PAULA SERRA,
PERIODISTA
Paula Serra i Magraner (Palma, 1968) és periodista. Estudià ciències de la informació a la Universitat de Navarra on es va llicenciar el 1991. Passà a Antena 3-TV (Balears) on va ser redactora, editora d'informatius i presentadora. El 1994 passà a ser la directora de l'emissora de televisió Telenova-Canal 37 així com de les emissores d'Ultima Hora Radio. Actualment ocupa el càrrec de directora de mitjans audiovisuals del Grup Serra.
Què suposa ser la directora de mitjans audiovisuals del Grup Serra?
Aquesta direcció engloba tots els mitjans audiovisuals del Grup Serra que
són la delegació d'Antena 3-TV a Mallorca, Telenova-Canal 37 i les emissores
de radio, Ultima Hora Radio i Top Ràdio, tot i que d'aquí a pocs dies això canviarà.
Jo ho dirigesc tot, però evidentment a cadascuna d'aquestes emissores hi ha
una persona que s'encarrega directament de la feina.
Què la impulsà a entrar en el món de la comunicació?
Vaig néixer en una família de periodistes, mon pare des de molt jove es
dedicà a tasques d'edició i impressió, i molt aviat entrà en el món de la premsa
escrita. Tenc records de molt petita d'acompanyar-lo a les redaccions on hi
havia un ambient de feina que no hi ha ara mateix: tothom anava arromangat,
hi havia renou de feina, vaig viure aquesta olor de tinta dels diaris fa vint
o vint-i-cinc anys. Als 18, quan vaig haver de decidir què feia, l'empresa havia
crescut i m'ho vaig plantejar poc: em feia il·lusió, em veia capacitada i m'agradava
el món del periodisme. Les influències familiars seria el resum a la pregunta.
És tan evident el canvi d'ambient dins el periodisme?
No vol dir que ara sigui ni millor ni pitjor, però la veritat és que és molt
diferent.
Hi havia més devoció per la feina?
Crec que hi havia més vocació. De fet pens que ara molta gent estudia periodisme
com molta d'altra estudia dret o empresarials, perquè arriba als 18 anys i s'ha
de decidir per alguna cosa, però no existeix la vocació dins la sang.
Es parla de la premsa com a quart poder, ha arribat el moment en què la
televisió ha ocupat aquest lloc?
Pens que la premsa continua essent un poder important, encara que la televisió
des del punt de vista de l'impacte pot fer moure poblacions i opinions. De cada
vegada més ens adonam de la força de la televisió, amb històries com per exemple
“Gran Hermano” que et demostren fins a quin punt la televisió pot moure i fer
canviar hàbits, fins i tot de vestir i de parlar, cosa que no aconsegueix la
premsa escrita. Així i tot, crec que en influència més seriosa i en opinions
més assenyades la premsa continua essent el quart poder.
Aleshores, té més credibilitat la premsa que la televisió?
Sí, sens dubte. La premsa té poder i la televisió influència.
Els objectius de la televisió sembla que eren informar, formar i entretenir.
Diria que aquests objectius són actuals?
Crec que continua essent una mescla d'informació i d'entreteniment. Pens
que el que més s'ha perdut a la televisió és el sentit de servei públic. La
finalitat és entretenir i informar, i l'inici de les televisions privades converteixen
la televisió en empreses que cerquen la rendibilitat de l'empresa
Quines diferències destacaria entre la televisió pública i la privada?
De cada vegada la diferència és més petita. Les televisions viuen dins un
món de gran competència, on públiques i privades intenten tenir el màxim d'audiència,
ja que si no l'aconsegueixen no obtindran els màxims ingressos possibles per
publicitat. Ara sembla que més que mai s'arriba a un punt on tot val per tal
d'aconseguir més audiència, sembla que s'han perdut les manies i els puritanismes,
i es fa, tant a la pública com a la privada, un model de televisió molt allunyat
del que es coneixia com a televisió de servei.
Quins límits ètics hauria de tenir la televisió, si és que n'ha de tenir?
És una pregunta molt difícil de contestar de manera curta i senzilla. Podria
ser motiu d'un gran debat.
I la confecció, per a la televisió, del que a la premsa és el llibre d'estil?
Pens que no és possible un llibre d'estil on hi tengui cabuda tot. Ho veig molt
difícil. El que no s'ha de permetre és atemptar contra la llibertat de les persones,
ni contra la integritat, ni la dignitat, ni la intimitat. A partir d'aquí el
rebuig ha de venir de les pròpies persones. Establir grans controls també pot
ser molt perillós.
Tot és lícit per tal d'aconseguir audiència?
Crec que el futur serà així, si no arriba el punt en què l'espectador es
cansi i aquesta dinàmica s'espanyi. Pens que l'espectador no és beneit i no
acceptarà sempre tot el que li oferim. És un poc el peix que es menja la cua:
els productes aconsegueixen audiència perquè estan ben fets, o perquè aconsegueixen
atreure la morbositat de la gent, però no n'hi ha cap que funcioni perquè sí.
Endemés, de cada vegada ens trobam amb més canals de televisió, amb més emissores
de ràdio, amb internet... i crec que això farà que l'audiència es segmenti i
arribarà un moment que aconseguir grans nivells d'audiència ja no serà possible.
Anam cap a la televisió especialitzada?
Crec que sí.
En aquest context, quin paper fa una televisió local?
Jo, que som la directora d'una televisió local, en el fons som una gran crítica
del model de televisió local que tenim en general. Intentam reproduir el model
de la televisió generalista i convencional, amb les quals hauríem de ser ben
conscients que no podem competir perquè tenim menys mitjans i menys ingressos,
i, per tant, crec que anam per mal camí. Ens hauríem d'especialitzar molt més
i, des del moment que som una televisió d'àmbit local, hauríem de dirigir-nos
amb uns continguts que arribassin directament a allò que a la població li pot
interessar molt més. Ens hauríem de centrar en allò que tenim més a prop, com
viu i pensa la nostra gent, i dirigir-nos a ella fugint de voler ser una còpia
d'una televisió generalista.
I per què no s'ha fet aquest tipus de televisió local?
Perquè per una banda ens fa por no tenir audiència i per l'altra ens fa
por no anar darrera de les grans. D'alguna manera no ens atrevim.
Creu en el model de televisió local que planteja?
N'estic convençuda, però tal vegada el que falta és la resposta a la pregunta:
i com es fa ben fet això? En Buenafuente, per exemple, triomfa a TV3 amb un
programa que no és ni morbós, ni escandalós, ni polèmic, absolutament correcte
i amb unes puntes d'audiència extraordinàries. Tal vegada es tracta de trobar
la persona adient per fer el programa i posar-se en marxa.
En veu molta, de televisió?
Dispòs de poc temps, però ho intent.
Quina mena de televisió li agrada com a espectadora?
Crec que els catalans, en concret TV3, estan fent un bon model de televisió.
Sense caure en el “tot és lícit” aconsegueixen tenir un aire digne i, el més
important, estan fent país i TV3 és la televisió de tota Catalunya. Fins i tot
en programes de xafarderia ells hi posen un punt de dignitat
Com es sap que un programa es mira o no?
Amb el sistema de medició d'audiències.
I com funciona aquest sistema?
Amb devers 2000 audímetres, instal·lats a altres tants televisors, que estan
connectats a un ordinador central que rep la informació. Així se sap qui mira
la televisió, quan la mira i què mira.
Creu que surt per televisió el que la gent demana sense cap tipus de criteri
ideològic?
Pens que avui en dia ni a les televisions privades ni a les públiques es
segueixen criteris ideològics. El que es segueix és el criteri empresarial.
La televisió és una empresa que a finals d'any ha de tenir uns beneficis. De
fet, avui per avui hi ha executius que dirigeixen televisió com podrien dirigir
qualsevol altra empresa. Ells fan números i cerquen uns rendiments, i no crec
que hi hagi mentalitat d'organitzar ni dirigir la població.
Televisió convencional, parabòlica, per cable... Què ens pot arribar més?
No ho sé, hi ha massa tecnologia per al poc temps que disposam. Finalment aconseguiran
que ens cansem i sortirem a fer tertúlia al carrer, tal com feien les padrines.
