Miquel Bestard,
un any sense batlia

xxxxDia 2 de juliol, Miquel Bestard, dels Independents de Marratxí, va presentar la renúncia com a batle del nostre municipi per raons de pacte post-electoral amb el PSOE. Bestard, nascut al Pont d'Inca fa 58 anys, duu quasi 30 anys dins l'Ajuntament i era la tercera vegada que ostentava la vara de comandament. Gràcies al mateix pacte tornarà a prendre possessió de la batlia durant el darrer any de la present legislatura.

Diries que és dura, la vida d'un batle?
Sí que és vera que ho és, dura. Però bé, amb els anys que un ja duu d'aquest ofici per ventura ja no li troba tant. Però aquestes persones que ho són per primera vegada, i ho dic en general, hi ha moments que segur, segur, que ho trobaran duret. De tota manera, entenc que mentre ho facis amb il·lusió i fas feina pel poble, no ho és tant.

Un batle neix o es fa?
Jo crec que les dues coses. Batle ho pot esser qualsevol ciutadà, però evidentment hi ha persones que per ventura valen més per ser batle que altres, o per ser polític, per dir-ho d'alguna manera.
El temps et consolida. T'ajuda a ser un polític, bo o dolent, però t'ajuda a ser polític. Per ventura és el cas que m'ha passat a mi. Jo he dit moltes vegades durant aquests anys que duc en política que no creia mai arribar a ser batle. Regidor sí, i tinent de batle, però els anys d'estar a aquesta casa m'han ajudat molt. Xerrar amb els ciutadans i conèixer gent, establir relacions... arriba que t'ajuda.
Aixímateix en política hi ha d'haver sort, si no tens sort no arribes, en aquest cas, a ser batle. El tema de pactar amb una o altra persona, amb un o altre partit també pot ser qüestió de sort i pot resultar determinant: et pot dur a la batlia o deixar-te a les portes.

Quin balanç podríem fer d'aquests dos anys de batlia?
Marratxí és un poble que creix molt i hi ha molta feina en tots els aspectes. El ciutadà exigeix més de cada dia i el polític s'ha de posar al dia i ha de voler fer feina de veritat. Quan dic que faig molta feina no ho dic de bades. M'aixec molt prest i a les set ja estic fent feina pels meus ciutadans.
Hi ha moltes coses per fer, crec que n'hem fetes moltes i que estam fent un esforç per seguir fent-ho bé i el més aviat possible perquè Marratxí fa molta via.
Tenim dos fronts, resoldre les coses d'avui mateix i començar a pensar en el demà perquè creixem dia a dia; es un doble esforç que fas i has de tenir en compte moltes circumstàncies. Cal fer molta feina i tenir moltes preocupacions.
En relació concreta als dos darrers anys sempre he dit el mateix: quan el ciutadà no diu res vol dir que la cosa funciona, que va bé. Quan algun tema no funciona tot d'una ja tenim els problemes damunt la taula. Durant aquests dos anys el ciutadà, excepte algun tema concret, no ha protestat massa, ha callat. Això vol dir que està satisfet.

D'aquest cicle que tancam, de quines coses estàs més orgullós?
Jo diria que de l'institut, que és un tema important que tenim en marxa. I no és que em vulgui posar la medalla; està fet amb un conjunt de gent i entre tots hem aconseguit que dins aquesta legislatura estigui acabat. Això és una gran il·lusió. També que, excepte Es Garrovers, tendrem el clavegueram acabat; era un tema important i és una satisfacció.
També estaré satisfet si, abans d'acabar la legislatura, tenim el nou ajuntament en marxa perquè crec que és summament important.
Crec que el tema dels Caülls va suposar una positura valenta per tots els partits, no només l'equip de govern, per ser capaços de dur-ho endavant, encara que no sapiguem com acabarà.

Quin és el teu corcó pendent? Quina espina et queda clavada?
Jo tenia un corcó des de fa uns anys, que era el tema de l'aigua. No estic empegueït de dir que m'ha llevat la son molts de dies. Problemes, disgusts i fins i tot algun insult alguna vegada. Comprenc que si no hi ha aigua es tracta d'un greu problema; jo també patesc les mateixes circumstàncies que el ciutadà: si no hi ha aigua jo tampoc no en tenc. Però avui som un poc optimista; encara no està resolt i encara és un corcó, però pens que és un tema que l'arreglarem en breu.

