Arbres singulars
Els garroverassos de Son Macià
xxxxEls garrovers són talment el revers
de la moneda dels pinarros singulars. En aquest cas, d'enfora, són bastant
semblants els de cent amb els de cinc-cents anys, la capçada és
sempre semblant: una esfera d'uns deu metres de diàmetre als garrovers
ben sans; no hi ha proporció entre soca i capçada, alguns arbres
que veim molt més alts solen esser cimals hipertrofiats, insegurs, i
és ben probable que els que més ens cridaran l'atenció
serà per sa soca impressionant en les formes més capricioses,
amb això s'assemblen més a les oliveres.
xxxxAleshores ja en podem fer dos grups, de garrovers: els comparables
amb els altres arbres singulars, i els que se'ns presenten en formes espectaculars,
però no homologables.
xxxxI encara en podem fer un tercer grup, que anomenam
esculturasses: són garrovers encara vius, però que ja han perdut
la fesomia d'arbre, aleshores no els podem catalogar amb els altres, però
poden esser tot un espectacle. S'esdevé que els garrovers s'auto-regeneren
de manera pràcticament indefinida o, com diria la gent més moderna,
els vells garrovers no moren mai: baldament els pegui un llamp, tornen treure;
es pot donar el cas que una soca buida i podrida tregui un ull de dins que amb
el temps serà una soca, i amb els segles, enorme. Així podem trobar
complexes de soca que fins i tot fa ganes d'estudiar la història d'aquella
contrada, però no sabem per on començar.
xxxxAmb els paràmetres utilitzats per a
d'altres espècies, són pocs els garrovers que es salven, quasi
totes les soques observades de prop de tres metres ja tenen la moca podrida.
Sens dubte hi té molt que veure la poda tradicional, sobretot les coronades:
els talls de gran diàmetre deixen l'interior de les soques sense protecció,
i amb els anys es va podrint tota la soca; després els pagesos diuen
que el garrover "és traïdor", perquè un dia berenes
davall un cimal on hi fa un estar que hi canten els àngels, i el dia
següent aquell cimal ha caigut.
xxxxQueda un tema pendent, que és saber
l'hàbit i el comportament d'un garrover a la naturalesa verge, probablement
fos una hemisfera enorme, sense soca, però tractant-se d'una espècie
explotada universalment des de temps bíblics, és molt mal de saber.
I per acabar-ho de compondre, els arbres descuidats de fa temps, tenen la soca
tapada per revells i brossa, així que, de garrovers, és molt més
pràctic quedar-nos amb els nostres, que anar a cercar na Maria per les
bardisses. A més a més, sense sortir de Son Macià ja tenim
tota la gamma d'exemplars extraordinaris de què estam parlant, i la majoria
són ben prop del camí dels morts, anomenat així per esser
el que s'utilitzava tradicionalment per anar de sa Cabana i el Pla de Son Nebot
cap al cementeri de Son Blanc. Fins i tot hi havia el garrover dels morts, un
exemplar monumental que era parada obligada dels que acompanyaven l'infortunat
al darrer viatge, sobretot quan el duien a les espatlles; era dins Ses Cases
Noves i amb l'actual urbanització els informants s'hi perden, però
podria tractar-se de la fastuosa esculturassa del carrer Josep Tarongí
(760cp* de rabassot), que som a punt de perdre en un solar particular.
xxxxJa dins el mateix sementer dels morts, entrant
per Can Carbonell, als cent metres som a una altra esculturassa impressionant
(630cp) i uns 80 metres endins, a Llevant, veurem el garrover de Son Macià-2
(254 13 16*): és el de capçada més grossa que coneixem
i en estat de salut perfecta, diríem que és el zenit de creixement
dels garrovers, amb una pressumpta salut, solidesa i espessor exemplars. Dos-cents
metres més envant, en línia del carrer Narcís de la nova
urbanització, som al Garrover de Son Macià-1, que és el
de soca més ampla i en bon estat que coneixem (435 10 13), en realitat
és un arbre forcat amb els cimals feixugots, i encara que a una certa
altura, nafres del que sembla la generació anterior de cimals: li aniria
bé una operació de cirurgia americana. Aquests dos garrovers són
Arbres Singulars Protegits. Independentment, però, del que diu la cinta
mètrica, tot el sementer és ple de garrovers interessants.
xxxxPer a les il·lustracions, també,
és segur que preferirem el grup de garrovers artístics, i per
això res més interessant que el Conjunt Singular d'Arbres Protegits
que és el garroverar de Son Creuer, la possessió veïnada,
depenent i a Ponent de Son Macià, el conjunt aquest és entre les
cases i la barriada d'Es Garrovers, per on "naturalment" no hi ha
cap pas programat (sembla l'esport nacional, això de cegar tots els passos
possibles). Abans de la darrera eixermada allò era un autèntic
parc temàtic, de garroverassos, naturalment.
--------------
* cp: centímetres de perímetre; (xxx xx xx): cp, alt i ample en
metres.
Pere Llofriu