NATURA
Pòrtula nº 228, setembre de 2000


La palmera és l'antipi

La palmera és una planta decorativa puntualment amb el seu nínxol jardiner corresponent, avalat per tradició immemorial, i per la seva regularitat solemne, preferida per algunes composicions arquitectòniques: al Cèsar el que és del Cèsar... Ara bé, si parlam d'arbres, les palmeres no són arbres, això tant es pot comprovar estudiant botànica com comptant les branques; si parlam del Mediterrani, les palmeres són típiques de la part africana sahariana (els garballons són d'una altra història); si parlam d'ecologia, per mi que només serveixen per expansionar les cotorres forasteres... però, anem per parts.

La palmera fa poca ombra, i la poca ombra que fa va canviant de lloc amb el temps, perquè la palmera és un manat de fulles que s'enlairen, l'única diferència entre una palmera de quinze anys o de cent, és l'altura columnar, i com que, a més, la poca ombra projectada ha d'anar voltant i enlairant, cal esser astrònom per saber on pegarà la poca ombra d'una palmera en una data futura. Amb les palmeres de dàtils això no és cap problema perquè no és que facin poca ombra: no en fan gens, però fan més pues que les altres, que també en fan, i poden desgraciar algú. No seria cap doi prohibir-les a les escoles, parcs infantils i altres llocs de molt trànsit de vianants; és inconcebible que encara ara, per exemple a Ciudad Jardín o al Rafal, es facin parcs infantils amb palmeres de puotes horribles dedins. I parlant de vianants, si hi han de passar per baix o prop, no és possible fins que la columna de la palmera és dos metres més alta que les fulles, que, això sí, són llarguíssimes, han de passar doncs moltíssims d'anys; per això moltes palmeres fan el ridícul molts d'anys amb les fulles fermades. La biomassa verda –dèiem– és molt poca, i mossegada de rata, perquè encara hi ha molts d'aficionats a deixar-les amb un plomall ridícul.

Fa uns pocs anys es va remodelar tot un passeig amb palmeres de canàries, i després se'n varen adonar que les palmeres impedien de passejar pel passeig i ho varen haver de tornar a remodelar (Última Hora 25.02.96).

Aquests del passeig aquest, encara deuen pagar interessos, perquè després de tot això, hom podria pensar que les regalen, a les palmeres; doncs no, ben al contrari, les grosses, valen una fortuna. Amb tot el passeig de s'Arenal, murades i altres, no sé si ja podríem tenir l'hospital Palma III, però uns quants quiròfans, segur.

O, com deia mestre Benigne Palos (que no és jardiner, llàstima col·legues) ...no el veig un arbre gaire nostre... si almanco donàs dàtils... però deuen esser eixorcs. I quan ens hàgim disfressat d'oasi sols mancarà... vestir-nos de tuareg... Ja n'hi ha massa de fassers (El Mirall n.75, 1995).

P.Ll.


Index setembre | Portada