PERE CARRIÓ, COMPROMÈS AMB L'EDUCACIÓ
Pere Carrió i Villalonga va néixer a Palma el 8 de març del 1946. El 1970 acabà els estudis de Magisteri i el 1985 obtingué la llicenciatura en ciències de l'educació per la Universitat de les Illes Balears. Compromès amb el sindicalisme i la política, ocupà (1981-1989) el càrrec de secretari general de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT) i actualment és coordinador del grup sectorial d'educació del PSIB-PSOE. El 1989 ingressà en el cos d'inspectors d'educació. També és professor associat a la Universitat. Va ser un dels membres fundadors de l'associació Escoltes de Mallorca (1975) i és director del Centre d'Estudis d'Esplai des de la seva fundació (1979).
Escoltes de Mallorca commemora enguany els vint-i-cinc anys de la seva fundació. D'on va sortir aquella iniciativa?
Jo formava part del Moviment d'Escolta i Guiatge de Mallorca del 1969 ençà, i en els anys 70 es plantejava una nova metodologia escolta, fruit de la necessitat de nous aires i de les reformes que s'experimentaven en tots els àmbits de la societat. Els caps del moviment començàvem a notar una certa necessitat de funcionament una mica més democràtic dins l'escoltisme i el dia de Sant Jordi del 1975, el dia dels escoltes, va ser quan es produí una escissió en el moviment. Alguns grups d'escoltes com el de Bunyola, o el de la Soledat i el de Sant Josep Obrer, de Palma, decidírem crear una organització similar, perquè volíem continuar fent escoltisme, però des d'una perspectiva de més llibertat, més laica i d'organització més democràtica. De qualque manera, a partir d'aquesta data ens deslligam del Moviment d'Escolta i Guiatge de Mallorca i, després de moltes dificultats, fundàrem Escoltes de Mallorca i com que llavors no teníem capacitat per tenir existència autònoma, ens incorporàrem a l'Obra Cultural Balear, on hi vam romandre uns quants anys fins que, finalment, ens independitzàrem.
Quina activitat destacaries d'aquella època?
Sens dubte la fundació del Centre d'Estudis de l'Esplai, una escola d'escoltes, de la qual encara som el director.
D'acord amb la teva trajectòria personal i professional, com creus que poden lligar la pedagogia i la política?
Crec que la pedagogia està vinculada a la política i la política a la pedagogia; de fet tot és política. La pedagogia, fonamentalment, respira uns plantejaments i un projecte educatiu que, en absolut, estan desvinculats de la política, i que aspiren a formar els ciutadans d'una nova societat. La pedagogia, per tant, no pot ser neutra i llavors la llibertat de cadascú l'inclina a participar d'un partit polític o a no fer-ho. Des de tots els racons de la societat es fa política i, evidentment, des de l'educació.
Educació o ensenyament?
Crec que totes dues expressions són bones i resulta difícil destriar el significat de cadascuna d'elles. Possiblement educació sigui una paraula més global, on hi entren molts més aspectes de la vida, el que anomenam avui temes transversals. Així i tot, consider sinònimes ambdues paraules.
Quins són, ara mateix, els objectius de l'educació?
Pens que van dirigits a capacitar la persona cap a uns aspectes especialment vinculats a la seva pròpia autonomia, tant personal com social. L'educació no pot oblidar cap aspecte ni un de la persona. Tal vegada, per temporades, es dóna més importància a uns aspectes que a altres, però per a mi l'essència de l'educació no ha canviat. Des de la pedagogia institucional, des de Rousseau, l'educació vol formar persones per a una societat millor i preparar-les per a la seva integració, de tal manera que siguin autònomes, crítiques i responsables.
I la LOGSE, l'actual llei d'educació, ens du per aquest camí?
Pens que la LOGSE està bastant orientada en aquesta línia i hi coincidesc amb ella en la seva teoria, amb els principis que la inspiraren.
Quines serien les principals diferències entre la desapareguda EGB i la LOGSE actual?
La Llei General d'Educació (LGE), anterior a l'actual, estava més centrada en els aspectes humanístics i no era tan esplícita respecte dels socials. Crec que la llei actual incideix més en els aspectes personals i que dóna més importància als valors de caràcter social. Quant a estructura, la LOGSE incrementa l'obligació bàsica i obligatòria en anys i va cap a un model més comprensiu que el de la LGE. Si observam la història, podrem comprovar com ha anat evolucionant; per exemple, abans de la llei del 1970 els alumnes acabaven la seva escolarització als 12 anys, després amb l'EGB passàrem als 14 anys i en aquests moments estam en els 16, amb possibilitat d'ampliar-la fins els 18.
Què obtendrem amb una educació comprensiva?
Una educació bàsica per a tots, de tal manera que tots els alumnes tenguin les mateixes possibilitats d'obtenir uns coneixements elementals.
Quines creus que són les fites de l'educació en el segle XXI?
