A la vetlada del mes de maig comptàrem amb la presència de na Paulina Guillem, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïnats de Marratxí, de Son Ramonell Nou; a més, hi assistiren en Jordi Cloquell de Pòrtol, com a subscriptor convidat, n'Anseln López Bezunartea, amic de Pòrtula, arquitecte (que ha estat protagonista d'altres vetlades) i els habituals.

Na Paulina Guillem és una persona amb un sentit de l'humor fi, que té la capacitat d'enganxar aquells qui l'escolten. Ens parlà de les dificultats que té la Federació per reunir-se, ja que la gent pareix que no està predisposada a sacrificar una part del seu temps. Ens contà que es reuneixen un pic cada mes i que l'assistència d'associacions de veïnats és escassa; quan hi ha un partit de futbol, aquesta pot arribar a esser gairebé nul·la. Per aquest motiu, analitzàrem durant una estona el problema de l'associacionisme en general. Com hem recollit moltes de vegades en diferents cròniques i entrevistes: “a la gent, li costa molt de mobilitzar-se”. Precisament aquesta frase encapçalà l'entrevista que férem a en Pep Prats, l'expresident de la Federació (vegeu la Pòrtula de juny del 99). Si la gent no es mou, què podem esperar, idò, dels nostres governants? Si ningú no surt al carrer per manifestar-se o no plouen cartes i cartes als mitjans de comunicació esmentant aquelles qüestions que van contra els interessos del poble, no esperarem, evidentment, que res canviï. En aquest sentit, vàrem fer referència al tema de l'institut de Marratxí. La cosa començà amb una força que semblava que havia d'esser decisiva. Però, a poc a poc, com la boira, s'ha anat extingint fins al punt que hem arribat; actualment, gairebé, ningú no en parla.

La nostra convidada ens contà la sensació de ridiculesa i d'impotència que ha sentit qualque vegada quan, per exemple, en una manifestació s'ha trobat amb quatre rates, per dir-ho amb paraules col·loquials. Tot i això, hi ha moltes associacions de veïnats en tot el territori municipal, tantes que en un intent de comptabilitzar-les ens arribàrem a perdre: Pòrtol, Portol Nou, sa Cabaneta, es Pla de na Tesa, es Pont d'Inca (en estat de coma profund), es Pont d'Inca Nou, es Garrovers, sa Cabana-es Benestar, sa Nova Cabana, ses Trempes, ses Legítimes, Son Ametler, Son Ramonell, es Figueral-Can Farineta, Cas Capità, Son Daviu, Las Acacias, etc... Per acabar-ho d'adobar, a més, se solen identificar amb qualque color polític, fet que no és d'allò més adequat.

D'altra banda, cal destacar que no totes les associacions del terme municipal estan donades d'alta a la Federació, tot i que pateixen problemes, per exemple, com el tema de les males olors que provenen de la incineradora de Son Reus. D'aquest tema, també en parlàrem una bona estona. Pareix esser que ha deixat d'esser un assumpte que preocupi els veïnats. En les reunions de la Federació ha quedat relegat i no es considera tan important com perquè es puguin dur a terme accions efectives. Diguérem, irònicament, que, tal vegada, més d'un es deu haver avesat a la pudor i ja no la sent.

Un tema que també es comentà va esser el de la pluja, ja que darrerament plou molt poc. Ja sabem que una calma continuada pot esser el preludi de qualque cosa grossa. Encara que no es tracta de previsions catastrofistes, tots vàrem estar d'acord en el fet que una barrumbada ens podria fer molt de mal i arrasar, fins i tot, bona part del municipi. Teniu en compte que el grau de construcció desorbitat al qual ha arribat Marratxí ha anat tapant progressivament la terra. Lògicament, si plogués molt, els pluvials, per exemple, de sa Cabaneta, no servirien per res i les cases es negarien. Abans la garriga complia la funció d'absorció de l'aigua de pluja, però ara hi ha un excés de cases pertot arreu; el polígon de Marratxí també quedaria bastant afectat i ja no en parlem, de les urbanitzacions que han estat edificades dins comellars!

Pel que fa a les associacions de veïnats que estan inoperatives, com és el cas de la des Pont d'Inca, na Paulina comentà que la Federació intentaria posar-s'hi en contacte i interessar-se pels seus problemes. A la presidenta de la Federació, en aquest sentit, se la veu preocupada i interessada per fer que les coses millorin i canviïn en favor de tots i aconseguir que els veïnats surtin de l'ensopiment crònic en el qual pareix que s'han abocat sense voler.

Per acabar, no podem deixar de costat la nostra excel·lent cuinera, Antònia Rosselló, la qual ens preparà un tumbet d'allò més exquisit, amb un toc de gràcia que només saben posar-li aquells que preparen les coses amb amor.

Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu