Perfil de Julio Oncala, 
bibliotecari
El nostre convidat d´aquest mes és Julio Oncala Fernández, de 32 anys d´edat, nascut a Palma el dia 18 de juliol de 1968. Resideix actualment al Molinar de Palma, des de fa uns dos anys i mig, encara que anteriorment havia viscut al Pla de na Tesa. No és casat, encara que viu en parella des de fa uns anys.
És llicenciat en Història, i fa feina com a auxiliar de biblioteca a l´Ajuntament de Marratxí, concretament a la biblioteca d´Es Pla de na Tesa, de la que s´encarrega tot sol, i a la d´Es Pont d´Inca, on compta amb l´ajuda d´una altra persona.
Dedica el seu temps lliure a anar a veure els amics i sopar amb ells, i a llegir.
La seva opinió sobre la televisió és nefasta, especialment des de que arribaren les televisions privades. Segons ell, actualment el que prima és la comercialitat i l´audiència. Els programes que més li agraden són els documentals, les pel·lícules, els programes que tracten temes històrics i alguns partits de futbol.
Pel que fa al menjar, assegura que li agrada pràcticament tot, encara que dos dels plats que més l´entusiasmen són el rap i la paella.
Actualment no practica cap esport, encara que abans caminava molt i feia rutes i excursions a peu. Com ja hem dit, segueix el futbol, a més del bàsquet, el handbol, el ciclisme i esdeveniments esportius com les Olimpíades.
Considera que la seva principal virtut és que és una persona realista, qualque pic massa realista fins i tot, i que el seu principal defecte és que és molt despistat.
Els seus motius d´orgull són el fet d´haver-se integrat a Mallorca, essent fill d´emigrants, haver estudiat el que li ha agradat, i el fet de conviure actualment amb una persona i tirar endavant.
Li agradaria que el recordassin amb la següent frase: “Bona persona”.
La seva màxima il·lusió seria fer un gran viatge, on pogués visitar llocs com Jordània, Les Molucas, Japó o Austràlia.
El personatge històric que més admira és Gandhi. De personatges actuals, destaca a Vicenç Ferrer i a altres com ell.
Els principals valors des del seu punt de vista són l´amor, l´amistat i la confiança.
Pensa que és difícil ser polític, ja que un polític es troba pressionat per tothom, pel partit, pels votants, etc, però creu que si el polític és un bon polític, situació que com ell mateix reconeix no abunda, sap aquestes regles del joc i les intenta canviar i millorar.
Els principals problemes de Marratxí per a ell són la urbanització, la comunicació i la pròpia configuració del municipi que fa que sigui difícil resoldre els problemes que es presenten.
Pel que fa a Pòrtula, li agraden especialment les seccions Que consti en acta, per la manera que té de donar les notícies de forma breu, i Filferro.
Finalment, en relació a la Vetlada, comenta que quan li varen exposar la idea, va pensar que seria una cosa molt més oficial, però llavors va poder comprovar que era un sopar d´amics, amb molta confiança, on cadascú podia dir la seva. Considera que va ser una vetlada molt agradable i destaca especialment el sopar que, segons ell, va ser boníssim, d´una gran qualitat i amb molta quantitat i varietat.
Mateu Soler