Què vos va impulsar a entregar la vostra vida a l'església ?Vaig pensar que així faria més bé.
Durant tota la vostra vida, per quins convents heu estat?
Al principi vaig estar al 1956 a Pina, on hi estàvem un any i mig per fer la formació religiosa. Després vaig anar a santa Catalina i hi vaig estar tres anys, allà vaig fer escola i vaig començar el batxiller. Més tard vaig estar al carrer Antillon i vaig estudiar música, concretament piano. També vaig estar a Barcelona. Més tard m´enviaren a Sa Cabaneta, fent escoleta, aquí i hi vaig estar durant set anys. A Roma vaig estudiar d´infermera i n'hi vaig estar vuit. En tornar, me'n vaig anar a Sa Cabaneta, i aquest cop hi estava d´infermera. Vaig estar tres anys a Bunyola i tres anys a Cala Rajada.
Ara, des de dia vint-i-sis d´agost estic a Pòrtol.
A quants anys vàreu entrar a monja?
Quan vaig entrar a monja tenia vint-i-un anys.
Aquí, al convent, quines feines feis?
Jo aquí faig d'infermera perquè al convent no hi ha gaire feines a fer i ens les repartim.
Vos sentiu a gust aquí?
Sí, me sent molt a gust.
La vida d'una superiora és molt complicada?
Ser superiora no és gaire complicat; abans era una “jefa”, ara és ser una monja entre moltes.
Vàreu ser missionera, on vàreu estar?
Vaig estar destinada a Guinea, a Àfrica .
Per quin motiu vàreu anar a les missions?
Ens varen enviar voluntàriament per ajudar els metges, ja que hi havia hagut un cop d´estat.
Era dur estar en aquella situació de pobresa?
Sí, era molt dur. Perquè allà veies la gent passar gana. Érem com un més entre tots ells. Més tard ens enviaren recursos per poder alimentar-nos.
Amb quins malalts tractàveu?
Vaig tractar amb leprosos, que estaven a una leproseria construïda pels espanyols. Trob que és molt diferent sentir-ne parlar que viure-ho.
Què opinau del Tercer Món?
Opín que el Tercer Món ha evolucionat molt. A Bolívia i Perú diuen que va més o menys be. A Àfrica es molt complicat, els cuides i va molt bé però quan te'n vas, tornen a la seva.
Antònia / Alba / Maria Antònia / Teresa