El nom complet de la nostra entrevistada és Marta Terrasa Bonnín, va néixer a Palma un 18 de març de l'any 86. Té quinze anys. La seva família viu al Pont d'Inca Nou des de fa 20 anys i els diuen de Can Pep Bou.
Actualment estudia tercer d'ESO a Sant Josep Obrer, després vindrà el batxillerat i en acabar-lo té ganes de fer la carrera de Periodisme.

Té dues aficions ben diferents. Per una banda, pertany a la Societat Musical Santa Cecília de Marratxí on cursa quart de solfeig i tercer de percussió i, per l'altra, pertany a l'equip d'atletisme de l'escola.

La seva meta és arribar a ser una bona i reconeguda escriptora.

El temps lliure el dedica a la música, als amics, a anar al cinema, a llegir (devora tot quan llibre pot) i a la seva passió: l'escriptura. També, passa alguna estona connectada a internet.

Els seus personatges admirats són Paulo Coelho, Tito Puente i els seus pares. La seva pel·lícula és “Bravehart”; un llibre, “L'alquimista”. “Supernatural”, el disc de Santana, és el que més li agrada. Els caps de setmana dedica una estona a llegir el “Diario de Mallorca” i compra Pòrtula perquè és la revista que la mantén informada de les noves de la gent que sent propera.

Un lloc... Nova York. Una persona... el seu germà. L'activitat artística que prefereix és la del cant però també tria el ball i el menjar que li encanta és l'arròs hindú.

El seu pintor és Van Gogh, el seu poeta Alberti i el seu compositor Eric Clapton. Si hagués d'anar de viatge ara mateix, partiria cap a Austràlia.

Com a virtuts seves ens ha enumerat les següents: vitalitat, imaginació, és oberta amb la gent, simpàtica i líder. Però com tots, també té defectes i destaca sobretot el desordre i la caparrudesa.
Es defineix com una persona a la que resulta fàcil conèixer gent, que té molt clar el que vol i que té com a meta disfrutar de la vida. Es sent satisfeta de tot el que ha fet fins ara.

L'experiència més impactant de la seva vida la va viure un dia abans de tenir un any: es varen quedar sense llum a casa i mentre els seus pares cercaven unes espelmes ella, de quatre grapes es va ficar directament dintre el foc de la foganya i es va cremar les mans.

Conta molt emocionada que si hagués de repetir una experiència seria la de viatjar a Nova York amb la seva família en qualsevol moment.

També hi ha una cosa que no fa comptes repetir mai més: tocar el foc.

Per aquest ordre: família, amics, amor, salut, èxit, fama i diners ens ha enumerat els valors que composen la seva escala. A les persones no els exigeix molt: que l'acceptin tal com és i que puguin estar junts molts d'anys.
Hi ha vàries coses que esborraria de la societat actual. Són el consumisme, el racisme i la hipocresia dels governs. Per això el seu partit polític ideal seria aquell que fos de centre, centre. Un partit compromès i que acomplís la paraula donada.

Troba que la natura no està massa ben tractada però poc a poc creu que està sorgint una conscienciació envers el tema i creu que la cosa millorarà.

El que més li agrada de Pòrtula, bàsicament, és l'esperit de la revista que defineix com un mitjà que vol informar i que alhora es preocupa de la gent. Reconeix que hi ha planes a les que no presta interès, són aquelles que parlen de futbol. Més que res perquè no n'entén una paraula.

Si tingués oportunitat, entrevistaria el cantant de Match Box Twenty que es diu Rob Thomas i la pregunta clau que li faria és... Aferreu-vos! “Vols casar-te amb mi?” Després d'aquesta revelació, reflexiona i primer diu que potser es quedaria en blanc, però després de pensar una mica més diu que primer li demanaria com s'ho fa per posar tanta passió, d'on neix el foc que posa en cada tema que canta i que després sí li faria la proposició de matrimoni.

Na Virgínia Garau a la que defineix com a gran amiga, gran persona, companya i música és una de les persones que voldria veure en aquesta secció. També hi ha un jove: Eduard Martínez perquè és un altre músic amb un projecte: formar un grup musical i ella voldria que funcionàs perquè fa molta feina i ha posat molta il·lusió.

Què és per a tu...

Periodisme: la manera de comunicar als altres el que pensam, sentim o simplement informar.

Percussió: un camí d'expressió, una forma de relaxar-se i sentir-se bé fent amics i ampliant la cultura.

Atletisme: una bona manera de portar una vida sana coneixent nous móns, nova gent i si guanyes... és el millor que et pot passar.

Dolors