L'educació és un valor perenne dins la societat, però de cada vegada la societat necessita persones més i més preparades i formades. El dret que tots tenim a l'educació, en realitat és una necessitat per a la mateixa supervivència de la societat i consider que la necessitat de preparar les persones anirà incrementant-se. Crec que anam dirigits cap a una perspectiva d'educació permanent, és a dir que una educació en què la formació de la persona no s'acabi mai.
Quines són les característiques pròpies de l'ensenyament a les illes?
L'ensenyament ha d'estar molt unit al context. En aquests moments és molt evident que no pot educar-se des d'una descontextualització i, d'acord amb aquest raonament, el currículum, allò que s'ensenya, ha d'estar vinculat al territori. Les característiques diferencials que tenim són dues: que el nostre territori està format per illes, i que tenim una llengua i una cultura pròpies. Per aquests dos motius és evident que el nostre currículum no pot ser el mateix que el d'altres llocs.
Com afecta a l'organització educativa el fet illenc?
El ciutadà no té consciència de pertinença a un nom col·lectiu, sinó de pertànyer a una illa concreta, i a partir d'aquest principi ens hem de situar. Les estructures organitzatives de caràcter polític semblen inclicar-se cap a que cada illa tengui de cada vegada més competències, més autonomia, i, per tant, la qüestió escolar estarà vinculada en aquest sentit. Per posar un exemple, ara mateix s'han convocat oposicions de mestres específiques per a l'illa d'Eivissa. En molt poc temps veurem molts canvis en aquest àmbit i això no vol dir que no ajudi a consolidar el concepte de país.
Dia 1 de gener del 1998, el Ministeri d'Educació transferí les competències educatives a la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears. Quins aspectes positius destacaries d'aquestes transferències?
Som de l'opinió que els aspectes positius encara no es noten massa, perquè les transferències rebudes són teòriques i encara no han tengut temps de consolidar-se. Abans, no existia una organització pròpia i tampoc no s'estava preparat per rebre les transferències, i per això encara estan enllestint-se feines que ja haurien d'estar fetes. Del 1999 ençà, Pere Carrió és inspector en cap del Servei d'Inspecció Educativa de la Conselleria d'Educació.
Quina és la funció de la inspecció educativa, en el context de les competències que li atorguen les transferències a la Conselleria?
La seva funció ara mateix s'està reelaborant. El servei d'inspecció ha estat transferit i, d'alguna manera, ha deixat de formar part d'una estructura estatal que preparava i dirigia les activitats de les inspeccions. Aquesta dependència actualment està superada i s'ha passat a una situació que s'ha de dissenyar tot de d'aquí mateix. Crec que aquest és el punt principal, perquè les tasques de la funció inspectora no són diferents, el que és diferent és el context i la planificació dels seus objectius, que hem de fer nosaltres mateixos.
I com s'ha concretat això?
Hem fet una nova organització, les demarcacions han estat modificades, hem dissenyat un pla d'actuació propi on hem pogut incidir en els projectes lingüístics dels centres amb total independència. Tot i això, les funcions de la inspecció educativa són les mateixes de sempre, iguals a aquelles que tenen les altres inspeccions educatives de l'Estat o de qualsevol país del nostre entorn: assessorament, supervisió, control i avaluació dels centres.
Què és un projecte curricular?
És el disseny del model educatiu, que compta amb participació a diferents nivells. Per una banda l'Estat en dissenya una part i, per l'altra, cada comunitat autònoma dissenya la part que li correpon.
I com encaixa a les illes Balears?
El propi de les illes Balears es dissenya des d'aquí, i s'adapta al nostre territori i a la pròpia realitat cultural i lingüística.
Quins són els problemes més importants als quals ha de fer front l'ensenyament a les illes?
Respecte d'altres comunitats autònomes, els problemes que puguem trobar a l'ensenyament venen derivats del model social que tenim. Per una banda una forta immigració, derivada de la temporalitat de la feina, la qual cosa produeix una situació complexa dins la societat, que reflecteix a l'escola, la qual es veu sense mitjans, recursos o capacitat per fer front a aquest fet que produeix problemes importants. N'hi ha una altra de més general, de problema, que se deriva de la implantació de l'ensenyament secundari (ESO), on s'acumulen els problemes. Darrerament es parla molt de la violència escolar, especialment en el context de l'ensenyament secundariu. Aquests problemes, però, moltes vegades no són generats dins l'ensenyament secundari, sinó que ja venen d'abans, però es donen a conèixer en aquest nivell educatiu perquè no han rebut el tractament adequat. A l'ensenyament secundari s'acumulen molts alumnes problemàtics o amb problemes, i aquestes situacions encara no han estat resoltes ni amb els recursos ni amb els programes necessaris. A altres bandes, però, com per exemple a altres països europeus, ja han trobat les solucions adients.
I quines són aquestes solucions?
Una de les solucions seria que aquest alumnat rebés un tractament específic en etapes anteriors, de tal manera que quan els alumnes arribassin a secundària, els problemes podrien ser superats amb més facilitat. Tanmateix crec que dins de l'ensenyament secundari també es pateix el que podem anomenar “crisi de creixement” del mateix sistema educatiu que, amb el temps, es superarà com ja ha succeït a altres països que han passat per la mateixa experiència.