Com es veu Miquel Bestard un any de tinent de batle?
Podríem dir que soc un veterà de guerra i ja ho estat un parell de vegades i no ho veig ni més ni pus que normal.
Sincerament, en aquest moment em sent molt content perquè volguem o no volguem totes les persones en anar molt carregats de feina necessitam alenar una miqueta. Si és com les altres legislatures, no és que pugui bravejar massa de poder respirar més, però sí ho faré un poquet més perquè al cap i a la fi el batle és el que té la darrera paraula en molts de temes per prendre una decisió i a vegades és mala de prendre i aquesta responsabilitat directa no la tendré.
Només arribar el batle té una hora o hora i mitja diària de signar documents i llavors despatxar visites. Això no ho tendré, i a part de dur dues àrees directes i coordinar les àrees dels Independents em podré dedicar al que no he pogut fer durant aquests dos anys i que és una de les meves il·lusions i per això estic en política: sortir al carrer i anar a supervisar les feines de les meves àrees i d'alguna altra si és necessari, estar més amb el ciutadà, poder xerrar dels problemes que hi ha. Sortir més i estar amb el poble, en una paraula, això m'agrada i pens fer.

Tenint en compte el cavall de batalla del Ple de dia 2 de juliol, com es justifica al poble que el tinent de batle cobri com a batle?
Al Ple jo vaig dir que ho justificaria a cada ciutadà que fes falta perquè aquesta persona, Antoni Montilla, no m'ho diu com a batle, ho diu a Miquel Bestard. Aquesta persona, i no dic el PP, per les circumstàncies que siguin no hem tengut un pacte amb ell i per tant no ha estat batle, així de clar, sigui un any, siguin dos. Però la política és això. D'altra part aquest home sempre va a Miquel Bestard quan jo he dit moltes vegades que no depenen de mi les decisions del meu partit. Puc bravejar que hi ha un ordre i una disciplina i les decisions les pren el comitè. Quan aquestes legislatures passades es va proposar per pactar amb el PSOE va ser el comitè per majoria, i la darrera vegada exactament igual, malgrat el PP va posar sobre la taula un paper en blanc dient "Noltros no volem res, basta que pacteu". Idò, no senyor, el comitè va trobar oportú un any pel PSOE i tres per als Independents. I a aquesta persona, per ventura, cada legislatura li ha tocat perdre.
Quant al sou he de pensar que un poble com el nostre, de 25.000 habitants, amb la quantitat de problemes que tenim i hem de resoldre entre tots, jo he de justificar 345.000 ptes cada mes, més seguretat social i extres. Crec que és un sou que no hi ha cap batle amb dedicació exclusiva que pugui cobrar manco. En tot cas més, però pens que estic dins la línia del que cobren els batles avui en dia amb la particularitat que quan es reuní la Federació de municipis s'establí un barem pel qual jo podria cobrar unes 500.000 ptes. Però vaig dir que no. Jo no he vengut a l'Ajuntament per fer-me ric. He vengut a fer feina i seguesc fent feina. Ara, necessit un sou, perquè tenc una família i he de viure. He vengut a guanyar un sou, el mateix que guanyava més o manco a l'empresa. Fa tres legislatures vaig venir aquí a cobrar 200.000 ptes que era el que cobrava al KAS i que ho vaig fer tres legislatures. No hi va haver ningú que em digués "Home, Miquel, pens que guanyes poc" i jo vaig ser batle, durant aquests temps.
I és veritat que de tinent de batle no tens tantes responsabilitats, però crec que s'ha de compensar un amb l'altre. Endemés jo sabia que el meu substitut no tendria dedicació exclusiva i per tant cobraria el mateix que ara guanya. Per tant el poble, aquí és allà a on anava, no ha de pagar un duro més per Miquel Bestard. Ni més ni pus, quedarà tot igual.

