O de Coa Negra, que deu esser el nom més correcte, però anomenat així semblaria que feim referència al torrent que va des del Salt d'es Freu, a Orient, fins al torrent Gros, al Pont d'Inca, o a la mar, i ací precisament volem destacar el tram que va del pont d'es Figueral fins a la carretera de Bunyola. Aquest tram, tot i que ja ha patit i patirà urbanitzades per tots costats, encara se'ns presenta com una unitat (o dues, gràcies a l'autopista) paisatgística i ecològica, sobre la qual valdria bé la pena posar-hi un poc més d'esment.

Al mateix pont d'es Figueral ja som a un punt d'humitat extraordinària, just damunt la cisterna de Can Barrera de la síquia d'es Caülls, de la qual en parlarem més envant. Ací, en pocs metres, hi trobam una densitat d'espècies arboriformes més pròpia de la pluvisilva que no pas d'aquesta contrada. Hi ha una població d'ailantus predominant, que és el que crida l'atenció; en realitat és un intrús al nostre ecosistema, però no li podem negar que ens proporciona una estampa paisatgística que recorda la frescor del raiguer pirinenc. Entre el “canyar” d'ailantus hi ha pràcticament de tot: figueres, proenga, aleixandres, abatzer, vidalba... arbusts enormes, un aladern; raríssims, un llorer; i fins i tot quimeres: una mena de matallastre.

Pel jaç del torrent ja hem vist el primer grup de polls. A la primera vela que formen la via del tren i el torrent, hi trobarem primer un ullastrar que es va consolidant i després un grup de pins espectacular, catalogat com a Conjunt Singular d'Arbres amb el nom de Pinaret de s'Hort d'es Caülls, ja que, just a l'altra banda ja hi veim les runes del molí d'aigua, i un poc més amunt el safareig; la sínia ha quedat dins en pinar d'enllà l'autopista.

Després del pinar, entram dins una altra zona paisatgística d'especial interès. Ací pareix que, els anys que plou a bastament, el torrent es desborda un poc i possibilita una vegetació que vol un poc més d'humitat: proenga, ranúncles, menta, pintes de moro, peu de crist, ja veim algun jonc, tot i que encara són més visibles les mates i ullastres, però solen estar travessats d'enfiladisses: abatzers, rosers, vidalba... A l'altra banda veim les darreres marjades de l'ex-hort.

El torrent gira cap a l'esquerra, i amb mentalitat 2000, diríem que es fica dins l'autopista, després de passar per un altre grup de polls. Però abans, anant cap a la via del tren, veurem un altre grup de pins enormes: el Conjunt Singular dels Pins de sa Via: tres d'aquests pins freguen els trenta metres d'alçada i el metre de diàmetre de soca; són, doncs, dels més alts que trobarem a Mallorca.

A L'altra part de la via (al sud, cap a Son Verí, hi ha la rambla que ve de per Son Cós i també forma un redol subhumit; per ací es poden trobar espècies de flors com l'anèmone, llengua bovina, joncs, i fins i tot hi hem vist aparèixer un altre llorer.

Tornant al torrent, travessam l'autopista i som al tercer grup de polls, un dels quals és de soca enorme, però bastant deteriorat, per ací els hiverns més normals hi ha un gorg; a l'esquerra, una bona esplanada que sembla clar que era un bon tros de l'hort d'es Caülls, ara plantat d'esculturetes de cards colers. A l'altra part del torrent, altres esplanades, ara ja per cotxes i el pi Gros d'es Caülls.

Continuam torrent amunt, deixam a l'esquerra el pinar de la Sínia i passarem per un joncar (i alerta a engrunar-vos dins l'abatzerar), i també toparem amb l'omeda: en aquest cas no podem dir que siguin grossos i esponerosos, peró són quasi l'únic grup d'oms del terme. Per ací també s'hi ha infiltrat algun lledoner.

El darrer tram d'aquest torrent d'es Caülls és encara el més interessant: hi trobam un quart grup de polls, precisament al lloc anomenat es Polls Grossos; no trobam la font d'es Caülls, amagada entre l'abatzerar; trobam un redol de garrovers del dimoni (Anagyris), una matota d'uns 15 metres de diàmetre i altres redols subhumits, que malauradament, essent com som, als anys més secs que hom pot recordar, a això que anomenam “humit”, enguany hi haurem de posar un poc d'imaginacio, com allò que dèiem d'imaginar-se tot això sense escombraries. I efectivament, tot això humit, sense escombraries i sense urbanitzar, seria meravellós. Dèiem, però, que per aquests sub-humits trobaríem epilobiums, assots, nadales, proenga, pintes de moro...

I parlant d'escombraries, també podem saludar altres plantes que intenten animar els redols més desesperants, com són la nicotiana, les llapasses, vermelles i blaves, el cascall de marina i altres.

I ja està, aquest tros de torrent, però ja que l'hem descrit com una excursió —deu esser deformació professional—, cal insistir que just ací a la vora tenim les darreres oliveres del terme (vegeu Pòrtula anterior), i de tornada, podem anar a cercar la sínia del pinar i tornar pel que queda de la síquia de Son Sales, que passarà pel safareig, el molí i acabarà a la cisterna de Can Barrera, i ja tornam a esser al pont d'es Figueral. Com deia, una excursió preciosa, sense escombraries.