música i magisteri
Lucía Ruiz Ledesma va néixer a Palma el 19 de març de 1981, té vint anys els mateixos que fa que viu al Pont d'Inca. Estudia tercer de magisteri musical i també assisteix a classes de trompa al Conservatori de Palma. Ha treballat de monitora de temps lliure durant l'estiu. Li encanta tractar amb nins, l'ensenyament és una de les seves passions, el considera molt gratificant ja que els nins són molt intel·ligents (en ocasions més que els adults).
No té una meta fixada. El seu propòsit és seguir el camí que la vida li marqui.
El temps lliure el dedica a conèixer gent i a aprendre tot el que pot sobre música, el món, la gent…
Els seus hobbies són la música i l'esport perquè l'omplen i quan ha realitzat una d'aquestes activitats es sent plena d'energia.
No admira ningú en especial, troba que tots tenim alguna cosa bona que ens fa especials i per això no hi ha perquè destacar a ningú.
La seva pel·lícula és “Entrevista amb un vampir”, el seu llibre “La historia interminable”. Un disc… qualsevol del grup “El mago de Oz”.
No té un diari preferit ja que considera que la mateixa notícia és tractada de diferent manera per un mitjà o un altre, per això s'estima més saber totes les versions d'allò que pugui interessar-li. Té més clar quina és la seva revista: Pòrtula.
Un lloc: un bosc. Una persona: un amic, un bon amic. Una activitat musical: la música. Un plat de cuina: les amanides. Un pintor: Picasso. Un poeta: el cor. Un compositor: Mozart. Un destí de viatge: Menorca.
Les seves principals virtuts són l'amistat i l'alegria i els seus defectes la timidesa i la sensibilitat. En resum, es defineix com una persona sincera i realista malgrat li agradi somiar. Quan això passa ella mateixa es recorda que ha de baixar al món real.
Es sent satisfeta d'anar fent-se a ella mateixa a poc a poc com ella vol.
L'experiència més impactant són les discussions en les que participa o, simplement, les dels altres.
Tornaria a repetir l'experiència d'acompanyar el seu germà a un assaig de la banda, cosa que li va permetre tastar el gust de la música i engrescar-se tant que avui és la seva vida.
El que no faria mai més és qualsevol cosa que no vulgui fer.
La sinceritat, la comprensió i l'alegria composen la seva escala de valors. Demana de les persones que no vulguin aparentar; que siguin tal com són. I és això mateix el que canviaria de la societat actual: la lluita per aparentar i per voler vestir o pensar com marquen les modes. És més interessant la gent diferent, que pensa diferent, ja que la varietat fa que ens comprenguem una mica més uns als altres.
Pensa que no hi ha partit polític ideal ja que seria el que miràs pel bé de tots. I això avui per avui no existeix.
Està apenada pel tracte que donam a la natura, recorda amb nostàlgia les passejades que feia per alguns indrets on hi havia camins de terra i arbres i que ara s'han convertit en urbanitzacions o carreteres asfaltades.
De Pòrtula, el que li agrada més són les fotografies i saber de les coses que passen al seu poble.
Li agradaria entrevistar al rei d'Espanya i preguntar-li el seu parer sobre el que es pot fer per millorar la nostra societat, però que respongués com a persona, no com a monarca.
Sobre el que no li hem preguntat li agradaria respondre allò que faria ella per canviar el món: potenciar l'educació, ara poc valorada.
Carolina Mudarra és una amiga que li agradaria presentar a l'entrejoves perquè és molt diferent a ella. I també Santiago Ruiz, el seu germà, perquè l'estima molt i té curiositat per saber quines serien les seves respostes al qüestionari.
Què significa per a tu…
La Música: La vida, ja que tots la portam al cor i la sentim
malgrat no sigui per les orelles. Basta amb sentir-ne els batecs.
Infantesa: La fase més important de la vida d'una persona, la fase de l'aprenentatge i de la formació de les arrels de la nostra personalitat.
Educació: el factor més important per a fer-se persones. La de l'escola, de la família, de les persones que no coneixes… Així et tracten, així els tractes.
Dolors