|
CIÈNCIA
|
|
Pòrtula nº 228,
setembre de 2000
|
El 2000: any mundial de les matemàtiques.
|
El
mes de setembre és, per excel·lència, |
Què empeny, Maria, una al·lota quan té devuit anys a estudiar matemàtiques?
En el meu cas, el que tenc molt clar és que em vull dedicar a la docència.
No vaig triar magisteri perquè m'estim més edats més grans. Dins les ciències,
que era el que m'omplia més, el dubte final fou entre la física i les matemàtiques.
Finalment...
... et decantares per una de les carreres més difícils de la UIB. O no?
La veritat és que no sabia on anava però, tot i la fama, la trob encara més
difícil d'allò que m'havien dit. Per contra, l'ambient -tant amb els alumnes
com amb el professorat- supera ampliament les meves expectatives. Tenia por
d'enyorar els anys d'institut.
En la novela de Doxiadis sobre la conjectura de Goldbach, s'afirma que
mathematicus nascitur, non fit. Què trobes?
És ver, que ho diu, però jo no hi estic d'acord. Si una persona vol, ho pot
fer; això sí amb una constància absolutament caparruda. Les matemàtiques són
una cursa de fons.
Això vol dir dedicació exclusiva, no?
De cap manera. Com en qualsevol disciplina, hi ha gent molt bona per a la
qual les matemàtiques són una vocació desmesurada, però la majoria de noltros
feim moltes altres coses. En el meu cas, una de les coses que m'omplen més
és l'educació del temps lliure a través del MIJAC (moviment infantil i juvenil
d'acció catòlica). També faig les meves incursions lingüístiques a través
de les correccions d'una revista. M'encanta el cinema, la lectura, passejar...
Les aplicacions prostitueixen el pensament matemàtic pur?
Personalment, sent una especial satisfacció quan veig la utilitat pràctica
d'una idea. En aquest aspecte, m'agrada tocar de peus a terra. Tal vegada
per això mateix, una de les disciplines que més m'atrau és la Probabilitat.
En aquest cas, les matemàtiques nasqueren precisament per a resoldre el tema
real dels jocs d'atzar.
A Secundària, la majoria de professors oblidam sistemàticament la història
de les matemàtiques. Què passa a la universitat?
La història de les matemàtiques està dividida en dues assignatures: clàssiques
i contemporànies. Són dues assignatures prou atractives perquè la majoria
de gent les trïi.
Quins personatges històrics t'han cridat més l'atenció?
Bernhard Bolzano el vaig descobrir a COU, gràcies al famós teorema que porta
el seu nom. És un teorema senzill, quasi evident -que no fàcil- molt elegant.
En canvi, com a vida increïble, cal citar Évariste Galois, un romàntic que
trobà la mort als 21 anys. És el contrapunt del paradigma matemàtic: a una
edat en què la majoria de noltros no hem sortit del niu familiar, ell ja havia
fet contribuicions increïbles per a la ciència, però també s'havia interessat
per les lletres i fins i tot havia sofert presó per motius polítics.
Vaja, allò que se'n diu una persona completa. Al llibre de Doxiadis, surt
també el tòpic que tots els matemàtics són bons jugadors d'escacs. T'agraden
els escacs?
Hi jug com puc jugar un dia a dames o parxís i tampoc entre els meus companys,
no som conscient que hi hagi ningú especialment perdut per aquest joc.
D'on vénen els estudiants de matemàtiques de la UIB?
Pel que sé, estan ben representades les quatre illes principals. Som, per
terme mig, una vintena d'estudiants i n'hi ha quasi un quart d'eivissencs
i menorquins. Alguns ja han acabat.
La pregunta és obligada: quines sortides teniu en acabar la vostra formació?
Segons l'expedient, pots aconseguir una beca d'investigació per seguir a la
universitat, pots dedicar-te a la docència, o pots cercar algun contracte
amb una empresa, normalment relacionat amb el món de la informàtica.
Es poden concebre, a l'actualitat, unes matemàtiques sense informàtica?
En general, la resposta és que no, sobre tot pel que fa al camp de les aplicacions
i de programes d'aplicació. Són poques les assignatures en les que, d'una
manera o l'altra, no posem mà a l'ordinador. De tota manera, el que és el
cos teòric de la majoria de disciplines, basta un paper i un llapis.
Una aplicació actual de les matemàtiques?
Sense anar més enfora, la teoria dels nombres per a la codificació segura
d'informació a través de xarxes informàtiques. Vaja, allò de poder fer trànsferències
bancàries per internet i que ningú no et pugui pispar els doblers ni el teu
codi.
Quin són els reptes que han de resoldre les matemàtiques de cara al futur?
Hi ha una fundació nordamericana -la Klein- que els ha tipificat en set
i que ofereix un milió de dólars a la persona que sigui capaç de desxifrar-los.
I a Marratxí, on podem trobar matemàtiques? Que te pareix a les vies del tren?
De què li serveix un any mundial a les matemàtiques? Per començar, jo no havia assistit en tot el que va de carrera a tantes conferències com enguany. S'ha aconseguit que els principals mitjans de comunicació -TV i ràdio- en parlin i s'han fet altres coses. Això, però, només ha d'esser el principi. Hem d'aconseguir contactar més amb la gent del carrer.
Multiplicar o dividir? Multiplicar.
Vertical o horitzontal? Horitzontal.
Parell o senar? Parell (sense pensar-s'ho gens).
Deu o dotze? Deu.
Sinuoses o cairades? Sinuoses.
Paral·leles o secants? Secants.
Contínua o discreta? Discreta.
Un llibre per al que queda d'estiu?
El dimoni dels nombres. Va bé per a qualsevol edat i t'ajuda a perdre
la por al dimoni... vull dir a les matemàtiques.
Pep Lluís Pol