Ciència
El 2000: any mundial de les matemàtiques
DE FLORS
I NOMENCLATURA BOTÀNICA
A la gent del Jardí Botànic de Sóller En aquest article he volgut passar revista a la nomenclatura llatina de les prop de 1.700 espècies de plantes superiors que tenim a Mallorca, per saber quin percentatge inclou, en les característiques que les dóna nom, partícules d'origen matemàtic. Heus ací el resultat. Començem pel nombres.
Zero. El zero és la negació. La partícula grega que indica negació és l'a. Com que les negacions no són mai molt agradables, només hem trobat dos exemples: Sagina apetala i Silene apetala (en referència als pétals curts, rudimentaris o nuls).
Mig. Per ordre, després del zero vendria la meitat o, dit en nombres fraccionaris, l'un mig (1/2). La partícula llatina que ho designa és semi. Ací hem trobat Bupleurum semicompositum (per les umbel·les simples i compostes), Cerastium semidecandrum (per la meitat d'estams, cinc en lloc de deu) i Agrostis semiverticillata.
Un. Habitualment la unitat es designa per la partícula grega mono o per la llatina uni. Trobam Lygos monosperma (retama, d'una sola llavor per bajoca), Crataegus monogyna (cirerer de pastor, per la llavor d'un sol pinyol), Monotropa hipopitys (paràsita de pins i alzines, per les flors en raïms unilaterals), Hippocrepis unisiliquosa (pels llegums solitaris) i Melica uniflora (gramínia rara de la badia de Pollença, per les espiguetes amb una sola flor fèrtil).
Dos. El dos és el símbol de la parella i es pot dessignar per la partícula grega di o per la llatina bi. Tenim així Geranium dissectum (rellotges, per les fulles xapades), Coronopus didymus (per les dues llavors dins dues valves), Veronica didyma (pseudònim de v. polita, verònica, pels lòbuls de la càpsula en parelles), Galium divaricatum (rèbola, per les branques divaricades), Sphenopus divaricatus (gramínia rara de terrenys salobrosos), Thesium divaricatum (bogiot, per les rames divaricades), Phytolacca dioica (bellombra, del grec dos peus), Vicia disperma (veçó, de dues llavors), Linum bienne (lli bord, pel seu cicle de dos anys), Euphorbia biumbellata (lletrera, per les seves flors reunides en dues umbel·les), Bifora sp. (plantetes fètides, pel fruit dídim amb dos orificis a la comisura), Limonium biflorum (limònium, per les flors habitualment reunides en parella), Senecio bicolor (donzell de mar, pels colors de les flors), Fumaria bicolor (colomina, pels colors blanc i verd dels pétals), Biscutella auriculata (pel fruit en forma de dues escudelletes o platets) i Vicia bifoliata (per les fulles amb dos folíols).
Tres. Ja se sap. Després del dos ve el tres, que en grec i llatí es diu tri. És el grup més nombrós. Cneorum tricoccon (olivella, pel fruit reunit en tres coques), Trigonella monspeliaca (lleguminosa, per la forma triangular de la corol·la), Trifolium sp. (trèvols, per les fulles trifoliades), Lavatera trimestris (vauma, pels fruits que maduren al cap de tres mesos), Viola tricolor (pensaments, pels colors de la corol·la), Convolvulus tricolor (campaneta, per la flor amb blanc, blau i groc), Lythrum tribracteatum (trobada a Artà, per les tres bràctees), Lippia triphylla (herballuïsa, per les fulles verticil·lades de tres en tres), Cymbalaria aequitriloba (picardia endèmica de la serra, pels tres lòbuls semblants), Galium tricornutum (rèbola, pels pedicels en forma de banya, generalment amb tres fruits), Triglochin sp. (planta d'albufera, del grec tres puntes, pel fruit que es desfà en tres carpels), Trisetaria aurea (gramínia, per les tres arestes de les glumes), Aegilops triuncialis (gramínia, per les glumeles amb tres dents), Allium triquetrum (allassa, per la tija de secció triangular), Orchis tridentata (orquídia, pels sépals que formen com a tres dents), Matthiola tricuspidata (per les silíques acabades en tres puntes), Arenaria trinervia (pels tres nervis dels sépals) i Saxifraga tridactilytes (per les fulles trífides).
Quatre. Del grec tetra (que en llatí seria quadri), tenim Epilobium tetragonum (de llocs humits, pel tronc de quatre angles com les escrofulàries), Tetragonolobus purpureus (pel llegum quadrangular), Lotus tetraphyllus (endèmic i present a Marratxí, per les fulles amb quatre folíols), Anthyllis tetraphylla (trèvol de mamella de vaca, per la fulla amb quatre folíols) i Polycarpon tetraphyllum (per les fulles verticil·lades de quatre en quatre) i Vicia tetrasperma (de quatre llavors). Cinc. Com si només es pogués comptar amb una mà, aquest és el darrer cardinal concret que apareix a la nostra flora. Del grec penta trobam Dorycnium pentaphyllum (Socarrell, per les fulles compostes de tres folíols i dues estípules) i Convolvulus pentapetaloides (corritjola, per la corol·la fesa formada aparentment per cinc pétals).
