Andreu Isern,
la didàctica del fang
Tot just començà, dia 3 de març, la setzena Fira del Fang del nostre municipi, continuàrem parlant de fang a la vetlada que es dugué a terme el mateix dia. N'Andreu es definí com un enamorat de les tradicions antigues. Recordava amb enyorança una etapa passada que molts ja només hem viscut de rampellada. Parlàrem de quan la gent anava en carro a vendre siurells, greixoneres, alfàbies, etc. A vegades, pareix que parlam d'un món antic que s'ha esvaït pels passadissos obscurs de la memòria, però que perdurà fins fa relativament poc temps, abans que uns canvis radicals ho transformassin gairebé tot i ho convertissin en allò que coneixem actualment. N'hi ha prou recordant que una autopista ens prengué l'argila de la zona anomenada es Pou des Coll. Tots els qui treballen amb fang enyoren aquesta argila, ja que tenia unes qualitats especials.
El nostre protagonista contava les seves experiències amb autèntica devoció. Gairebé brollaven les anècdotes i les històries que ens contava en relació amb el fang. Ens parlà de la seva curolla pels siurells i del fet que seria interessant fer-ne un museu. Ara bé, n'hi ha que pretenen passar per antics siurells que tenen 50 o 60 anys, d'aquests que molts de nosaltres hem trobat a ca les padrines. Segons el seu parer, no es poden considerar antics si només tenen aquests anys. Per aconseguir un autèntic museu del siurell s'hauria de fer una recerca minuciosa de material i arribar a un acord perquè alguns col·leccionistes particulars en donassin les peces; així tothom en podria gaudir.
Els siurells són unes juguetes de fang, fràgils, econòmiques i que poden servir per fer renou, és a dir, siular. Es compraven antigament a les fires, tot i que actualment la funció és més aviat decorativa. El tema del siurell, com veis, ocupà una bona part de la tertúlia. Pensau que aquests objectes tenen la seva màgia especial: d'una banda no se'n coneix exactament l'origen i de l'altra és mal de saber el sentit que devien tenir originàriament. N'Andreu ens contà que s'han trobat figures semblants en altres indrets de la Mediterrània i que, actualment, també se'n fan a diversos llocs. Evidentment no són exactament iguals. Els que es fan a sa Cabaneta i Pòrtol tenen uns colors característics: el verd i el vermell, encara que en altres pobles de Mallorca s'han fet servir altres colors com el blau i el groc. I parlant dels colors, se'ns ocorregueren tot tipus de bromes relacionades amb el tema. Si, per exemple, hi hagués taxis a Marratxí, haurien d'esser blancs i amb retxes verdes i vermelles, com els siurells. D'aquesta manera quedarien perfectament identificats, no ho trobau?
Parlàrem també de betlems i de pastorets. Un dels cartells que ha realitzat n'Andreu Isern va esser dedicat als pastorets (concretament el cartell de la desena Fira del Fang). Comentàrem un poc el procés d'elaboració de les quatre figures típiques: el xot, l'indiot, el pastor i la pastora. Recordà que els seus padrins varen esser els primers en fer betlems de fang.
El nostre convidat ens parlà també dels tallers d'artesania que duu a terme amb al·lots a la Fira. Segons el seu parer, aquestes activitats s'haurien de fer amb grups molt reduïts per poder treballar peces reals i coure-les. Ara bé, el fet que els grups cada vegada són més nombrosos no permet fer-ho d'aquesta manera i s'han de cercar altres tècniques per fer feina amb els al·lots.
Quan esmentàrem la fase de cocció de les peces, entràrem en un dels moments que més comentaris generà entre tots els assistents, sobretot per les sorpreses "divertides" que, qualque vegada, sobten els ollers quan obren els forns. Si no es cou una peça a la temperatura adequada, com podeu suposar, aquesta pot rebentar o vitrificar. En més d'una ocasió surt una cosa totalment diferent, però que, en el fons, també guarda la seva gràcia. Ens referim a aquells casos en els quals es fonen les peces i aquestes s'ajunten creant una espècie de fantasia surrealista. Es pot agafar el resultat i tirar-lo al poal del fems o s'hi pot veure una bellesa inesperada i rara que, sense haver-nos-la proposat, és digna de conservació.
Per a aquesta vetlada la cuinera de Pòrtula, Antònia Rosselló, ens preparà un exquisit llom amb xampinyons i mongetes; a més, per picar ens oferí unes croquetes de pollastre i unes altres d'espinacs, que feren les delícies de tots els assistents. Com veis, una vetlada agradable es miri d'on es miri.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu