Antònia Creus,
la vitalitat de la tercera edat
Vetlades d'es Molí
Antònia Creus,
la vitalitat de la tercera edat
xxxxA la calorosa vetlada
del mes de juliol comptàrem amb la presència d'una lluitadora
pel benestar de la gent major. Ens referim a n'Antònia Creus, des Tancat,
presidenta de l'Associació de la Tercera Edat “Es Turó”
de Pòrtol, que vengué acompanyada d'en Joan. També hi assistí
na Catalina Jaume “Rafelina”, de sa Cabaneta, amiga de Pòrtula
i participant en altres vetlades.
xxxN'Antònia ens explicà que al nostre
terme municipal hi ha altres associacions de la tercera edat. Aquestes agrupacions
es troben a la resta de nuclis històrics (sa Cabaneta, es Pont d'Inca
i es Pla de na Tesa) i als nuclis urbans des Figueral i sa Cabana. Tot i que
no estan federades, pareix esser que hi ha una certa coordinació entre
aquestes. De fet, n'Antònia ens explicà que és molt interessant
que la gent es relacioni entre si, sobretot la dels nuclis més allunyats
dins el nostre municipi. Ens confessà que li agradaria que hi hagués
un sentiment “marratxiner” al nostre terme municipal; que no es limitàs
simplement a esser un conjunt de nuclis i urbanitzacions aïllades, sinó
que englobàs tot Marratxí, d'aquesta manera un se sentiria cabaneter,
portolà o pontdinquer, però al mateix temps, també serien
marratxiners.
xxxParlàrem de l'edat que havia de tenir
una persona per poder incorporar-se a aquesta agrupació. La nostra convidada
ens explicà que havien modificat els estatuts de l'associació
per poder admetre persones a partir de 50 anys, encara que no poden formar part
de la Junta Directiva ni poden votar. Per esser membres de la Junta han d'haver
complit els 60 anys. Curiosament parlava dels membres de 50 anys com “es
joves”. Irònicament ens deia: “no se poden deixar certes coses
en mans des jovenets” i hi afegia un somriure tendre i encisador. Evidentment,
no hi ha límits d'edat. Tothom qui vulgui pagar la quota de l'associació
i divertir-se amb les seves activitats, pot apuntar-s'hi sense problemes; com
deia la nostra convidada, mentre tenguin ganes de “marxeta”, que té
més que tenguin 70, 80, 90 o 100 anys. I és que hem d'advertir
que aquesta gent s'ho passa d'allò més bé: fan balls, juguen
a cartes, organitzen dinars, etc. A més, hem de recordar que hi ha molta
de gent que es troba tota sola, els fills s'independitzen o queden viudos o
viudes. N'hi ha molts que per la seva edat i les circumstàncies que els
envolten es troben tot sols la Nit de Nadal o la Nit de Cap d'Any. En associacions
com aquesta troben el suport d'altres persones per relacionar-se i afrontar
la solitud a la qual els ha abocat el destí i el pas del temps.
xxxDurant una estona, sobretot els de més
edat, recordaren amb una certa nostàlgia el temps passat; aquelles coses
que actualment estan desfasades afloraven de la boca de la nostra convidada
i eren seguides per na Catalina i en Joan. Tot començava amb un “vos
ne recordau quan...” I ens parlaven de les actituds i dels rols que s'exigia
a les nines d'un temps o del fet que abans no es dutxaven com ara. Tot just
es rentaven la cara i les mans en el cossi. Aquests records que servaven aquelles
memòries esdevenien entranyables, sobretot per la dolçor amb què
els esmentaven. No hi faltaren, tampoc, uns minuts per recordar la desaparició
dels membres de l'associació. I és que el temps no perdona. És
el gran mestre que tot ens ho ensenya, però també el que ens fa
dir adéu a aquest món.
xxxSi hi ha qualque cosa que definesqui les explicacions
de la convidada, és, evidentment, la dolçor i la tendresa que,
adesiara, traspuaven. Ballar, jugar a cartes, riure i no deixar tots sols aquells
que ho necessiten. Encomiable actitud la de les persones que aprofiten el seu
temps per dur a terme missions d'aquests tipus; sucar l'existència fins
a la darrera gota.
En aquesta ocasió sopàrem de pa amb oli amb cuixot i formatge,
bàsicament, ja que també hi havia altres viandes. Les tàperes
acabaren d'adobar el gust a les llesques de pa amb tomàtiga. Finalment
ens endolcírem els llavis amb unes bones tallades d meló. L'aigua
i el vi ajudaren a apaivagar la calor enganxosa que ens embolcallava a tots.
Els cacauets, com no pot esser d'altra manera, aparegueren per entretenir els
darrers minuts de la vetlada, entre tassonades i tassonades d'aigua fresqueta.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Catalina Bestard i Mateu