M.B. se sent perseguit o acosat, o es sent la bèstia negra d'A.M.?
No, jo sempre he dit que per ventura si m'hagués trobat amb les circumstàncies de Montilla, em trobaria amb aquesta panada que no la podria digerir. Però com que no m'hi he trobat no ho puc dir, no sé què és això. He duit molta sort, en política; no he estat mai a l'oposició.
Ara, els polítics han de saber digerir, res més faltaria, si no jo em pos al lloc d'aquesta persona i ho deu passar malament. Ho ha de passar molt malament perquè són molts de dies, són molts de mesos i ja són anys que l'home està a les portes. Sincerament, ho lament molt per ell perquè veig que és un patiment.
I vulguis no vulguis és un amic meu, és un amic del poble, polític no ho és, però per part seva, no per part de Miquel Bestard. Perquè crec sempre he estat al meu lloc amb Antoni Montilla. I molt respectuós. Amb ell i amb tots, que n'han passat bastants durant els anys que he estat a aquest Ajuntament. I amb tots em duc bé. Almenys ens saludam, cosa que sé que hi ha polítics que no fan, però jo sí. Per tant ho lament per ell perquè és un problema seu, sincerament.

Però, de fet, és l'únic que et fa perdre la compostura i els papers durant els Plens.
Exacte, segons quines intervencions. Si feim memòria sempre pica al mateix lloc. Quan jo dic una cosa sempre troba pedres al lleu. L'altre dia volia que li contestàs oralment una cosa al Ple i si m'hagués insistit li hagués dit: "Miri, vostè, senyor Montilla, no té cera del Corpus aquí dedins, per tant no li contestaré", així li ho hagués dit.
Si jo perd la compostura és perquè aquest home sempre està a les mateixes. Crec que si ell o qualsevol altre polític ha de mester res de Miquel Bestard, o ha de parlar amb el batle, què més guapo que parlar-ne? Jo no he tancat mai les portes del meu despatx a ningú; aquí hi entra el ca i el moix, en aquest despatx, parlant clars. Tu diguès què hi ha i jo et diré què pens. Però ell això no, no ho sap fer, no és la seva manera de ser. El polític neix o es fa, però aquest no, ell està sempre amb aquestes. I a mi em molesta que sempre fa la mateixa pregunta i em molesta que no ho fa al batle sinó que la fa a Miquel Bestard. Per tant políticament o molt han de canviar les coses o lamentablement el seu partit amb els Independents, mentre segueixi amb aquesta positura -no ho dic jo, ho diuen els Independents-, ho tendrà molt difícil.

Augment de població, disminució de territori, problemes de trànsit, problemes d'aigua...
Què és pot dir, de positiu, de Marratxí? Com es pot defensar un Marratxí per als marratxiners?
Publicitat no importa en facem, perquè la gent tanmateix ve cap aquí. A vegades, quan ve gent que ve a plantejar grans coses i grans projectes, projectes ambiciosos, jo sempre els dic el mateix: A Marratxí el que tenim ja ens basta. I si no queda més remei ja tendrem més, però jo ja qued ben satisfet amb el que tenim. Ens basta i, en segons quines coses, fins i tot ja ens sobra, però ho tenim.

Tenint en compte la quantitat de gent que ens ha vengut de fora. Què podríem dir on i com és el marratxiner del segle XXI?
Fa un temps tots ens coneixíem, però ara això ha canviat. A la gent nova els he dit moltes vegades que es pensen venir a un poble tranquil. Lamentablement he de dir que no és un poble tranquil, Marratxí, això s'ha acabat. Ara ja no existeix, per desgràcia, quan fa un parell d'anys podíem dir vaig a viure a Pòrtol o a Sa Cabaneta i podies sortir al carrer a la fresca i ningú no et molestava.
Ara et molesten fins i tot a dins ca teva, bé sigui per les motos, bé sigui per mil coses. Lamentablement haver-ho de dir a mi em dol però estam com molts de pobles saturats de tot, de renou, de fems, d'aigua i lamentablement Marratxí ja no és aquell poble de fa uns anys que jo he conegut i he viscut.
Per tant, a aquesta gent que ve jo no els engan i els dic els problemes. Marratxí, per desgràcia, ja no és aquest poble tranquil, no ho és.

Per acabar, d'aquí a un any... què haurà canviat? Quines perspectives hi veus? Quines coses serà el moment d'envestir?
El que ara tenim pendent, que és molta cosa, no té perquè aturar-se, tendrà un seguiment. Crec que si aconseguim mantenir el mateix ritme i la línia que teníem marcada, fer feina tot l'equip com fins ara, amb els seus pros i contres, que sempre n'hi ha, perquè un pacte és difícil. I l'any que ve fer el mateix i acabar la legislatura amb el màxim de projectes duits endavant.

Biel.-

Index 239 | Portada