MARIA DEL MAR BONET,
OCELL DE LA MEDITERRÀNIA
De la teva infantesa, al barri de Sa Calatrava, quins records conserves amb especial estima?
La Mallorca de quan jo era petita no té res a veure amb l'actual. El meu germà i jo vam tenir una infantesa molt privilegiada: de petits anàvem a escola totsols, era una ciutat tranquil·la, tothom es coneixia i passaven pocs cotxes pels carrers. Per a mi la infantesa va ser un petit paradís en tots els sentits, perquè mon pare i mumare ens deixaven molt lliures. Les vacances d'estiu les passàvem a platges quasi desertes.
Creus que han fet malbé Ciutat?
Quan vaig al meu carrer tot segueix més o menys igual. És un carrer molt curt, on sols hi sobreviu el meu amic Miquel del forn; la resta de les cases estan ocupades per residents estrangers. El que not és que la ciutat està deserta: arriba l'horabaixa i ja no hi ha ningú. Fa anys la ciutat estava animada i hi havia activitat als carrers: es treballava la fusta, la ceràmica... i la gent feia feina amb les portes obertes.
Cap a on creus que va aquesta illa?
No ho sé. La vida m'ha demostrat que per molt futuristes que vulguem ser, la vida sempre ens sorprèn, i pens que està bé que ens sorprengui.
El 1966 s'incorporà al grup “Els Setze Jutges”, fundat el 1961 per Miquel Porter, Remei Margarit i Josep M. Espinàs. Alguns dels membres del grup van ser Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Ramon Subirachs, Lluís Llach o Joan Ramon Bonet, el seu germà.
Quina valoració fas de la teva etapa a “Els Setze Jutges”?
Ho valor com un moviment importantíssim, perquè va introduir el desig que la gent tornàs a cantar en la nostra llengua d'una manera normal. Aquest va ser el desig d' “Els Setze Jutges” i per això es va crear aquest grup i crec que és un desig realitzat. En el fons, “Els Setze Jutges” va ser un grup d'intel·lectuals que tenien altres professions i que se dedicaven a estones lliures a fer cançons i a cantar. Després s'hi afegí gent jove que es va professionalitzar i va ser quan “Els Setze Jutges” van dir que ja no tenien raó de ser, perquè el seu objectiu ja estava acomplert. Tenc en molta consideració el grup, els estim molt i els estic molt agraïda. Gràcies a ells em vaig dedicar a la cançó.
Et penedeixes d'haver-te dedicat a la cançó?
No, en absolut, n'estic molt contenta. M'ha donat moltes alegries i encara me'n dóna. He gaudit i encara gaudesc molt de fer una feina que m'agrada tant.
Què suposa cantar en català?
Des dels inicis, per a mi sempre ha suposat fer una cosa normal, i no li'n don més importància.
Creus que durant la Dictadura existia més simpatia que ara cap a la cançó catalana?
Era una altra època i el fet de cantar en català era estar una mica en contra del poder i de qui llavors el tenia. Tot i que el fet de cantar en català no fos normal, jo sempre he volgut que per a mi ho fos. El que sempre he pretès és que la meva llengua sigui també per a cantar i trob absurd que estigui o deixi d'estar de moda. Si vivim en un país on se viu, s'escriu i se parla en català, me sembla normal que se canti en català i no crec que això hagi de produir més o menys simpaties. Simplement m'interessa que se faci molt bé i que hi hagi grans cantants, i que això produeixi grans simpaties, perquè si ho feim molt malament el que produirem serà fàstic. Me pareix que el que passarà és això: que hi haurà bons cantants, de la mateixa manera que hi ha bons pintors, i no sempre es pot pretendre que cada dècada surtin quatre o cinc cantants en la nostra llengua que siguin meravellosos. Tant de bo, però no és això.
Estàs convençuda que vivim en un país que viu i parla en català?
Crec que estam en uns països on crec que aquesta és la nostra llengua. Que fa molts anys que ens imposaren una altra? D'acord. I que aviat en aquesta illa no se sap si es parlaran unes altres llengües? Ja ho veurem. De moment la nostra llengua és aquesta.
