ASNIMO
COMPLEIX VINT-I-CINC ANYS.

L'Associació Síndrome de Down de Balears, compleix els seus vint-i-cinc anys de vida. Fou fundada l'any 1976 i és la titular del Centre Princep d'Asturias, ubicat a Marratxí, on atén a través dels seus diferents serveis 360 persones de diversos punts de les Balears amb síndrome de Down de les Balears. Quan va començar el centre únicament atenia 40 persones.

LA PLANTILLA I ELS SERVEIS D'ASNIMO
La plantilla està composta per 48 professionals, i compta amb la col·laboració d'altres especialistes, així com d'un equip de voluntaris. El director del Centre és Joan Perera.
Els serveis que ofereix ASNIMO a les persones afectadas per la síndrome de Down són la prevenció i consell genètics, atenció inicial primària, unitats volants de recolzament a la integració, unitats d'educació especial, unitats de formació professional, serveis i tractaments, centre ocupacional, centre de dia, residència escolar i un llarg etc, sense oblidar el centre especial “Sempre Verd”, un hivernacle dedicat a la producció i venda de plantes on treballen 14 joves amb síndrome de Down i que per les seves características és una experiència peonera a l'estat espanyol.

QUATRE GRANS PROJECTES PEL FUTUR
Joan Perera va exposar els quatre projectes que vol dur a terme per millorar l'assistència i la integració dels afectats per la síndrome de Down. Per poder dur endavant aquest projectes precisa de la col·laboració de les entittats públiques.

AMPLIACIÓ DEL CENTRE “SEMPRE VERD”
Dels quatre projectes el que mereix més atenció i al qual han donat prioritat és l'ampliació del centre “Sempre Verd”, per tal de dur a terme aquesta ampliació han sol·licitat a l'Ajuntament la cessió d'un solar de la seva propietat a prop del centre comercial “Alcampo”, on es duria a terme la venda dels productes, que actualment es produiexen al centre especial “Sempre Verd”, quedant aquest com a lloc de producció.
Amb aquesta millora s'aconseguiria donar feina a més persones amb la síndrome de Down i no només a 14 com ara. Joan Perera ha mantingut contactes amb tots els partits polítics per tal d'aconseguir la cessió del solar, i ha tramès a l'Ajuntament un informe destacant l'interès social del centre i com es gestionaria el “Garden Centre” en cas que l'Ajuntament cedís el solar.

UNA VIVENDA TUTELADA
El segon dels projectes és aconseguir una vivenda tutelada, ja sigui dins Marratxí o un altre terme, d'aquesta manera les persones que viurien a aquesta vivenda tendrien un major grau d'autonomia i independència per poder guiar el seu futur, així com una major capacitat per viure una vida independent plenament integrada dins la comunitat. Actualmente a la “Llar Sa Lluna”, que està dins les dependències d'ASNIMO rebren assistència permenent 11 persones adultes amb síndrome de Down, les edats de les quals oscil·la entre els 30 i 60 anys, persones a les quals els seus familiar no poden atendre. Amb una vivenda tutelada, podrien augmentar la capacitat d'assistència permanent.

UNA FUNDACIÓ, UN ALTRE PROJECTE
Joan Perera va exposar la necessitat de la creació d'una fundació, ja que actualment l'esperança de vida pels afectats de la síndrome de Down, ha augmentat de manera espectacular. A principis de 1.900 l'esperança de vida d'un nin que tengués la síndrome de Down era de 9 anys. Actualment està sobre els 50 anys i una de cada deu persones afectades pot arribar als 70 anys. Davant aquesta perspectiva la creació d'una fundació seria una fita molt important, ja que podria fer-se càrrec i administració dels béns dels afectats un pic faltassin els seus progenitors.

EL DARRER PROJECTE
El darrer projecte no és res més que millorar i implantar un sistema de qualitat en la gestió i prestació de tots els serveis que ofereix ASNIMO.

LA IMPORTANCIA DELS PROJECTES
El director del centre, Joan Perera, va reconèixer la importància d'aquests projectes envers els afectats per la síndrome de Down, va recalcar l'augment de l'esperança de vida, així com un millor funcionament intel·lectual, que també ha augmentat el seu nivell. Avui en dia es situa com a mitja un retard mental moderat, de fet entre un 70 i 80% dels nins amb síndrome de Down, són avui capaços de llegir i escriure i acudeixen a l'escola ordinària. D'aquí la necessitat tant del solar com de la vivenda tutelada, a fi de poder aconseguir a poc a poc una major integració dels afectats per la síndrome de Down dins la nostra societat.

Miquel Bosch i Auba
(Fotos, Tolo Aguilar)