Fins ben entrats els anys cinquanta d'aquest segle, a Mallorca, eren les mateixes cases que fabricaven els netejadors que necessitaven, tant pels usos domèstics diaris com per a la higiene personal. Aquests netejadors eren bàsicament dos: el lleixiu i el sabó, tant fort com fluix, encara que aquest darrer no sempre es feia a la casa.
Per a l'elaboració del lleixiu se feia servir la cendra de les peladures de les ametles. Per això, una vegada aquestes pelades, les seves peladures no es feien malbé, sino que eren dipositades al cendrer, lloc on eren cremades. Quan la cendra era freda, es posava dins sacs i es guardava. A les possessions que en feien molta i, per tant les ne sobrava, era venuda i, per cert, ben cara que es pagava. Un comerciant que aleshores comprava la que sobrava a les possessions del nostre terme, era l'amo en Pep Pastor de Son Ferriol, que la comprava per a la fábrica de lleixivet de Palma «La Roqueta». Encara que es pugui pensar que el lleixiu és el mateix que el lleixivet, això no és així. Per a ambdós s'empra cendra i aigua; en el cas del lleixiu l'aigua ha de bullir, mentre que per el lleixivet, l'aigua ha d'esser freda. Malgrat això, a les cases abans, tant a un com a l'altre, els deien lleixiu, i, per altra part, donaven el nom de lleixivet al que compraven fet.
A les cases es solia dipositar dins una alfàbia o pica, cendra amb aigua. La proporció solia esser d'un quilògram de cendra per uns vint litres d'aigua. Es deixava reposar i al cap d'un parell de dies ja es podia usar. Aleshores, s'usava principalment per rentar, fer bugada -en una altra ocasió en parlarem de les bugades- i escurar. Mentre el lleixiu anava minvant, s'hi afegia aigua i cendra. Aquest tipus de lleixiu no tacava, com el d'ara.
L'altre netejador que, aleshores, també s'emprava, era el sabó. Aquest podia ser sabó fort, també conegut amb el nom de sabó de pastilla, que s'emprava principalment per netejar roba i escurar o sabó fluix que també s'emprava per rentar roba i, també, per fer la neteja personal, principalment per rentar els cabells. Per a l'elaboració del sabó fort es necessita lleixiu o, en el seu cas, sosa caùstica, rajoleta i grassa. En canvi, per a l'elaboració del sabó fluix en lloc de sosa o lleixiu, es posa potassa. El greix més emprat en la fabricació de sabó era el greix vegetal, concretament l'oli d'oliva, sobretot els baixos que o bé eren usats per fer oli o bé per esmorcar les ovelles. A Marratxí, tenim constància que a la possessió de Son Sales a més d'aprofitar els baixos de l'oli d'oliva per esmorcar les ovelles, també els empraven per a la fabricació de sabó de pastilla. El procediment per fer sabó fort o de pastilla consistia en posar a bullir dins una caldera amb aigua, el lleixiu, o en el seu cas la sosa caùstica, la rajoleta i la grassa. Al cap d'un temps de bullir i quan ja tot estava ben mesclat, es deixava refredar; l'aigua i les impureses quedaven a baix, mentre que el sabó quedava a la part de damunt. Quan aquest tenia prou consistència, era trossejat a parts iguals en pastilles que ja podien esser emprades per a la neteja.
Degut als canvis socials i econòmics, a partir dels anys seixanta, aquests costums s'han anat perdent fins a desaparèixer pràcticament del tot. A Mallorca solament es fabriquen lleixius i sabos, normalment sabó fluix, també conegut ara amb el nom de sabó potàssic, a algunes comptades indústries que encara superviuen, i poca cosa més.
Pau Bibiloni / T. P.