Cartes obertes

MARRATXÍ. UN MUNICIPI SENSE IDENTITAT.
Primera part

Marratxí és un clar exemple de municipi desvertebrat des del seu naixement i que el creixement desbocat que ha patit els darrers anys no ha fet més que agreujar.

L'Ajuntament des dels seus orígens ha representat institucionalment a quatre nuclis històrics i un llogaret, (Pòrtol, Sa Cabaneta, Es Pla de Na Tesa, Es Pont d'Inca i Marratxinet), que cada un d' ells mantenen la seva pròpia identitat de poble. Els seus ciutadans son portalans o pondinquers i no marratxiners. Cada nucli té la seva pròpia Parròquia i no hi ha cap víncul comú ni social ni cultura ni esportiu, etc...

L'Ajuntament doncs es crea per una decisió administrativa que suposa la suma de diversitats històricament consolidades i que donada la seva endèmica debilitat durant anys i anys no es capaç de convertir aquesta diversitat en una unitat, en un poble amb identitat pròpia.

A la dècada dels seixanta, l'aparició de les primeres urbanitzacions ( Es Figueral, Cas Capità, Es Garrovers, Sa Cabana, etc...) no provoca el surgiment d'un sentiment comú de poble, si no més bé cada nou nucli crea consciència col·lectiva pròpia, com si fos un nou poble, no un barri d'un poble més gran. Segueix sense que s'estableixi cap element comú, llevat de les històriques festes de Sant Marçal.

A la dècada dels setanta i els vuitanta apareixen noves urbanitzacions com bolets per tot arreu. Però l'historia es repeteix. Cada nova urbanització cerca des del seu naixement els elements propis que l'hi donen raó d'ésser col·lectiva. Les seves festes populars, els seus clubs esportius (Petanca, etc..) i quan naixen, al principi de la democràcia, les respectives associacions de veïns, de tercera edat, etc...

Els primers elements comuns a tot Marratxí que apareixen aquests anys son la revista Pòrtula i la Federació d'Associacions de Veïns. Mentre l'Ajuntament continua tenint una gran debilitat i durant tota aquesta època no té ni les polítiques, ni la capacitat administrativa ni molt manco pressupostària per assolir aquesta responsabilitat. A la meitat de la dècada dels noranta el pressupost municipal encara era de 200 milions de pessetes.

A partir dels darrers anys de la dècada dels noranta el creixement es espectacular, els nuclis històrics s'ajunten amb noves urbanitzacions i aquestes apareixen una darrera l'altra, creant un espai urbà continuat des del torrent Gros fins a Pòrtol Nou. Avui es pot anar a qualsevol nucli o barri sense passar per sol rústic, trepitjant sempre voravies. Estem en torn al 25.000 habitants i dins aquesta dècada superarem els trenta mil.

Els nuclis històrics han quedat engolits enmig de desenes d'urbanitzacions sense separacions geogràfiques i Marratxí camina inexorablement cap a convertir-se en un nou poble de més de trenta mil habitants, el quart municipi d'aquestes illes, solament superat per Palma, Manacor, Calvià i Eivissa.

Ara bé això ha provocat un canvi sociològic en la composició dels habitants del municipi. Varis milers de nous marratxiners només saben que han fugit de la ciutat per anar a viure a una urbanització, sense sabre si aquesta pertany a Marratxí, Esporles, Bunyola o qualsevol municipi del cinturó de Ciutat. Si a això l'hi afegeixes la resta de components abans esmentats, el resultat és que la desvertebració del municipi, la manca d'identitat pròpia s'ha empitjorat greument.

Com és obvi que l'actual configuració de Marratxí es irreversible, la creació de consciència de poble, d'identitat pròpia és una necessitat pel present i el futur del nostre municipi. És una tasca política irrenunciable pels ciutadans, entitats socials, partits polítics i Ajuntament.

Miquel Rosselló
Regidor d'Esquerra Unida