Amb aquesta dinàmica, la ràdio hauria d'estar totalment arraconada i aquest
no és el cas.
La ràdio també té un moment de menys oients en comparació de fa uns anys. També
sofreix les conseqüències de la multitud d'ofertes. Crec que la ràdio ocupa
un lloc important dins els hàbits de les persones i hi ha unes hores en el dia
en què la gent escolta la ràdio i per tant sempre tendrà una importància dins
la vida de la gent. Hi ha moments en què la ràdio no pot ser substituïda ni
per la televisió, ni per internet, ni per la premsa.
Quin és el projecte de Telenova-Canal 37?
Va néixer quan, ara fa tres anys i mig, el Grup Serra va pensar que també havíem
d'estar en el món de la televisió local i la idea és continuar creixent sempre
que ens ho permetin els nostres ingressos publicitaris i l'audiència. La nostra
meta és esser una televisió amb un model digne i amb uns productes de qualitat
dirigits al nostre territori
Quin territori?
Insular, en principi Mallorca.
I amb aspiracions d'arribar a les altres illes?
Sí, però ja no estaríem parlant d'una televisió local sinó regional, i això
de moment no és possible. L'interès és aquest, si qualque dia serà possible
no ho sé.
Està satisfeta amb l'actual programació de Telenova-Canal 37?
Nosaltres no tenim audímetres instal·lats, però fem allò que ens sembla que
funciona. Hem aconseguit un bon nivell d'informatius, d'esports i de programació
infantil. A partir d'aquí estam dins un model de televisió simple, és a dir
que ens movem entre debats, entrevistes o programes de reportatges ampliats
i de documentals, perquè això és el que avui podem tenir d'acord amb el nostre
pressupost. Faltaria una mica més d'espectacle i programes d'entreteniment,
cosa que és complicada i costosa de fer, i de moment sols ens atrevim amb qualque
magazin d'horabaixa.
SOM Ràdio, l'emissora promoguda pel Govern de les Illes Balears, serà gestionada
pel Grup Serra.
El Govern de les Illes Balears, en concret la Direcció General de Política
Lingüística de la Conselleria d'Educació i Cultura, va promoure un concurs per
posar en marxa una ràdio-fórmula en català. El govern promou aquesta ràdio econòmicament
i el Grup Serra s'interessa pel projecte, tot i que no és senzill, perquè pensam
que hi ha un mercat que no està inclòs dins cap altra realitat radiofònica actual.
Que vol dir dur la gestió?
El Grup Serra aporta la freqüència, en un principi a Mallorca i a partir del
desembre a Menorca i a Eivissa, i posa en marxa aquest producte, i això significa
personal, logotip, marca, estil... El Grup Serra ho aporta tot amb un punt de
partida que és una aportació econòmica.
I qui marca les directrius?
En principi al mateix concurs hi ha marcades les directrius: un 25% de la música
ha de ser en català, els locutors han de demostrar un correcte ús del català,
així com catorze hores de programació en directe. A nosaltres ens pertoca, complint
aquests requisits, fer possible que l'emissora funcioni.
I a tot això, què és una ràdio-fórmula?
Ràdio amb música i informació. En el cas de SOM Ràdio seran vint-i-quatre hores
de música, manco a les hores en punt butlletins informatius de dos minuts i
a les mitges una agenda cultural. Més endavant s'inclouran programes de caràcter
monogràfic els vespres i en la franja horària de les set a les nou del matí
un programa despertador.
Quines condicions necessitaran els locutors?
Saber-se posar davant d'un micròfon, tenir bona veu, recursos i una mica de
coneixements musicals.
Quan començarà a emetre SOM Ràdio?
L'1 de setembre començarem sols amb música i a partir del mes d'octubre
amb la programació completa.
La televisió és un referent de la seva infantesa?
No, jo no associi la meva vida a la televisió. De fet, quan vaig acabar la carrera,
vaig entrar a la televisió per casualitat
Creu que hi ha possibilitats que la programació de les televisions millori?
Pens que el futur no és dramàtic i ni tan sols el present ho és. Tot canvia,
tot és cíclic.
Maria I. Deyà
Antoni Roca
(fotos: BMM)