Sant Marçal
a Cava
xxxEl viatge de la parròquia de Sant Marçal a Cava de'Tirreni s'inicià el dimecres 11 de juliol. Partírem cap a Roma, ciutat que ens havia d'acollir la primera nit. Allà poguerem gaudir d'alguns dels monuments característics d'aquesta ciutat, com el Coliseu, el Foro, la columna de Trajà, el panteó o la famosa Fontana di Trevi on, per cert, hi llançàrem una moneda, tal com mana la tradició.
El dematí següent vam visitar la ciutat del Vaticà, on més d'un va quedar impressionat amb la basílica de Sant Pere i la Capella Sixtina. El capvespre, després de fer una aturada a la concorreguda plaça d'Espanya, agafàrem un tren que ens portà cap a Salerno, localitat costera situada a uns 55 quilòmetres de Nàpols, des d'on ens dirigírem a Cava de´Tirreni, on ens havíem d'allotjar els següents sis dies.
Cava de´Tirreni, ubicada a una vall, està situada a 48 quilòmetres al sudest de Nàpols. Té uns 60.000 habitants, i és una de les ciutats més importants de la costa amalfitana. Durant els dies que estiguérem allà, ens allotjàrem a unes estances properes a l'abbadia benedictina de la Santissima Trinità, fundada l' any 1011 per Alferio Pappacarbone, on actualment hi viuen una quinzena de monjos benedictins.
Cal destacar que vam tenir l'ocasió de conèixer a dos d'aquests monjos, D. Bernardo i D. Donato que ens van acompanyar en algunes de les nostres visites i sortides. La seva hospitalitat, amabilitat i en especial els plats que ens preparaven, ens van fer sentir com a casa.
Divendres vam recórrer la costa amalfitana, amb aturades a poblacions com Amalfi, Positano o Sorrento. La calor i el cansament va fer que alguns de nosaltres, ens llençassim a l'aigua a la platja de Positano.
El dissabte el vam dedicar a visitar Nàpols. Situada a una badia i als peus del volcà Vesubi, és la quarta ciutat més gran d'Itàlia.
Primer de tot anàrem al convent de San Martino, des d'on s'observa una panoràmica espectacular de la ciutat. Ja l'horabaixa visitàrem el palau reial, residència dels borbons, que ocupa gran part de la piazza dei Plebiscito, on s'hi troba la basílica de San Francesco di Paola. Aquesta església és famosa pel seu pòrtic molt semblant a la plaça del Vaticà. La nostra estada a Nàpols finalitzà a l'anomenada “città soterranea”, situada a uns 40 metres de profunditat, emprada com a refugi durant la Segona Guerra Mundial.
Diumenge 15 de juliol fou la festa de Santa Felicità, patrona de l'Abadia de Cava. Aquesta festa es celebrà amb una missa i una processó pels carrers del poble, amb la imatge de la Patrona.
El dematí havíem tingut una festa de rebuda per part de la gent jove d'una de les parròquies de Cava, San Cesareo. Van ser alguns d'aquests joves els qui ens acompanyaren el dematí del dilluns al Parc Aquàtic “Isola Verde” de Salerno. Al capvespre vam jugar un partit de futbol, que finalitzà amb una anecdòtica victòria italiana per 5 gols a 3.
El dimarts era el nostre darrer dia per Itàlia. El dematí el dedicàrem a fer les ja tradicionals compres pels carrers de Nàpols, aprofitant per veure el que no havíem vist el dissabte: el Duomo, on es conserven els ossos i la sang de San Gennaro, la Via de San Armeno, famosa per les botigues de pessebres artesanals.
Al vespre, la Parròquia de San Cesareo ens obsequià amb un sopar de comiat, durant el qual ens comprometérem a mantenir el contacte durant tot l'any.
Ja el dimecres, després dels típics problemes per tancar les maletes, ens dirigírem cap a l'aeroport de Nàpols, des d'on havíem d'agafar un avió que ens portaria novament cap a Mallorca.
Són molts els records que ens emportam de la nostra estada a Itàlia, bé en forma de souvenir o bé en forma de fotografia. Però potser el millor record sigui el de la nostra convivència, carregada d'anècdotes com ara l'ensurt que patírem al metro de Roma, la presència d'en “Batman” (la nostra mascota de la badia), els genials acudits d'en Carles dins el tren, les espontànies rialles de na Coloma, la mala “experiència solar” de n'Antònia, la terrible confusió d'una senyora amb en Pere a la processó, les baralles d'en Joan Francesc amb les cremalleres de la seva bossa i tants altres, tot acompanyat d'una “xafogor relliscosa”. Són els millors records que quelcom se'n pot dur d'un viatge com aquest.
Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els qui ens van permetre poder gaudir d'una inoblidable experiència. Començant pels monjos de l'Abadia, especialment Don Donato i Don Bernardo, la família Casilli, Antonio, Ana, Barbara i Valerio, Pepe Civale i tota la parròquia de San Cesareo, Antonello, Marilena, Ciro, Ida, Chiara, Marco, Fabio, Filomena, Barbara, etc. I com no, agrair de manera especial a Mn. Antoni, a na Margalida i a n'en Marçal tot el que van fer per nosaltres durant la nostra estada a Itàlia. Gràcies per fer-nos gaudir d'una de les experiències més maques que existeixen!
Gràcies a tots!
Joves de la parròquia de Sant Marçal