Contarelles i Coverbos

“SA LLUNA I PASQUA”

És molt corrent sentir dir entre la gent expressions com: “Pasco és ben prest”, o “enguany, Pasco cau molt envant”. I, és veritat, cap any la festivitat de Pasqua cau el mateix dia. La raó rau en la Lluna.

La festa més important de l'Església catòlica és, precisament, Pasqua de Resurrecció, també coneguda com Pasqua Florida. De fet, l'any litúrgic cristià, en el qual s'inclouen totes les festes commemoratives de la vida de Crist i dels sants, té el començament amb la festivitat de Pasqua.

Ara bé, com resulta que Pasqua, com ja sabem, cap any cau el mateix dia, això fa que l'Església tengui en el seu calendari una sèrie de festes que s'anomenen mòbils, precisament les que depenen d'ella, com són: el dimecres de cendra, la quaresma (que significa 40 dies abans de Pasqua), l'Ascenció (40 dies després de Pasqua), Pasqua de Pentecosta o Granada (50 dies després de Pasqua), la Trinitat (7 dies després de Pentecostes) i el Corpus Christi (el dijous següent a la festivitat de la Trinitat).

Idò bé, totes aquestes festes mòbils de l'any litúrgic cristià, per tant, no s'escauen mai, cap any, en el mateix dia. I el motiu l'hem de cercar en la Lluna.

La festivitat de Pasqua ja la celebraven els hebreus en recordança de la sortida d'Egipte i coincidia sempre amb el catorzè dia de la primera lluna del seu any religiós, ja que el seu calendari era i és lunar. De fet, actualment el poble d'Israel encara es regeix per aquest calendari i el gregorià.

Els cristians, a partir del s. II, varen instituir la Pasqua en recordança de la mort i resurrecció de Crist i la celebraven la nit que anava entre el dissabte i diumenge després del catorzè dia de la lluna de març. Per tant, els primers cristians, a l'hora de celebrar Pasqua, seguien el mateix calendari que els hebreus.

Quan estam parlant del catorzè dia d'una lluna qualsevol, sempre ens referim al dia catorze després de que la lluna estigui en fase de nova.

Posteriorment, en el I Concili de Nicea (s.IV), els cristians regularen la data de la celebració anual de Pasqua i establiren que sempre fos el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Així, doncs, per tant, la festivitat de Pasqua sempre depèn de la lluna i Pasqua sempre caurà entre el dia 22 de març, com a mínim, i el 25 d'abril, com a màxim.

No obstant això, des de l'any 1975, a proposta de l'Església catòlica, s'estudia la possibilitat que el dia d'aquesta festivitat sigui comú per a tota la comunitat cristiana. El projecte ha estat acceptat per unanimitat per tota la comunitat de tradició occidental; en canvi, ha trobat molts d'emperons en l'Església ortodoxa d'Orient, que segueix proposant les prescripcions que es feren en el I Concili de Nicea i que són les que encara ara es segueixen.

Enguany, Pasqua, ja sabeu que ens cau ben avall, concretament dia 23 d'abril, que, per cert, coincideix amb la festa de Sant Jordi.

Pau Bibiloni



Pòrtula nº 223, abril de 2000

Index abril 2000    Index General