Qualque cantant català es queixava del poc cas que fan les emissores de ràdio i televisió catalanes a la cançó catalana i expressava una certa disconformitat amb el sistema de quotes.
Me queix que la ràdio, la televisió i els mitjans d'informació donin molta més música americana que no música d'aquest país, i no només en català, sinó que estic parlant de l'Estat espanyol: el basc, el castellà, el gallec i el català. Però precisament per això, perquè me queix, perquè m'he queixat moltes vegades i pertany a moviments que ens hem queixat i que fins i tot hem anat a dormir a la Generalitat per queixar-nos d'aquestes coses, per això també m'interessa la quota, perquè la quota vol dir que des dels nostres estaments oficials han d'imposar una certa mesura perquè la nostra llengua estigui tant a la televisió com a la ràdio. Perquè el que està passant és el de sempre: que el capitalisme més infernal i més punyent, que és l'americà, és qui imposa la seva voluntat en moltes coses i no només en la seva llengua. Estic d'acord amb la quota i trob que encara s'hauria d'imposar més, i no em referesc sols a la nostra llengua, sinó que parl també del basc, que no se sent mai, i del gallec.
A tu t'han vetat qualque vegada per cantar en català.
Em sembla que a això ho hem patit tots. A mi no em deixaren cantar al teatre de Mérida i també hi ha programes de televisió als quals no hi he pogut anar per cantar en la nostra llengua. En aquests moments estam en les mans d'un govern de dretes i el govern de dretes, també vol dir centralisme i vol dir també aquest tipus de censura subterrània que fan molts ajuntaments fins i tot en aquesta illa.
Què t'atreu de la música mediterrània?
A partir del moment que comences a conèixer la música i la història de ca teva, t'adones d'on vius, quines influències culturals s'han rebut aquí, que per mi són les més importants. Mallorca és el que és gràcies a la Mediterrània, en música, en cultura, en manera de ser, en tot, fins i tot en cuina. Tenim Algèria a vint minuts d'avió d'aquí, abans de la guerra l'intercanvi de treballadors amb el nord d'Africa era intens i normal, i ja no parl de l'època medieval, quan el 70% de la població era àrab. Tantes influències hem rebut de la Mediterrània (del nord d'Àfrica, de Grècia, d'Itàlia) que puc considerar que Mallorca no seria si no fos per aquesta Mediterrània mesclada i oberta, que va produir tota la cultura que tenim. El que faig és cercar la meva Mallorca a Tunísia, al Marroc, a Turquia, a Itàlia, a Grècia... i per això ho cant. La Mediterrània, tal com diu un músic turc amic meu, és un país, no només una mar, i que ens hauríem de comunicar molt més, però crec que això és una utopia i que en aquest moment ens comunicam molt més amb el nord. Pens que ens hauríem de comunicar més entre les nostres illes, en primer lloc, i pens que Mallorca, essent l'illa més gran, hauria de ser qui s'obrís cap a les altres, i a partir d'aquí més oberta cap al món de la Mediterrània, que és qui ha fet Mallorca. Dins la nostra música hi ha elements nordafricans, italians, andalusos, grecs... i això fa que la nostra música sigui rica. Pens que és una utopia, si no hi torna a haver un comerç i una economia que entre nosaltres pugui tornar a ser com en altres èpoques.
Creus que al Principat ens entenen, als mallorquins?
Això és qüestió que ens comuniquem, sempre ho he dit. Mallorca fa el mateix amb les illes més petites, amb Eivissa, amb Menorca, i sempre ha estat així. Els grans tenen la tendència a tractar els petits com a petits, en lloc d'obrir-se i comunicar-se més. El que veig és que el Principat fa això amb el País Valencià i amb les illes, i esper que qualque dia es produeixi aquesta comunicació, perquè crec que els països catalans se poden ajudar molt entre ells. Sempre he cregut en la utopia dels Països Catalans com una cosa que ens uneix, no només en la geografia, sinó també en la llengua i per a mi la llengua és l'ànima d'un país, i si podem compartir la llengua ho podem compartir tot.
Maria del Mar Bonet ha musicat poemes de Bartomeu Rosselló- Pòrcel, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Maria Antònia Salvà...
Sembla que un poema musicat té el mèrit afegit de comptar amb una música que no tenia.
