La planta que aquest mes presentam, la borratja (Borago officinalis) és originària de la conca mediterrània i es pot trobar com a silvestre, gairebé sempre per vorerades de camins i carreteres i també es pot trobar com a planta cultivada. Als mercats de verdures i hortalisses, als llocs de venda més especialitzats, tenen d'aquesta planta.Aquesta planta en estat silvestre és molt bona d'esser reconeguda perquè té una espècie de pelussa pertot arreu que quan la toquen dóna la sensació com si picàs. Té les fulles amples i floreix, com la majoria de plantes que cada anys es moren, durant la primavera. Les flors tenen cinc pètals i les silvestres sempre són d'un color cel molt agradós a la vista, en canvi, la borratja cultivada pot tenir les flors cel, blanques o rosades. Tant a unes com a les altres, sempre s'hi poden veure abelles que les xuclen, degut a la gran quantitat de néctar que tenen.
La saviesa d'aquesta planta radica en les seves flors i en les seves fulles, principalment. Les fulles tenen un alt contingut de vitamina C i, sobretot, les de la borratja cultivada, les més tendres, solen esser emprades crues en ensalades; també es poden menjar bullides; arrebossades amb mel per damunt constitueixen un exquisit plat de postre.
Pel que fa a les flors, se solen emprar una vegada que s'han tallat i assecat a l'ombra. Les flors contenen tanins i moltes substàncies minerals. Begudes en infusió al 2% calmen la tos, la ronquera i els costipats bronquials.
El suc de la planta abans de la floració és diürètica, és a dir, neteja els ronyons i afavoreix l'orina. També estimula tot l'organisme, regula els canvis cel·lulars i calma el sistema nerviós.
Pau Bibiloni
Pòrtula nº 223, abril de 2000
Index abril 2000 Index General