I en concret, què es pot fer?
S'han de trobar fòrmules adaptades a cada centre i a cada situació, que podrien passar per flexibilitzar el currículum i l'organització escolar, i aplicar-les als alumnes inadaptats, desmotivats i que no es troben bé dins els centres. A aquests alumnes se'ls haurien de fer unes propostes amb activitats que els motivassin, com podrien ser tallers, esports i d'altres, per tal que se sentissin valorats en les seves capacitats. A nivell estructural, a més llarg termini, haurien de dedicar-se més recursos a educació infantil i primària, que és allà on millor es poden prevenir els conflictes que poden sortir a educació secundària.
Quin és el paper de la família en relació amb l'escola?
La família hauria d'implicar-se una mica més en la dinàmica escolar, hauria de participar més i no tan sols quan surten problemes escolars o conflictes. Aquesta manca de participació queda palesa en el funcionament de les associacions de pares i mares (AMPA) que, després d'uns anys d'una certa activitat i dinamisme, actualment necessiten revitalitzar-se amb més participació.
Què s'ha de fer per integrar alumnes procedents de cultures diferents a la nostra?
No som partidari de la intervenció excessiva en la integració d'alumnes procedents de cultures diferents a la nostra. Amb els recursos necessaris, se'ls ha d'ajudar i, a poc a poc, trobaran el seu lloc de forma autònoma. La integració ha d'entrar d'una manera natural, amb l'ajuda de l'escola, és clar.
Què és el fracàs escolar?
Hauríem d'identificar què és realment el fracàs escolar, perquè donam per fet que qui fracasa és l'alumne, però potser el fracàs també és de l'escola o del sistema escolar. No és un tema senzill. No podem centrar, per altra banda, el fracàs escolar sols en els resultats acadèmics, des del moment que, tot i que es posen els recursos necessaris, no es milloren els resultats. De fet, no sabem ben bé quins són els indicadors reals del fracàs escolar.
Però les estadístiques no fan altra cosa que parlar de fracàs escolar.
L'estadística ens diu que, d'acord amb els resultats acadèmics, el fracàs escolar està en un 30%, un resultat que no sembla que augmenti, però que tampoc no disminueix. Però probablement el fracàs escolar inclou molts factors que l'escola no pot solucionar, tot i que se l'assenyali a ella com a responsable.
En quina situació es troba ara mateix i a les illes la formació professional?
Està en una fase de creixement i de desenvolupament derivada de les necessitats socials i econòmiques. La societat necessita de cada vegada persones més formades i més preparades, així com més adaptades a una societat tan dinàmica com la nostra. La formació professional el que fa és possibilitar les qualificacions.
I la formació dels docents?
Els docents –mestres i professors- tenen unes necessitats de formació permanent que han manifestat sempre des de diferents àmbits, tant si han estat incentivades per l'administració com si no ho han estat. La Direcció General d'Ordenació i el Servei d'Inspecció s'han coordinat per planificar un pla quadriennal de cursos de formació per als docents, d'acord amb les necessitats i els interesos que ells han expressat. Però hi ha un cert desencís, una certa desmotivació entre els mestres i professors. Hi ha una certa crisi de motivació, perquè de vegades els docents no tenen una idea clara i definida de la feina que fan, d'aquella que han de fer o d'aquella que els demana la societat que facin. La societat no ha sabut explicar als mestres i professors què vol d'ells i per això hi ha una crisi d'identitat que afavoreix la desmotivació. Tanmateix aquesta desmoralització no és exclusiva dels docents i existeix en altres professions. Vivim en una societat que va a una velocitat de vertigen i exigeix uns canvis també de vertigen que són difícils d'assimilar.
Com està la llengua catalana en el sistema educatiu de les illes Balears?
En general està molt malament i, per tant, també està molt malament en el sistema educatiu, tot i que no és el lloc on està pitjor: molt pitjor està als mitjans de comunicació, al comerç, a Internet... A l'ensenyament destacaria que ha estat el propi professorat el que ha impulsat aquest tema i és un valor que se li ha de reconèixer.
La dreta política assumí les competències en el 1998, però ara és un pacte de govern entre partits ecologistes, nacionalistes i d'esquerres que gestiona l'educació a les illes Balears. El futur de l'ensenyament depèn del que es faci ara des de la Conselleria d'Educació?
Estam en un moment molt important, potser irrepetible, i s'ha d'aprofitar l'oportunitat. En política lingüística s'ha de dur endavant una acció decidida i, si surten conflictes, ja s'arbitraran les solucions adequades per resoldre'ls.
El sistema educatiu de les illes necessita millorar o progressa adequadament?
Aquestes dues expressions no volen dir aprovar o suspendre. Jo diria que el sistema educatiu de les illes progressa adequadament perquè millora.
Maria I. Deyà Antoni Roca (Fotos, BMM)