La nostra entrevistada d´aquest mes nom Estefania Almendros Fernández. Va néixer a Palma el 25 de setembre del 1984 i viu en Es Pont d´Inca des de fa devers 13 anys. Estudia ESO al Col·legi Sta. Teresa, d´Es Pont d´Inca i, a part d´això, forma part de la Societat Musical Sta.Cecília de Marratxí, tocant el saxofon, des de ben petita. Diu que la seva afecció per la música començà perquè el seu germà ja tocava la trompeta a una banda musical.Quan sigui més gran voldria fer la carrera d´Arquitectura, ja que el dibuix se li dóna bastant bé i li agrada molt; aspira a poder treure aquesta carrera, ser una bona arquitecta i poder seguir a la banda. El temps lliure el dedica a estar amb els amics, i escriure històries i poesies.
Els personatges que més admira són els seus pares, per poder haver tret endavant una empresa i una família, sense gaires estudis, i haver pogut superar els problemes de la vida.
La pel·lícula que més li agrada en aquests moments és “El sexto sentido”, perquè diu que impressiona molt i confón l´espectador. Si ha de triar un llibre, tria El perro del hortelano, de Lope de Vega. I si ha de triar un disc diu que qualsevol d´Alejandro Sanz, el seu cantant preferit.
Quant a la premsa, ens contesta que cap periòdic li entusiasma realment, perquè “ho giren tot”, només li agrada mirar-lo un poc per damunt.
Un lloc especial per a ella és Madrid, on diu que s'hi sent relaxada i bé, malgrat el renou de cotxes que hi ha.
Les persones més importants per a ella són els familiars i bons amics que té.
L´activitat artística que destaca és l´arquitectura.
El seu plat de cuina preferit són les “migas” d´Andalusia que prepara la seva mare.
El seu pintor predilecte és Joan Miró, però afirma que no per les seves obres, sinó per la seva manera de pensar i d´expressar els sentiments. Un poeta que li agrada especialment és Quevedo, i si parlam de música, el seu compositor preferit és Luís Cobos.
Els viatges que més il·lusió li fan són Andalusia i França. Diu que la seva principal virtut és repensar-s'ho abans de fer les coses, i el seu major defecte, que sempre vol que es facin les coses a la seva manera, és molt perfeccionista.
Es defineix com una persona que li agrada ajudar la gent, com a “celestina”.
Se sent satisfeta de ser com és, en part.
Ens conta que encara no ha viscut cap experiència impactant, però suposa que una serà quan vagi de voluntària a un menjador de transeünts.
Repetiria sense cap dubte passar un aniversari a Port Aventura, i el que no tornaria a fer mai més és declarar els seus sentiments a un al·lot.
La seva gran il·lusió, com hem dit abans, és acabar la seva carrera, posar-se a fer feina i tenir un Ferrari descapotable vermell. La seva escala de valors és: família, amics vertaders, salut, amors, i doblers.
A les persones els demana sinceritat, que se pugui xerrar amb elles sense tèmer que se´n riguin de tu o ho contin a altres persones. Del món llevaria el materialisme, els desitjos de poder; i voldria que per ser solidari hi hagués més rapidesa. Li ha impressionat molt la catàstrofe de Moçambic.
La natura és molt important per a ella: li encanta anar d´excursió pel camp, els animals, les flors…
El seu partit polític ideal seria aquell que lluitàs pel poble. De Pòrtula li agrada que està prop de la gent jove, i no li agrada gaire la secció d´esports, perquè els avorreix.
Si tingués oportunitat, entrevistaria el seu ídol: Alejandro Sanz, i la pregunta clau seria si pensa que pot haver-hi un canvi al seu futur, tant professional com personal.
La pregunta que no ha sortit a l'entrevista i li hauria agradat contestar és com se sent dins la banda de música, i respon que és com si fos seva, perquè quan es varen separar de l´altra (la municipal) tots treballaren per poder aconseguir el que tenen ara, reformant el local, etc. I ara s´ha convertit en una escola estupenda.
Qué significa per a tu…
La mar: És com si fos un bagul gran on es guarden milers d´històries, desitjos, sentiments.
La música: Un sentiment que neix d´endins, que fa que et fiquis dins les cançons.
L´amor: Estimar i ser estimat, compartir les coses bones i dolentes.
El saxofon: Com un amic al qual ha de cuidar, i que està amb ella. L´estima molt.
Li agradaria que entrevistàssim al director de la banda jove, que nom Josep Albert, perquè toca la percussió i duu molt de temps dins la banda.
Mª Angeles Cabello
Pòrtula nº 223, abril de 2000
Index abril 2000 Index General