Aquest mes tenim entre nosaltres a mossèn Antoni Pons i Crespí, nascut a Ciutat un 22 de novembre de 1964, fa 36 anys. Resideix a Sant Marçal des de fa un any i mesos, concretament des del 23 de gener de l'any 2000.

Té els estudis eclesiàstics –tres anys de filosofia i tres de teologia- que estudià al Seminari Major. Actualment és el rector de la parròquia de Sant Marçal i dóna classes de religió a l'institut Josep Mª Llompart de Ciutat.

El poc temps lliure que té el dedica a llegir i als seus amics, també li agrada el teatre, però hi va de tant en tant, quan l'obra realment val la pena. No té uns hobbies molt definits, de decantar-se per un, aquest probablement fos la música.

Considera que la televisió és un reflex de la societat, d'una societat que perd molts de valors, pobra i buida en aquest sentit. No la veu gaire.

No li agrada la cuina, considera que viure amb la seva mare l'ha mal acostumat. En quan als plats preferits, li agrada tot, però especialment els postres i en especial tots els que duguin xocolata.

A temporades practica l'“squash”. Segueix el futbol, però partits significatius.

La seva principal virtut és la fidelitat -és molt fidel amb les amistats-, i creu que el seu principal defecte és que té el geni molt curt; diu que és hereditari.

Es considera una persona molt perfeccionista, i es sent orgullós quan les coses surten ben fetes, i també es sent defraudat quan no surten tan bé.

Li agradaria que el recordessin com a “una persona honesta, amiga dels seus amics i transparent”.

L'experiència més impactant que ha viscut ha estat la mort del seu pare i tot el temps que va estar malalt, fet que passà als set mesos de la seva ordenació. Dins un altre tipus d'experiència destaca la seva ordenació i primera missa.
La seva gran il·lusió és esser un bon capellà.

Dels personatges històrics admira primerament a Jesucrist i després a Joan XXIII. Pel que fa als actuals, troba que avui en dia és molt difícil trobar-ne un com a exemple a seguir.

En la seva escala de valors situa per damunt de tot la família, els amics, la justícia i la pau - destacant la pau interior de cada persona.

Referent a la política opina que és un joc una mica difícil d'entendre. El món polític no troba que sigui un testimoni de transparència i honestedat; no hi ha líders polítics molt definits ni polítics carismàtics.

Des del seu punt de vista, el principal problema de Marratxí és l'excessiva urbanització, d'això se'n pagaran conseqüències, a la llarga pot provocar una pèrdua d'identitat de la gent arrelada. Creu que les persones moltes vegades no som conscients que no hem de deixar perdre el que és propi d'aquí. Per tant, un dels altres problemes és la falta de consciència, hem de donar a conèixer tot això nostro.

De Pòrtula troba que està molt bé, el que li agrada més és la gran varietat i no hi ha res que no li agradi. Fa molts anys que la coneix, des de quan estudiava al Seminari Menor i en certa manera forma part de la seva joventut.

Finalment, i en relació a la Vetllada, la va trobar molt entretinguda, agradable i que ajuda a conèixer la gent; la valora molt positivament i ens anima a seguir amb aquest tipus d'actes.

Margalida AOF.-