OPINIO

Quan la llengua només serveix per fer brometes...

Llegint, aquests dies passats, el llibre de Maria Grossmann “Com es parla a l'Alguer? Enquesta sociolingüística a la
població escolar” (Editorial Barcino, 1983) em vaig topar amb la conclusió següent: “Els entrevistats subratllen sovint que l'alguerès s'usa per a barallar-se, fer bromes, burlar-se d'algú i per a 'no fer-se entendre'. Això indica que el codi està adquirint una funció esotèrica i faceciosa (desenvolupant a vegades associacions còmiques), motivada, d'una part, pel nombre no massa vast de parlants dins la comunitat i, de l'altra, pel procés de substitució de llengües en fase bastant avançada” (pàg. 148). Mai no he estat a l'Alguer, per tant aquestes afirmacions, que provenen d'un estudi publicat l'any 1983, no sé si serien aplicables a l'any 2001. Però el que m'ha cridat l'atenció és el paral·lelisme que hi ha entre aquesta conclusió i el comportament d'alguns sectors de mallorquins que, si bé coneixen (amb reserves) la llengua catalana, gairebé no l'usen mai. És a dir, l'entenen, però només la fan servir per flastomar o dir impertinències.

Hi ha un bon nombre d'habitants de mitjana edat d'aquesta illa nostra que sempre parlen en foraster, però després es despengen amb un “vatua el món” o un “idò”; canten “Sor Tomasseta on sou?” o fan servir el recurs còmic d'utilitzar expressions en llengua catalana dins converses on es fa servir el castellà. Però anau-hi alerta, no és que dominin tant el català que se'ls escapa qualque cosa quan parlen en castellà. El problema és que aquest és el poc català que saben i el fan servir com una cosa residual, prenent com a base, no en mancaria d'altra, el castellà. De fet, és una actitud servil i no té res a veure amb les dificultats que les padrinetes i els padrinets de més vuitanta anys, fills d'aquesta terra, tenen per expressar-se en la llengua imposada. Aviat no en quedarà cap!

És, si voleu, una autèntica decadència de la llengua catalana. Hi hem de posar fre!

Josep Antoni Calvo i Femenies