Medi Ambient
Pòrtula nº 228, setembre de 2000


Andreu Juan Serra:

“A força de campanyes de sensibilització,Andreu Joan Serra
les coses poden canviar”

Hem parlat amb n'Andreu Juan Serra, tècnic de Medi Ambient del nostre Ajuntament. Va néixer a sa Cabaneta l'any 1973. És enginyer tècnic agrícola i enginyer agrònom. Va acabar la carrera ara fa tres anys i ocupa aquesta plaça des del mes de gener d'enguany. Al llarg de l'entrevista ens ha explicat totes les actuacions que han duit recentment a terme i que es pensen posar en marxa pròximament en matèria de medi ambient. Ens ha comentat, entre d'altres coses, un projecte interessant de creació d'un centre de formació i deixalleria a Marratxí, que, com ens ha advertit, tardarà el seu temps, però que cobrirà una funció social i mediambiental.

Quines actuacions està duent a terme actualment l'Àrea de Medi Ambient?
Tenim un pla estratègic d'actuació a l'Àrea de Medi Ambient. Dins aquest tenim allò que es diu “Educació Ambiental a les escoles”, una part de la qual la duu a terme el GOB, ja que hi tenim un conveni.

Quines activitats es duen a terme en concret a les escoles?
Es va plantar un “hort escolar” al col·legi Blanquerna. Pròximament, feim comptes fer-ne de nous al col·legi Es Liceu i al Costa i Llobera. També tenim en marxa el manteniment d'una zona de cactus al Costa i Llobera. A part d'això, i enfocat als escolars, es pretén fer un curs de compostatge domèstic i una campanya de residus per fer arribar a les escoles la sensibilitat pel reciclatge, la reutilització de residus, com es produeixen, etc.

Això pel que fa a les escoles, però fora d'aquest ambient, es farà arribar també qualque campanya als ciutadans en general?
Sí. La campanya de residus també es dirigeix a la ciutadania i no s'enfoca només a les escoles. A més, vos puc dir que ja hem fet un curs de compostatge domèstic as Garrovers, que se'ns va desbordar perquè s'hi apuntaren vuitanta persones. A causa d'això, el vàrem haver de separar en tres cursos, dels quals només se n'ha fet un. Pròximament, continuarem fent cursos de compostatge domèstic.

I el tema de l'aigua?
Acabam de llançar una campanya d'estalvi d'aigua. Ens vàrem adherir a la Conselleria de Medi Ambient, que està fent aquesta campanya.
A Marratxí hi ha mancança d'aigua i la seva qualitat és bastant dolenta. Ara s'han obert una sèrie de pous nous per subministrar-ne, sobretot, a les noves urbanitzacions. Allà on volem incidir més és en l'estalvi d'aigua. Altres municipis solucionen aquest problema amb la instal·lació de dessaladores, però a Marratxí no podem arribar a prendre aquesta solució perquè, de moment, és totalment inviable.

Com gestionau el problema dels residus urbans al nostre municipi?
Pel que fa a la gestió dels residus urbans, el que feim és gestionar el Servei de recollida de voluminosos. És un servei gratuït que ofereix l'Ajuntament; la gent hi telefona i cada dia es passa per diversos nuclis per recollir aquests electrodomèstics, mobles, etc. També estam iniciant un servei de recollida de restes de poda, ja que hem observat que a les urbanitzacions, en les quals hi ha molts de jardins, tiren aquestes restes allà on els ve bé. A més, ens interessa recollir aquestes restes de poda i fer-les arribar a les plantes de compostatge de TIRME.

Pel que fa al tema del tractament de les deixalles, teniu prevista la creació de cap centre?
Sí. Hem presentat un projecte per a la creació del Centre de Formació i Deixalleria a Marratxí. A més, aquest centre tendria tant un caire social, ja que se donaria formació i es crearien llocs de feina, com un caire ambiental, és a dir, donaria una solució a tots els residus que anam recollint. Allà reciclarien els mobles, la roba, els electrodomèstics, etc. i després ho vendrien.

Quina funció tendrà exactament?
Aprofitar aquests residus voluminosos que anam recollint. Per ara, l'única cosa que es fa amb aquests voluminosos és que se'ls enduu FCC i els crema a la incineradora. És un poc contradictori oferir aquest servei i no aprofitar els residus.
De totes maneres, és un tema que va per llarg, perquè volem optar a ajuts europeus.

Ja que parlau d'incineradores, quina opinió vos mereixen?
Personalment, estic totalment en contra del tema de la incineració. Allò que passa és que fa una sèrie d'anys s'havia de donar una solució ràpida al tema dels residus i la més ràpida que hi havia era fer una incineradora. La incineració hauria d'esser només d'aquella fracció de residus que no es pot ni reutilitzar ni reciclar. En el nou Pla de residus, això és el que es pretén: seleccionar els residus reciclables i reutilitzables i incinerar allò que no es pugui recuperar.

