cosa ha de fer servir tot el temps que li calgui. El jutge ha d'actuar en consciència.

Quina definició faria de la justícia?
Jo diferenciaria la justícia del fet de ser just. La justícia seria aplicar la llei i ser just suposa donar la raó a aquell qui la té i això, de vegades, no coincideix. A mi m'agradaria més ser just que aplicar la justícia, però no a canvi de cometre una il legalitat. Crec que el jutge ha de tenir la mentalitat de la societat d'allà on viu, que de vegades demana coses que no estan regulades. El jutge s'ha de dedicar a resoldre les situacions d'acord amb les lleis i amb l'evolució de les idees d'aquell moment.

Anam cap a una justícia sense fronteres?
Sens dubte, el que no pot ser és que un genocida es refugiï en un país on se senti segur. De fet crec que anam cap a una justícia sense fronteres, amb grans tribunals internacionals per a aquests casos.

Per què no acaba de quallar el jurat popular?
Perquè és molt difícil jutjar i també perquè falta experiència al respecte. Per altra banda els membres no són professionals i existeix la por de represàlies. Tanmateix pens que la institució va millorant després dels primers casos, però la gent és, generalment, refractària. A mi com a jutge degà em toca rebre els recursos d'aquells que, cada dos anys, són nomenats, per formar part de jurats, i observ que se'n presenten molts, de recursos, però no hem d'oblidar que formar part del jurat és una obligació legal.

Estan mal pagats, els jutges?
Estam dignament pagats, però poc en relació amb la responsabilitat del càrrec i en relació a altres professions equiparables. Jo em consider una persona afortunada, que gaudeix d'una feina que li agrada i que li permet viure d'un sou digne.

Quina és la situació del català en la justícia?
No és bona, de fet no tenim ni impresos bilingües, però intentarem aconseguir-los. Ens podem trobar, això sí, amb problemes tècnics, amb problemes de vocabulari, però tot és traduïble. De fet jo no tenc cap problema en fer un judici totalment en català si tothom l'entén.

És freqüent demanar un traductor de català en els judicis?
Un per setmana, aproximadament, el que passa és que s'han d'anar a cercar els traductors fora de l'edifici dels jutjats i moltes vegades l'interessat s'estima més acabar expressant-se en castellà que esperar que arribi el traductor. És el que deia abans de la manca de mitjans. Si a l'edifici dels jutjats hi fossin permanentment dos o tres traductors aquestes coses no passarien.

Sabem que una de les seves aficions és la música.
M'agrada la música d'ençà que tenia catorze anys.

I quina, en concret?
El rock and roll. M'agraden els Beatles, els Rolling Stones, n'Elvis Presley, en King Crimson, Nirvana... i així mateix també m'agrada la música clàssica.

Però no se pot ser alhora dels Beatles i dels Rolling...
M'agraden ambdós, però tècnicament els Beatles són millors.

Quanta gent s'ha estranyat que sigui aficionat a la música rock?
Molta, i no comprenc per què.

A nosaltres també ens ha sorprès una mica xerrar de rock and roll amb un jutge, però, en el fons i pensant-ho bé... per què ens ha de sorprendre?

Bon any nou, jutge Barceló.

Maria I. Deyà

Antoni Roca
(Fotos, BMM)


Pòrtula nº 220, Gener del 2000

Index gener | Index general