Julio Oncala,
guardià dels llibres
A
la vetlada del mes d'agost ens acompanyà pel món dels llibres en Julio Oncala,
bibliotecari des Pla de na Tesa i des Pont d'Inca, aquesta darrera compartida;
a més, també hi va esser present na Margalida Calafat des Pla de na Tesa,
que, en aquesta ocasió, vengué com a subscriptora convidada; cal esmentar,
per acabar la llista, la presència d'en Tomeu Pou, de n'Antònia Rosselló i
dels habituals.
Endinsar-se en el món dels llibres no és una empresa fàcil, per això, els bibliotecaris viuen una espècie de contradicció que no saben ben bé com han d'assumir. D'una banda, tots sabem que els llibres són una autèntica font de coneixement i de plaer; d'altra banda, la nostra societat pareix que no ho entén gaire. El nostre bibliotecari ens contà que els principals usuaris de la biblioteca són els al·lots que hi van, en certa manera, per obligacions escolars. Després també tenim els lectors fidels, és a dir, els anomenats irònicament “rates de biblioteca”, que són pocs, però grans aficionats a la lectura.
En Julio ens contà que acaba per conèixer els perfils dels lectors i sap quines lectures li interessaran i quines no. D'aquesta manera, s'estableix un lligam entre l'usuari i el bibliotecari, que es relacionen per aquest punt en comú que tenen.
Pel que fa a les noves tecnologies, el nostre convidat ens advertí del perill que suposa ignorar-les. Segons ens explicà, les biblioteques poden quedar obsoletes si no estan connectades a Internet. Els usuaris han de poder cercar llibres a través de la xarxa virtual i comanar-los a la biblioteca de manera ràpida i eficaç. O en cas de no trobar-se un exemplar en una biblioteca determinada, que sigui el mateix bibliotecari qui el cerca ràpidament en una altra biblioteca.
Pel que fa als gusts dels lectors ens digué que els més joves, a part de les lectures, diguem-ne obligatòries de les escoles, solen demanar sobretot còmics i llibres juvenils d'aventures, com és, per descomptat, lògic. Ens explicà que, per exemple, hi ha lectors que cerquen només llibres d'uns autors determinats i que són molt selectius a l'hora de triar-ne de nous. Encara que sigui anecdòtic ens digué que tenia un lector a qui no agradaven els llibres que feien servir paraules malsonants, flastomies o referències eròtiques. Ja sabem que sobre gusts no hi ha res escrit!
Parlant i parlant sobre la qüestió de les biblioteques a Marratxí arribàrem, no en mancaria d'altra, a l'etern problema del nostre terme municipal: la dispersió dels nuclis urbans. Reproduint la ironia d'un dels presents: “Marratxí té un problema nuclear”. Analitzàrem durant una estona aquest problema i arribàrem a la conclusió que és molt difícil de resoldre. En Julio ens va fer unes quantes propostes i ens exposà unes idees noves. Ens demanà què ens pareixeria la idea de disposar d'una gran biblioteca central a Marratxí, tot i tenir-ne, també, de petites. L'interrogant que es plantejà després d'haver-nos-hi engrescat va esser, però a on? És evident que el nostre municipi no disposa d'un servici de transport públic que faciliti el desplaçament d'un lloc a l'altre del nostre territori. Hi aniria la gent? O, contràriament, se n'afluixaria?
Les biblioteques també disposen d'altres elements. Contenen vídeos, cassets, discs compactes, CD-ROM, etc... Podria esser aquest un atractiu per incitar la gent a fer una volta per les biblioteques? Seria possible, també, que els ulls es girassin cap als llibres? Convendria projectar una nova imatge d'allò que realment és una biblioteca i el que representa culturalment? És evident que valdria la pena.
En aquesta ocasió sopàrem de gaspatxo, una degustació de formatges, una truita amb pebres, llom amb cuixot i formatge, acompanyat d'una mescla de verdures deliciosa. Se'ns hi afegí també un beuratge fet de cava, gelat de llimona, suc de llimona i sucre. Qualcú ens digué que això era l'anomenada “aigua de València”, encara que es tractava d'una versió retocada. A tots se'ns acudí la broma de pensar que era la poció màgica que prepara el druida Panoràmix per a la gent de la seva aldea. Per cert, durant una estona parlàrem de n'Astèrix i dels valors i tòpics que traspuen aquestes aventures en còmic, apreciades, per la seva gràcia o exageració en alguns casos, per molts de lectors que passen per les biblioteques.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu