Antoni Pons,
rector de Sant Marçal

A la darrera vetlada celebrada a la redacció de Pòrtula comptàrem amb la presència del rector de la parròquia de Sant Marçal, Antoni Pons. Hi varen esser presents, en aquesta ocasió, en Tomeu Pou, n'Antònia Rosselló i en Ramon Oliver, tots tres de sa Cabaneta. Aquest darrer també assistí a la d'abril. Això ho deim perquè va influir un poc en els rumbs que prengué, de tant en tant, la vetlada.

Per qüestions de temps, de coincidències i disponibilitats dels participants haguérem de fer la vetlada de maig el darrer dia d'abril. Tal volta el fet de tenir la passada vetlada molt pròxima i que qualcun dels assistents repetís, va provocar que recordàssim una estoneta l'experiència amb l'anterior convidat. És evident que no ens deixà indiferents. I tot això davant la cara de sorpresa del nostre convidat, que, com és lògic, no sabia per quin cap s'ho havia d'agafar. Tot i això, entràrem, no en mancaria d'altra, en la qüestió que ens ocupava.

Recordarem, abans de res, que fa poc més d'un any que n'Antoni Pons és el rector de la parròquia de Sant Marçal. A més, el mes passat va fer deu anys que va esser ordenat. Abans havia estat a la Soledat de Palma. Ens contà que són dues realitats bastants diferents. Segons ens explicà, allà l'ambient social és molt més dur que no a sa Cabaneta. Cal tenir present que, segons ens situem en un punt o l'altre de l'illa, es viuen experiències completament contraposades.

De la seva experiència a Marratxí, en fa un balanç positiu. Sempre hi ha d'haver un període d'adaptació a una nova situació. Dit en paraules del protagonista “que els qui t'envolten acceptin una miqueta com ets i la teva manera de fer feina”. Pareix esser que aquest període ja ha estat perfectament assumit per tothom.

Durant una estona parlàrem de les prioritats que té actualment la parròquia de Sant Marçal. N'Antoni Pons ens contà que la Sagristia necessita una reforma urgent, ja que té problemes d'humitat. Ens explicà que s'està estudiant un remei per resoldre aquest tema que, segons pareix, no té una solució fàcil. A part hi ha també tota una sèrie d'elements que necessiten una restauració, és a dir, retaules, imatges, etc. Arribàrem a la conclusió que quan s'ha acabat de fer un repàs a tot, s'ha de tornar començar per una altra cosa. El pas del temps no perdona. I parlant de restauració, esmentàrem la qüestió de l'orgue. El nostre convidat ens explicà que val molts de doblers i s'hauria de saber quina utilitat tendria després. I no només val doblers la feina, sinó que un possible estudi previ per conèixer l'estat en què està, sense fer-hi res, ja representa una despesa forta. Per la seva banda, en Biel ens va fer unes explicacions tècniques sobre com funciona un orgue i les dificultats que presenta a l'hora de fer-lo sonar.

I entre tema i tema, en Ramon Oliver ens contava les seves experiències i desventures amb monges i capellans, carregades d'una ironia, contemplades des del punt de vista actual, que ens feren riure per les butxaques. Hi ha capellans que conviden a no entrar a l'església. No és el cas de n'Antoni Pons, ja que amb la seva veu dolça i agradable transmetia serenor al seu voltant.

Pel que fa al tema dels casaments, continua venint gent de diferents punts de Mallorca (Consell, Llucmajor...). Són modes? Segons ens explicà, la moda de Sant Marçal ha passat una miqueta de llarg, encara que, evidentment, la cosa continua. En aquest sentit s'esmentà la qüestió que hi ha moltes parròquies que estan de moda durant uns anys i atreuen, no se sap ben bé per què, els futurs matrimonis. Deim això perquè comentàrem el fet que a Palma també hi ha hagut parròquies que han estat de moda i després s'han apagat una mica.

Al final de la tertúlia el nostre protagonista ens explicà un poquet la seva experiència per Itàlia, que li arribà per una combinació de circumstàncies. A més a més, hi ha previst un intercanvi cultural entre matrimonis del sud d'Itàlia i de Mallorca.

Finalment, cal esmentar el sopar. Per començar, vàrem picar olives, formatge i coca de trempó. Després passàrem al tumbet. N'hi havia de dos tipus, l'un amb carn i l'altre amb ous. De postres, fruita i un pastís de pinya d'allò més deliciós.

Per acabar-ho d'adobar, els cacauets.

Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu