L'altre 11 de setembre
El dibuixant viatger
Torres bessones: un acudit irrepetible
xxxHe arribat a
casa després de fer feina, són les tres en punt de la tarda,
i com és costum, pos en marxa un transistoret desfressat de telèfon
portàtil per escoltar les notícies. Aquestes comencen amb el
rumor que una avioneta s'ha accidentat contra una de les “Twin Towers”.
Quan un ha estat a les famoses torres, costa molt de creure que això
sia un accident.
M'he aixecat de la cuina i em vaig pressentint el pitjor cap a la saleta a
veure la televisió. Dels esdeveniments, que no importa repetir per
sabuts de tothom, en vaig tenir des del primer moment el tràgic pressentiment.
Quan a 1995 vaig tenir la sort de viatjar a la capital del món (agradi
o no als “anti-imperialistes”) guiat per un missioner mallorquí
que des de l'any 1948 vivia allà, supòs que vaig tenir, i ja
ho vaig explicar a un altre article a Pòrtula, una visió molt
diferent d'aquell que hi va a través de viatge organitzat i el guia
oficial mostra el que tothom “ha de veure”. No, no us penseu que
vaig fer un viatge a aquella ciutat amb un capellà per guia, i que
començàrem per St Patrick i acabàrem per St Peter ant
Paul church de Brooklyn (d'on era rector el meu guia), ni aprop fer-hi.
El primer lloc a on em va dur aquest insospitat guia i amic, a les deu de
la nit, fou a les torres bessones. Sabia el meu interès per l'art i
davall el gegantí complex del World Trade Center hi havia molt que
veure. El que més em va impressionar fou una col·lecció
de pintures a l'oli d'uns 3 metres d'alt per una desena de llarg. A aquelles
hores la bullícia ja no era tanta com veuríem un altre dia al
matí, però així i tot la impressionant estació
de metre i tren al davall de les torres anava carregant i deixant gent. Botigues,
apotecaries... aquells dos gegants eren una ciutat.
-Aquí la gent, m'explica en Biel, no té cap necessitat de sortir.
Molts tenen el despatx, amb un dormitori i tele, i un bany i res més.
Tot el que han de menester, restaurants, lectura del que vulguin, ho tenen
al mateix edifici. La majoria no tenen ni cotxe, al voltant de tot el complex
hi ha taxis-limoussine amb telèfon portàtil al qual basta trucar
perquè els duguin allà a on volen anar.
Aquesta breu crònica d'urgència del dibuixant viatger m'ha fet
buscar dins les carpetes de dibuix i entre moltes notes de la gran poma, la
majoria de Central Park, he trobat aquest apunt fet molt aviat d'un nen japonès
dibuixant el World Trade Center, amb una cúpula de vidre al davant,
a l'interior de la qual hi havia palmeres naturals, i una de les torres, la
darrera que va caure, al darrere. L'altra es troba parcialment coberta per
altres edificis. Qui ens havia de dir, a aquest nen japonès i a mi,
que seria la darrera vegada que podríem dibuixar aquestes torres bessones
al natural...?
Com també, amb elles se n'haurà d'anar del meu repertori un
acudit que em varen contar justament allà. El lectors de Pòrtula
que segueixen aquest espai d'“El dibuixant viatger” recordaran que,
com a dibuixant humorístic, sempre procur aplegar acudits de tots els
països on vaig (recordau el darrer d'Illa Maurici, d'un accident aeri
i una joveneta negra que feia un striptease perquè a un accident aeri
el primer que busquen és la caixa negra). Aleshores, i amb tot el respecte
i dolor compartit per aquest desastre, intentaré contar l'acudit de
les Torres Bessones, per darrera vegada.
Dos turistes pugen a dalt de les torres, i tots amb por d'acostar-se a la
vorera, i el guia els diu que no es preocupin perquè els constructors
de les torres varen tenir en compte que si per desgràcia algun turista
llenegava, les brises de la badia de Hudson formaven unes corrents que el
turista tornava a dalt. Ningu ho creu, i el guia sense pensar-ho dues vegades
es llança al buit. Tots els turistes miren, i a mitjan caiguda el seu
cos comença a donar voltes fins que torna al punt de partida. Tots
els turistes volen repetir l'experiència, i el guia autoritza a un
primer i davant la sorpresa de tots els altres, les “corrents de la badia”
no funcionen i el turista cau mort a terra. Aleshores entra l'ascensorista
i donant un cop a l'esquena del guia lid iu: “Superman, t'has tornat
a passar avui!”.
Un acudit que mai més tornaran a contar al Worl Trade Center. Segur.
Joan Miquel Lladó
(text, foto i dibuix)