No li diria un mèrit, sinó que diria que m'ha agradat molt aquell poema, que vull dir el que diu aquell poeta i per això si li puc posar música, la hi pos. Crec que la poesia, en els seus inicis, va ser feta per ser cantada. També hi ha qui pensa que la poesia té la seva pròpia música i que no ha de ser musicada. Els poetes grecs s'acompanyaven d'una lira i cantaven. Hi ha poesia que és difícil de musicar, però no perquè tengui versos llargs, sinó per tenir-los irregulars. No crec que sigui impossible musicar un poema.
Què fas per conservar la teva inconfusible veu?
Crec que la veu canvia a mesura que anam canviant nosaltres. L'única cosa que podem fer és cuidar-la. Faig el que puc: he anat a classe i tenc tècniques per conservar-la, i no fum. Hi ha coses que s'han de fer per conservar la veu, que és com un instrument. He anat a classe molts anys per conservar-la, no per millorar-la, sinó per conservar el que tenc.
Creus que has triomfat en la vida?
El triomf no té massa sentit en la vida d'un artista. Hi ha gent que ha triomfat després de morta. Per a mi és més important la satisfacció personal de fer una feina ben feta, de fer el millor possible allò que fas, donar el millor de tu mateixa. Amb això ja en tenc prou, si puc seguir fent el que faig i intentar donar sempre el millor de mi mateixa a la gent que m'escolta, a la gent que compra els meus discs. Ara, el triomf o no triomf no té res a veure amb el que vull fer artísticament.
El el decurs de la seva carrera musical, Maria del Mar Bonet ha col·laborat amb altres músics, com Rafael Subirachs, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Marina Rossell o el grup Al Tall.
En la teva carrera musical es nóta que estàs predisposada a col·laborar amb altres cantants.
Molt, hi he col·laborat tota la vida, amb altres cantants, i fent-ho he gaudit perquè si no, no ho hagués fet. Ho he fet des de sempre i s'han produït situacions gratificants: de sobte et trobes amb una persona que t'agrada artísticament, que ella sent el mateix per tu i que li agradaria cantar amb tu. També supòs que col·laborar amb altres fa que n'hi hagi que s'interessin per mi, i això em fa sentir bé i m'ha donat alegries molt grans i si puc seguiré fent-les.
Què suposà per a tu actuar al teatre Olympia de París?
El teatre Olympia es dedicava molt a la música francesa. Ara ja hi ha més varietat, però abans se dedicava més al cantautor francès i nosaltres, que els primers que miràvem eren els cantants francesos, cantar allà era com un reconeixement, sobretot aquí, perquè allà era una anècdota que un cantant català cantàs a l'Olympia. Vaig tenir la sort de cantar-hi amb Ovidi Montllor i fins i tot hi va anar molta gent de Catalunya i de Mallorca, i va ser molt maco. A París, el més important que per ventura he fet ha estat actuar una sèrie d'anys en el Teatre de la Ville.
Què ens pots dir de la teva incursió en el cinema, amb un paper en la pel·lícula “El mar”?
Això és perquè Agustí Villaronga ha volgut. Em va demanar per interpretar aquest paper curt i això és tot, però no passa de ser una anècdota. Ell deu tenir els seus motius per voler-me a la seva pel·lícula i crec que vaig acomplir amb el que em va demanar.
Et sents satisfeta del llibre que, sobre tu, va escriure Joan Manresa?
Crec que sí. Ell s'hi sent satisfet; jo som l'anècdota d'aquest llibre. Puc sentir-me satisfeta o no de les coses que he fet, almenys som responsable d'elles, ara del que fan els altres ja no m'hi vull ficar. Endemés en Joan és un gran amic i l'estim molt, i tot el que ha fet sobre mi sempre ho ha fet amb gran estima.
Poques hores després de celebrada aquesta entrevista, el president del Govern de les Illes Balears entregà a Maria del Mar Bonet el diploma del premi Ramon Llull “per haver assumit des del començament, amb senzillesa i fidelitat, la càrrega de ser la veu dels que no en tenien a les nostres illes”, en el marc dels actes que es celebraren amb motiu del “Dia de les Illes Balears”.
MID/AR
(fotos: BMM)