L'altre 11 de setembre
La seguretat del món en el segle XXI
xxxxDesprés dels atemptats
de dia 11 de setembre als Estats Units, que gairebé tothom ha seguit,
espantat i regirat, pels diversos mitjans de comunicació, tots hem
quedat perplexos, astorats, amb la boca badada... Encara ara no ens ho acabam
de creure, però així com es va paint l'assumpte comença
una mena de pànic histèric en totes les converses a les botigues,
al carrer o a qualsevol altre lloc. Hi ha gent que ja es demana si això
serà el començament de nous desastres i el terror s'ha començat
a apoderar del món occidental. Qui ens assegura ara que demà
dematí no rebran les principals ciutats europees? No es pot oblidar
que els atemptats als Estats Units no són obra de quatre aficionats.
Pareix ben clar, i així ho assenyalaren tot d'una els principals analistes
del món, que es tractava d'una acció ben coordinada i ben preparada.
Qui diu que no hi haurà més escamots suïcides en altres
llocs del planeta? Qui té la seguretat que els qui planificaren aquesta
massacre no han preparat altres desastres arreu del món?
Arthur Bloch (Los Ángeles, 1948), a la seva Llei de Murphy, té
una idea com aquesta: “Llei de Pudder -Tot el que comença bé,
acaba malament. Tot el que comença malament, acaba de puta pena-”.
I si vos he de dir la veritat, no se m'acut altra cosa per definir com pot
acabar aquesta tragèdia. Em fa la impressió que el segle XX
serà un joc infantil si el comparam amb els desastres que ja han sacsejat
el poc temps que duim de segle XXI. L'atac brutal i fanàtic als Estats
Units de dia 11 de setembre m'ha sumit en una estranya angoixa que em fa dubtar
de la salut mental del món i de la naturalesa humana. Haurem de rescatar
l'optimisme del fons de les nostres ànimes i esperar que no continuïn
les coses per camins com aquest. Pensau que després de l'atemptat a
gran escala als Estats Units, molta de gent es planteja si viu segura al seu
racó de món.
Josep Antoni Calvo i Femenies