Rafel de l´Albelló
En Rafel és un jove ciutadà que des de fa un parell d´anys viu a Pòrtol. És escultor i li encanta la dansa, és una persona molt oberta, optimista i li agrada viure la vida amb felicitat. No suporta la gent que sempre va amb presses i està de mal humor. No li agraden les coses fredes, com per exemple les entrevistes de pregunta-resposta, com les de sempre, per això ens asseguérem al sol i xerràrem amb ell una bona estona.Ens va contar que ell havia estudiat música, piano per ser més concrets, durant molts d´anys. Ho va deixar perquè s´avorria, veia que la música era freda, que era només tocar unes partitures i que no hi havia res més en el fons; ara ha canviat d´opinió, i ha pensat de tornar a començar i agafar-la d´un altre punt de vista; en vol treure tot el sentiment que hi va posar el compositor, tant sigui alegria, amor, pena,… perquè aquelles notes diuen més del que qualsevol es podria pensar. Abans hem comentat que és una manera de passar el temps lliure, acompanyat de qui vulguis i divertit. No és un d´aquests “hobbies” en què la gent està asseguda a una cadira. És tan cansat, emocionant, divertit, suador… com qualsevol esport. Això va cap als més joves: ens va dir que cada persona té un mestre. És a dir, tothom, sobretot quan un és jove, necessita algú que el pugui ajudar amb els problemes, una persona en la que s´hi pugui confiar…
Bé, bona gent, trobam que va essent hora d´acomiadar-nos. Com haureu observat, no hem parlat gens del seu ofici, com era la nostra intenció, però ara tenim un exemple d´una persona diferent a moltes altres.
Antònia Bosch
Alba Tobella
M. Antònia Pou
Teresa Cano