Pertany a la nova 'fornada' d'actrius joves nordamericanes, amb innegable bellesa i atractiu. D'aquest gran grup de noves cares que podem veure a les pantalles, hi cap fer-ne moltes divisions en blocs de dos, igual que ho podíem fer anys enrera. Per una banda separar les bones actrius de les dolentes. Crec que seria injust intentar classificar-les per aquesta via en un moment en què totes elles estan començant i els queda encara molt camí per recórrer, si bé algunes ja han demostrat el seu talent.

La segona gran divisió seria la mateixa que es pot fer entre les actrius ja consagrades, que és separar entre les belleses explosives i les belleses serenes, amb una sola excepció, Michelle Pfeiffer, sempre inclassificable per estar molt per sobre d'aquests conceptes i arribar a l'impossible nivell de bellesa espiritual.

Tornant al tema, de la nova 'fornada' podríem parlar que entre les 'explosives', aquelles que a primer cop d'ull et llancen tot el que tenen com una explosió, hi ha Charlize Theron (25 anys), Mila Jovovich (25 anys), Leelee Sobiesky (19 anys)... Les belleses 'serenes' són les que requereixen d'un temps de contemplació per poder arribar a valorar-les i admirar-les com mereixen. Tenen la virtut de la serenor, que fa que no et cansis mai de veure-les, i que com més les mires, més t'agraden. Entre elles hi podríem incloure Claire Danes (22 anys) Natalie Portman (20 anys) i Katie Holmes (22 anys).

Katie Holmes és ara com ara la que més m'inspira a l'hora d'escriure. Té una bellesa i una personalitat que surten del que sol ser habitual en el món de les estrelles del cinema. La seva cara sembla esculpida amb motlles de perfecció, polida amb mans d'artista, altament simètrica i sense defectes. Té els ulls d'un particular i enigmàtic color avellana clar, amb una lluentor extrema, que sovint acaben mirant cap avall, amb una encantadora timidesa, plens de dolçor i transparència, amb un punt d'innocència infantil, trencadissos i delicats, fidel reflex de la seva sinceritat i senzillesa. A qui no se li remogui el cor amb una mirada així, serà perquè és mort.

Si malgrat tot encara no has sucumbit al seu encant, no esperis a què et somrigui. Si ho fa, quedaràs indefens, perquè és capaç de desarmar qualsevol. Quan riu, tota ella riu: amb els ulls, amb els llavis... marcant els pòmuls... Té un somriure ple de sinceritat, d'alegria extrema i profundament contagiosa, com a Sagitari que és. És encantadora, dolça, tendra, sincera, innocent, femenina, un punt infantil, tímida, afectuosa, de brolladora simpatia desbordant... i com molts diuen d'ella, del tot inconscient de la seva bellesa i dels sentiments que desperta.

Si certament vols apreciar com cal la seva bellesa, el seu encant, la seva ànima, no la jutgis a primer cop de vista, perquè necessita temps de contemplació, ni la jutgis per les fotos que puguis veure, perquè tampoc li fan justícia. Mira-la i contempla-la a les seves pel·lícules o a la sèrie Dawson's Creek del canal+. I dóna-li temps. Et robarà el cor.

Gabriel Àngel Vich i Martorell