A vegades s'ha sentit a dir que el material destinat suposadament al reciclatge (paper i cartó) s'ha tirat als contenidors generals de fems. És cert això?
Això no és cert. El que passa és que es critica molt EMAYA per això. Allò que passa és que els camions són multicompartimentats, és a dir, hi ha un espai per a cada cosa. La gent quan ho veu es pensa que ho mesclen tot, però vos puc assegurar que tot el paper que es recull selectivament, o es recicla o s'envia a la península per reciclar-lo.

Està preparada la població per assumir el nou Pla de residus urbans?
Nosaltres feim campanyes per conscienciar la gent amb el tema de la recollida selectiva. Per exemple, a Marratxí és un tema curiós. Fins ara no s'hi havia fet cap campanya i és el municipi que recull més paper selectivament, amb molta diferència amb altres municipis. Fora fer res, recollim una mitjana de 70 quilos per habitant/any. Si conscienciam encara més la població, podrem arribar a aconseguir més coses.
Quant a la recollida selectiva estam posant més contenidors de paper i cartó per augmentar aquesta fracció.

Només de paper i cartó o de més coses?
Bé, amb la nova implantació del Pla de residus es començaran a posar, a més, els contenidors grocs (per a la recollida d'envasos) i els contenidors de matèria orgànica, ja que també estarem obligats a separar-la. Aquests darrers es posaran per a cada cent habitants. En canvi, dels altres la ratio és per a cada cinc-cents habitants, aproximadament.

No provocarà problemes, això?
En principi, sí, sobretot els primers anys. Ara bé, això passa pertot. A Barcelona, per exemple, no va anar del tot bé. De fet, sempre que s'implanta un nou sistema de recollida, la gent hi tira de tot; però bé, a força de campanyes de sensibilització i conscienciació i d'explicar com s'ha de fer, les coses poden canviar. Serà interessant que es donin bosses per a cada cosa, cubells separadors, etc.

Teniu un inventari fet de les zones verdes de Marratxí?
Se n'està fent un, ja que la majoria de zones verdes estan molt malament. Sobretot a les noves urbanitzacions, la zona verda és un solar buit o un solar ple de fems. Allò que s'està fent és un inventari de les zones verdes per veure com estan i començar a fer-hi actuacions. Ja hem començat a millorar la zona verda del Polígon de Marratxí, ja que estava feta un desastre. També hem fet el manteniment del pinar de la zona des Garrovers i una sèrie de tancaments amb pals de fusta a aquest pinar, al Polígon de Marratxí i a una zona del torrent de Coanegra a l'altura de Can Carbonell. A més, també col·laboram en el Projecte d'ordenació de l'espai lliure públic al torrent de Coanegra.

Teniu inventariats els sòls contaminats i els abocadors?
Hem fet un inventari d'abocadors del nostre terme per començar a eliminar-los progressivament.

Què és la Finestra Verda?
És un aspecte molt important. A partir de les denúncies dels ciutadans, es tracta de la tramitació d'expedients administratius per infraccions mediambientals. Enguany ja hem tramitat 115 expedients. La majoria són d'abocadors; hi ha gent que tira deixalles als solars buits, els propietaris dels quals solen denunciar aquestes infraccions; també hi ha denúncies pel tema dels cans que van a lloure o que estan en males condicions.

A vegades veim pel carrer animals abandonats, sobretot cans. Què feis en aquest sentit?
Duim la gestió d'animals perduts o vagabunds. Tenim un servei gratuït de recollida d'aquests animals i hem creat una ordenança municipal d'animals de companyia. Encara no està aprovada, però en tenim l'esborrany.
També feim una campanya per a la implantació obligatòria dels xips als cans.

Com es potencien els recursos naturals?
Es va crear el Catàleg d'arbres singulars i protegits de Marratxí. A més, hem creat una ordenança municipal de protecció d'aquests arbres i el que volem fer és gestionar-los i preservar-los. Posarem un cartell a cada arbre singular i farem un itinerari per poder-los visitar.

Hem parlat de contaminació a causa dels residus sòlids. Com gestionau la contaminació acústica del nostre municipi?
Aquesta qüestió la inserim dins la Finestra Verda. Hem tengut bastants de problemes amb Alcampo, ja que la gent de Son Ramonell Nou se'n queixa molt. Hem fet medicions sonomètriques. Hem xerrat amb Alcampo i han de posar unes pantalles acústiques, perquè causen moltes molèsties.

Què vos pareix Pòrtula?
Crec que està molt bé. Fa poc m'hi vaig subscriure; hi he fet col·laboracions, però no relacionades amb el medi ambient. Eren sobre l'ametla mallorquina (consum, varietats, plans de millora...). És una revista que cada mes llegesc perquè la trob molt interessant. Veig que se li dóna molta d'importància a les qüestions mediambientals i s'hi fan moltes crítiques. Pens que això és molt sa.

Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu


Index setembre | Portada