Molts. És el calaix de sastre per no haver de comptar. Del grec polys o del llatí multi, tenim Medicago polymorpha (Trèvol de llapassa, pel polimorfisme del llegum), Polygala sp. (del grec gala=llet perquè se pensava que afavoria la secreció làctea), Polypogon sp. (del grec pogon=barba, per l'espiga coberta de pèls), Polygonum sp. (del grec gonu=genoll, pels nusos inflats de les rames), Polycarpon sp. (molts de fruits), Sisymbrium polyceratium (per les fulles amb molts de lóbuls en forma de banya), Erica multiflora (xiprell, per la multitud de flors reunïdes en inflorescències), Hippocrepis multisiliquosa (pels llegums reunïts en raïms) i Lolium multiflorum (del gènere dels margais, per la multitud d'espigues).
Cent, mil. Una altra manera d'indicar una multitud incontable és dir que n'hi ha cent o fins i tot mil. Són Rosa centifolia (roser de cent fulles, cultivat antigament), Myriophillum sp. (plantes aquàtiques, pel gran nombre de fulles), Achillea millefolium (espina de peix, cultivada als horts, per les fulles nombrosament dividides), Panicum miliaceum (blat mill) i Piptatherum miliaceum (gramínia freqüent de vorera de camins).
A part dels cardinals, trobam també en la nomenclatura científica botànica molts d'elements referits a la geometria. Començem per les línies: Convolvulus lineatus (corritjola, per les fulles linears). Per a la dimensió horitzontal Umbilicus horizontalis (capellets de teulada, pels fruits horitzontals al llarg de l'espiga) mentre que per a la dimensió vertical Tagetes erecta (clavell de moro) i Berula erecta. La combinació d'ambdues ens duu a Crucianella sp. (del llatí crux, per les fulles verticil·lades de quatre en quatre en forma de creu) mentre que pels angles tenim Rumex obtusifolius (paradella, per les fulles obtuses). De referències a les dues dimensions tenim Cuscuta planiflora (paràsita, per les flors en un pla), Hyoseris radiata (queixals de vella, per les fulles distribuïdes radialment), Bifora radians, Aegilops ovata (gramínia molt abundant, per la forma oval de la glumela), Amelanchier ovalis (carner, per les fulles ovals) i Taraxacum obovatum (Dent de lleó, per la forma oboval de les fulles). Quant a figures tridimensionals tenim quatre piràmides: Filago pyramidata (pels capítols de creixement piramidal), Ornithogalum pyramidale (calabruixa, per l'espiga floral llarga i piramidal), Anacamptis pyramidale (orquídia, per la inflorescència més o manco piramidal) i Vaccaria pyramidata (per la forma piramidal del calze). De línies corbes trobam Imperata cylindrica (gramínia de l'albufera, per la inflorescència més o manco cilíndrica) i tota la família esfèrica com Cyperus rotundus (jonça, pels tubercles del rizoma rodons o en forma d'oliva), Allium rotundum (porradell, per les flors en distribució esférica), Urtica pilulifera (ortiga, del llatí pilula=bolleta; per les inflorescències arrodonides), Cyclamen balearicum (pa porcí, pels rizomes rodons), Globularia sp. (cossiades, per les flors reunides en capítols globulosos) o les seves formes toroidals de Chrysanthemum coronarium (margalides o sordonaia que s'empraven per fer corones) i Anemonae coronaria (anèmona o castanyola). Finalment, més elaborades hi ha Medicago orbicularis (Trèvol d'estormia, per la forma orbicular del llegum), Hedera helix (heura) i Spiranthes spiralis (orquídia de tardor, per la disposició de les seves flors en espiral).
Quant a l'anàlisi, també trobam alguns elements relacionats amb la representació de funcions com Pholiurus incurvus (herbeta de maresmes), Anchusa undulata (llengua de bou, per les voreres ondulades de les fulles), Matthiola sinuata (violer d'arenal, per les fulles sinuoses) i Verbascum sinuatum (trepó, per les voreres ondulades de les fulles). I si de derivades es tracta, quant a la primera tenim Medicago minima (lleguminosa molt menuda), Myosurus minimus i Briza maxima mentre que per a la segona derivada tenim Juncus inflexus. I si desfeim la derivada en integrals no ens queda més remei que parlar de Knautia integrifolia (molt escassa, dels camps d'Almallutx i Cúber).
Per acabar, suggerir-vos allò de «dígaselo con flores». Si teniu un amic o amiga que se dedica al càlcul, regalau-li Carex divisa o alguna espècie del gènere Asteriscus (per allò del símbol de la multiplicació en ordinadors). Si treballa en l'estudi de punts linealment independents d'un espai euclidià, la seva planta és Linaria simplex. Pels investigadors de la lògica teniu la Phalaris paradoxa. Si és un llicenciat novell (uep! Josep) i està pensant en fer-se funcionari, la seva flor és Fumana thymifolia var. oppositifolia. Per als estudiosos de la mètrica, Carex distans, Lamarckia aurea per als investigadors de les proporcions o atzeroles confitades (Crataegus azarolus) i flor de taronger (atzar) si la seva dèria és la probabilitat.
Digau-me, després de tota aquesta llatinada matemàtica, qui podrà deixar de pensar en el 3,1416 quan miri un... pi?
Pep Lluís